Un moviment de renovació educativa s¿està produint als Estats Units d¿Amèrica en els darrers anys. Els fets més visibles d¿aquest moviment són, entre altres, la revitalització de les experiències d¿introducció dels xecs escolars, la reconsideració dels crèdits o deduccions fiscals pel pagament de drets d¿ensenyament i, sobretot, la creació i l¿extensió del radi d¿acció de les anomenades noves organitzacions de gestió educativa (les OGE; en anglès, educational management organizations, EMO). Tanmateix, també s¿observa als Estats Units una certa absència de treballs rigorosos i de fonts d¿informació objectives i fiables sobre el contingut real d¿unes experiències que s¿insereixen en un dels àmbits que suscita més debat polític: la privatització de l¿ensenyament públic. En el sistema educatiu d¿Amèrica del Nord s¿està produint un canvi de tendència significatiu, que previsiblement ens pot arribar a afectar, situats com estem en l¿àrea no anglosaxona de països avançats de la Unió Europea i de la resta del món.

Una sèrie de forces estan provocant canvis certament importants en el conjunt de les institucions educatives, privades i públiques, dels Estats Units d¿Amèrica. Entre aquestes forces bàsiques figuren: en primer lloc, l¿aparició i desenvolupament espectacular d¿Internet i dels nous mitjans de comunicació, un fet que promou l¿accés massiu de la població a una gran quantitat d¿informació; en segon lloc, els canvis certament revolucionaris en el món de la transmissió del coneixement, de la informació i, en particular, de les telecomunicacions, aplicats al sistema educatiu; en tercer lloc, la irrupció del fenomen de la competència global en l¿entramat del sistema i dels mercats de formació tècnica i superior, i, finalment, un cert èmfasi en la descentralització dels processos de presa de decisions i gestió de serveis públics, paral·lelament a l¿atorgament d¿una rellevància creixent del mercat. Són qüestions que podrien atorgar més valor afegit a l¿educació formal convencional, però que sobretot afectaran els processos de formació o aprenentatge continuat al llarg de la vida. És previsible que aquest fet succeeixi més ràpidament sobretot en els països que tenen certa tradició en l¿aplicació de principis d¿organització flexibles en l¿àmbit de l¿educació i la formació.

Un dels factors que ha generat als Estats Units un debat ideològic i emocional més intens ha estat l¿existència d¿una transició visible cap a la intervenció creixent del mercat i de la lògica econòmica de gestió en la presa de decisions educatives. El fet que segurament ha tendit a radicalitzar les postures ha estat la participació progressiva de les organitzacions privades en les decisions i la gestió dels centres educatius públics (les noves OGE, sovint orientades directament a l¿assoliment d¿un lucre o un benefici empresarial explícit). Cada banda tendeix a exagerar la seva postura i a sobreestimar la força de l¿evidència que hi ha a favor d¿aquesta postura, ens indica H. M. Levin, en la introducció del destacat llibre que coordina i que es titula Privatizing Education: Can the Market Place Deliver Choice, Efficiency, Equity and Social Cohesion? Existeixen grans obstacles, segons aquest autor, en el recorregut que ens hauria de dur a obtenir una visió fonamentada en una informació objectiva i en una actitud clarament no partidista sobre aquest tipus d¿experiències, que tenen lloc sobretot ¿però no únicament¿ als Estats Units.  

El llibre dirigit per Henry M. Levin resumeix el contingut essencial d¿un total de quinze ponències presentades per prestigiosos especialistes convidats a participar en la primera conferència sobre aquests temes, els dies 8 i 9 d¿abril de 1999, organitzada amb motiu de la inauguració del Centre Nacional d¿Estudis de la Privatització en l¿Educació, un centre de recerca adscrit a l¿Education Teacher College de la Universitat de Colúmbia. 

L¿obra comprèn un total de set grans apartats i tretze capítols, que tracten els temes següents: A la primera part, en dos capítols, se¿ns ofereix una perspectiva general de les conclusions dels estudis realitzats sobre el tema, i també una avaluació del grau d¿informació que els mitjans de comunicació ofereixen sobre les experiències d¿aplicació dels xecs educatius. A la segona part, s¿exposen una sèrie d¿aspectes relacionats amb la implementació i l¿aplicació de polítiques de privatització, que tenen a veure particularment amb el marc legal establert i la informació accessible a les famílies. En la tercera part, s¿estudien les experiències de privatització en l¿àmbit de l¿educació superior i els canvis de tipus institucional, més aviat de sentit contrari, que s¿estan produint en l¿àrea de l¿educació preescolar. La quarta part està dedicada a l¿estudi de la realitat i de les experiències internacionals, tant en països en via de desenvolupament (Xile i Colòmbia) com en diverses nacions del món econòmicament desenvolupat (en particular, Anglaterra, Holanda i el país de Gal·les). Els capítols nou i deu de la cinquena part estan dedicats a l¿estudi de les reformes que han tingut lloc en les chartered schools (escoles públiques innovadores) nord-americanes, i presten atenció als aspectes econòmics, polítics i socials de les experiències de privatització que hi han tingut lloc. La perspectiva dels diversos stockholders o grups d¿interès implicats i la postura específica dels mestres en aquest tipus de processos són l¿objecte de l¿anàlisi de la sisena part del llibre.

Finalment, en la setena part, se¿ns ofereixen algunes aportacions metodològiques en dos capítols. En el primer, s¿estudien els criteris d¿avaluació de les experiències sobre l¿aplicació del xec escolar. En el darrer capítol del llibre, hi ha una llista de recomanacions adreçades tant als investigadors com a les fundacions i als usuaris en general del sistema educatiu sobre com convé dissenyar les possibles futures experiències privatitzadores, particularment en el camp de l¿aplicació del xec escolar.

Alguns dels aspectes especialment interessants del llibre tenen a veure amb les qüestions següents: a) els trets bàsics que caracteritzen el procés general de privatització del sector educatiu bàsic, particularment per al naixement de les OGE; b) alguns aspectes particularitzats en relació amb el disseny i l¿aplicació de noves experiències de gestió i elecció en diversos tipus d¿escoles i de nivells educatius, i c) les tendències de canvi singulars a les quals es troben sotmesos tant els centres d¿ensenyament preescolar com les universitats i centres de formació superior.

Què caracteritza el procés de privatització del sector educatiu als Estats Units?

Segons la interpretació més comuna o generalment acceptada del fenomen de la privatització, aquesta consisteix en el fet que un nombre cada cop més gran d¿escoles funcionen sota la direcció d¿òrgans rectors no governamentals, que poden estar tant orientats a l¿assoliment d¿un cert benefici com tenir unes finalitats purament no lucratives. Ens vam enfrontar ja, en la majoria de països i des de fa temps, al fet que les escoles públiques són les que sovint contracten a proveïdors privats la prestació de serveis com ara el transport escolar, els serveis de menjador o de catering, els llibres de text, els serveis de manteniment i fins i tot, de vegades, el desenvolupament professional dels professors. El canvi realment innovador que s¿està produint darrerament (des dels anys noranta) als Estats Units és que ara els contractistes privats estan entrant, mitjançant la creació de les OGE, en la gestió operativa del conjunt de moltes escoles, cosa que implica una presa de control de les decisions del que es considera el ¿nucli¿ de la missió educativa dels centres.

Les OGE són, doncs, les encarregades de contractar i supervisar els professors i els equips directius de les escoles, de determinar-ne l¿organització i d¿establir el currículum educatiu que han de seguir els alumnes, i també avaluar-ne el progrés dels alumnes de cada centre. Aquests contractes han anat creixent particularment entre una sèrie de chartered schools (escoles públiques innovadores) en bastants estats de la Unió, i també entre força escoles públiques més convencionals.

En la segona part del llibre, es presenten alguns grans reptes sobre el marc legal en què té lloc el procés de privatització, i també alguns problemes bàsics d¿informació que inevitablement sorgeixen en els sistemes educatius que tendeixen a afavorir, cada vegada més, la llibertat d¿elecció de les diverses famílies, tenint en compte mecanismes de mercat. S¿estudien les implicacions que es deriven del marc regulador divers existent a escala tant federal com estatal als Estats Units d¿Amèrica i es discuteixen les dificultats d¿integració dels processos de presa de decisions de les famílies amb els sistemes d¿informació existents. Una preocupació específica que es destaca en el llibre és la forma que la informació sobre la diversitat de l¿oferta escolar acaba sent accessible als diversos agents que han de prendre decisions i les possibilitats d¿aconseguir dissenys més adequats d¿aquestes polítiques d¿acord amb les diverses capacitats i necessitats existents.

Quins canvis de tendències concrets s¿estan produint en l¿ensenyament preescolar i en la formació superior o universitària?

En la tercera part, s¿inclouen dos capítols referits al mercat de l¿educació preescolar i al de l¿ensenyament universitari. Mentre que en el passat l¿ensenyament preescolar era el segment del sistema educatiu que tradicionalment estava sota l¿esfera de la responsabilitat privada, avui s¿està movent, en canvi, més i més, cap a l¿àmbit de la responsabilitat pública, també als Estats Units. En el capítol ¿La privatització de l¿ensenyament superior¿, se¿ns presenta amb particular intensitat un procés important de canvis que en certa manera evolucionen en el sentit contrari al del cas anterior.

Canvis certament importants s¿estan produint en l¿àmbit de la formació universitària als Estats Units. Són deguts, en gran part, als avenços en el camp de la tecnologia informàtica i a les noves aportacions derivades dels sistemes d¿ensenyament a distància, com també a una certa reacció social i política davant dels costos elevats a què es veu sotmesa avui dia la formació superior més tradicional. Aquests canvis són el resultat, en bona part, de l¿aparició d¿algunes respostes innovadores davant de l¿augment dels costos dels sistemes d¿educació universitària tradicional, i davant de les noves demandes de continguts de formació que ja està formulant un segment creixent de població jove i no tan jove.

Els nous actors rellevants en el procés de canvi profund que s¿està gestant en el sistema de la formació universitària dels Estats Units serien, sobretot, els centres universitaris especialitzats en ensenyament virtual; determinades universitats i escoles internacionals més innovadores i de molt prestigi; les universitats de tipus comercial que ja funcionen d¿acord amb el principi de l¿obtenció de beneficis; les companyies productores d¿alta tecnologia; les grans empreses editores; les companyies de televisió i les empreses productores de continguts; les grans firmes privades de consultoria i de selecció i formació de personal, i un conjunt d¿associacions professionals i de grans fundacions.

Hi ha qüestions que demanen una investigació més urgent en el camp de l¿ensenyament superior: Quins són els grups més importants que des del sector privat estan prenent posicions en el mercat de l¿educació als Estats Units i què estan fent avui dia? Quines són les barreres realment importants que determinen la possibilitat real d¿accés o no a aquest mercat educatiu? Fins a quin punt es pot dir que el mercat de l¿educació superior constitueix avui dia una activitat rendible per al sector privat? Quines són les diferències entre el procés i els productes procedents del segment de l¿ensenyament superior tradicional i els seus actuals competidors procedents del segment privat? Quin grau d¿efectivitat i d¿eficàcia mostren l¿un i l¿altre, el tradicional i la nova oferta privada, dins del mercat de l¿ensenyament superior? Fins a quin punt podria resultar desitjable i quines conseqüències es podrien derivar d¿una cooperació creixent entre el segment més tradicional (i de més reputació) de l¿ensenyament superior i el nou segment innovador impulsat des del sector privat?

Una referència a les experiències d¿aplicació dels xecs educatius

Dos capítols del llibre es titulen ¿La privatització per mitjà dels xecs escolars en els països en via de desenvolupament¿ i ¿La privatització en els països industrialitzats¿, respectivament. En el primer, s¿examinen i avaluen amb serenitat les experiències de Xile i de Colòmbia, i en el segon, les d¿Anglaterra, Holanda i el país de Gal·les. La lliçó principal que es pot extreure d¿aquest conjunt divers d¿experiències és que cal actuar amb molta cautela davant dels intents de generalització simplistes, en la mesura que es tendeix a ignorar tant el context institucional com les especificitats de disseny i aplicació de les experiències.

En dos capítols més del llibre, se¿ns ofereix una certa anàlisi dels efectes que les polítiques privatitzadores poden arribar a tenir sobre les famílies més pobres i sobre els professors, com a agents passius i actius més destacats. Els dos capítols finals presenten el catàleg de principis i criteris que s¿han de tenir en compte en la realització d¿avaluacions i estudis comparatius entre els centres educatius públics i privats, i del grau d¿aprofitament dels estudis duts a terme pels estudiants en uns centres i els altres.

Privatizing Education: Can The Market Place Deliver Choice, Efficiency, Equity and Social Cohesion? Henry M. Levin (ed.). Westview Press, 2001.

Pere Puig és catedràtic d¿economia de la URL, professor d¿ESADE i professor de l¿IDGP.