El llibre dirigit per Guillem López Casasnovas, que porta per títol Els nous instruments de la gestió pública, és una interessant obra col·lectiva en què se¿ns ofereix, des d'una perspectiva tant teòrica com aplicada, una anàlisi d'alguns dels canvis bàsics del model tradicional de gestió pública. Es posa especial èmfasi en l'estudi de com les diverses administracions públiques tendeixen a portar a terme la seva tasca d'intervenció avui en dia en les àrees d'actuació que els són pròpies. S'examinen, sobretot, les característiques, les condicions d'aplicació i els efectes d'un conjunt de nous instruments i de mecanismes d'acció, defugint en bona mesura el debat teòric i polític, molt més habitual, sobre què haurien de fer o fins a on haurien d'actuar les organitzacions públiques.  

Són diverses les raons que ens ofereix la introducció per justificar una determinada reflexió crítica i una certa anàlisi selectiva d'experiències empíriques concretes, provinents de l'àmbit internacional i del nostre propi país. Més enllà de les raons a les quals al·ludeixen els qui parteixen de la crisi de l'Estat de benestar entesa com una greu crisi de les finances públiques, la revisió que se¿ns proposa és sens dubte necessària per raons relacionades amb la simple constatació d'unes inèrcies arrelades de rigidesa burocràtica i uns hàbits d'ineficiència que són fàcils de constatar i que encara avui proliferen en diversos àmbits de la gestió pública. Com és sabut, aquests sovint dificulten, si no impedeixen, oferir respostes adequades a una creixent proliferació de necessitats i a alguns reptes urgents que afronten les organitzacions públiques en uns entorns molt canviants.  

En les darreres dècades s'ha produït un gran nombre de reformes i de canvis en la forma de producció dels serveis públics. Aquests canvis han estat impulsats en bona mesura per una creixent preocupació imperant pel que fa als efectes de la intervenció pública sobre la competitivitat i el creixement en uns entorns cada cop més caracteritzats per la rapidesa dels canvis tecnològics, per la interdependència creixent entre les economies i per la falta d'incentius per a la cooperació entre grups d'interessos molt organitzats, sobretot en un bon nombre de les nostres societats més desenvolupades. Això inevitablement ha suposat que, a les tradicionals exigències de la igualtat de tracte i d'equitat en els serveis públics, ara s'hi hagi afegit una pressió cada cop més forta perquè els sistemes compleixin uns requisits estrictes d'eficàcia i d'eficiència, a més d'unes normes severes de contenció de la despesa que garanteixin que en l'àmbit de la gestió pública serà possible afrontar amb èxit, tant ara com en el futur, uns creixents desafiaments pressupostaris. 

En els diversos capítols que comprèn aquesta obra es descriu i s'analitza un nombre de temes relativament extens. Després d'un primer capítol I en què se¿ns ofereix una introducció general, en el capítol II s'analitzen, ja dins l'àrea financera, els mecanismes de copagament en el finançament dels serveis públics (s'hi inclouen els preus, les taxes i els tiquets moderadors). En el capítol III s'analitzen els vals, bons o xecs-consum, tant mitjançant un cert desenvolupament dels aspectes conceptuals i tècnics que planteja el tema, com mitjançant l'estudi de diverses experiències concretes. S'analitzen tant les experiències del nostre país (v. els xecs de guarderia a València, els vals sanitaris i els bons-residència) com les que han tingut lloc en diversos països occidentals (Gran Bretanya, Finlàndia, França, Bèlgica, Dinamarca i Canadà) sobre l'aplicació dels xecs en el sector educatiu i en els serveis de promoció de l'ocupació. En el capítol IV es consideren alguns dels canvis organitzatius concrets que solen estar associats amb la nova gestió pública. Concretament, en el cas espanyol es consideren l'Agència Estatal d'Administració Tributària, les fundacions sanitàries i les societats de professionals en els serveis públics. En els capítols del V al VIII es consideren i s'analitzen, entre d'altres, les experiències d'aplicació d'alguns instruments alternatius importants, entre els quals figuren els següents: els contractes-programa, la concertació de serveis i els mecanismes de licitació (subhastes i concursos públics, bàsicament adjudicacions públiques de drets radioelèctrics als EUA, del sòl i de les obres públiques a Espanya, i de les llicències de telefonia mòbil de tercera generació). En el capítol X i últim de l'obra, es revisen la teoria dels mercats interns de competència pública i alguns exemples importants de la sanitat sueca i del National Health Service del Regne Unit. 

L'estudi que comentem ens aporta, en definitiva, els resultats d'un esforç de síntesi meritori. És un intent de posar a l'abast del lector, especialitzat i no tan especialitzat, un ampli ventall de reflexions i de resultats assolits en un camp emergent en l'àrea de l'economia pública. Alguns dels temes que s'hi tracten encara avui són objecte de viva discussió entre els especialistes en l'àmbit de l'economia i de les polítiques públiques contemporànies. En una extensió realment reduïda, se¿ns ofereix una introducció àgil que ens aporta idees sobre l'estat de les aportacions teòriques i ens ofereix una presentació raonable de resultats assolits en un nombre significatiu d'experiències d'aplicació de reformes i de canvis que solen estar associats amb l'aplicació dels nous instruments de gestió en l'àrea pública.