Tampoc no ha de sorprendre que la interpretació del terme «red tape» es torni encara més confusa per l’ús quotidià que se’n fa, que l’ha envoltat de connotacions molt negatives, com també ha succeït amb el terme «burocràcia». En el seu llibre de 2011, Red Tape Research: A Prism for Public Administration Theory and Research (Recerca sobre el red tape: un prisma per a la teoria i la recerca sobre l’administració pública), Barry Bozeman i Mary K. Feeney ofereixen una plataforma per millorar la nostra comprensió acadèmica del red tape, fent un inventari dels estudis que s’han dut a terme sobre aquest, assenyalant les deficiències i limitacions de la bibliografia sobre el tema i apuntant futures direccions per a la recerca. Els destinataris principals del llibre són els investigadors acadèmics i els estudiosos, però també presenta idees de gran interès per als professionals.

La recerca sobre red tape: les darreres tendències

Segons Bozeman i Feeney, abans de principis de la dècada dels 1990, el red tape despertava poc interès acadèmic. Encara que en els primers escrits sobre burocràcia s’esmentava com una malaltia burocràtica, la gran majoria dels estudis sobre el red tape són d’origen recent. Un punt de partida comú per a l’estudi de la recerca actual sobre el red tape és l’article de Bozeman (1993) en què es presenta la següent definició de red tape organitzatiu: «normes, regulacions i procediments que, malgrat que són de compliment obligat per a l’organització, no serveixen als propòsits legítims per als quals es van crear». Aquesta conceptualització del red tape ha estat la definició de referència —amb alguns petits ajusts— en la majoria de la recerca sobre el red tape.

Un dels reptes principals als quals s’enfronten els acadèmics que fan recerca sobre el red tape ha estat la diferenciació entre el concepte de red tape, tal com el defineix Bozeman, i el concepte de formalització (un concepte relacionat amb l’anterior que es refereix a la quantitat de normes escrites que hi ha en una organització). Com a resultat d’això, la primera part del llibre tracta molt detalladament sobre la distinció entre red tape i formalització.

A continuació, els autors discuteixen elements de la teoria del red tape, que va seguida d’una revisió de la recerca empírica sobre el tema. És interessant que els dos capítols teòrics sobre red tape ocupin aproximadament 55 pàgines del llibre, mentre que el capítol empíric n’ocupa menys de 30. Això reflecteix una de les limitacions principals de la recerca sobre red tape, que els autors discuteixen en l’última part del llibre: el fet que relativament pocs estudis hagin provat de manera convincent la teoria del red tape empíricament. Més específicament, cal dir que la gran majoria d’estudis sobre red tape han utilitzat dades d’enquestes basades en l’avaluació personal per mesurar el red tape (per exemple, han demanat a administradors del Govern que valorin el grau de red tape de les seves organitzacions o els seus departaments), cosa que no és una posada en pràctica adequada de la definició de referència de red tape de Bozeman. Com a resultat d’això, la recerca sobre red tape es caracteritza per ser un àmbit d’estudi en què la teorització i les proves empíriques no apareixen alineades adequadament. A més, la recerca acadèmica sobre red tape no s’ha traduït de manera clara per al públic professional.

El desfasament entre la teoria del red tape i la seva demostració empírica està directament relacionat amb una altra limitació important de la recerca sobre red tape: la incapacitat dels estudiosos per distingir la naturalesa objectiva del red tape de la seva naturalesa subjectiva. Des d’un punt de vista teòric, el red tape és un concepte clarament objectiu en què l’element central són els «mals» procediments i normes. No obstant això, des d’un de vista empíric, el red tape és un concepte subjectiu, atès que les dades de les enquestes basades en l’avaluació personal representen, en el millor dels casos, un reflex pobre de la realitat objectiva. De fet, només podem esperar que les percepcions subjectives del red tape, tal com es recullen en els estudis empírics, captin (parcialment) la realitat objectiva de la teoria del red tape. No ha de sorprendre que aquesta situació contribueixi escassament a millorar la credibilitat dels estudis actuals sobre el red tape o la seva utilitat pràctica.

Línies de recerca futura

El llibre resumeix les darreres tendències de la recerca sobre el red tape i després presenta un seguit de futures línies de recerca que podrien ser especialment importants. En primer lloc, i davant de tot, els acadèmics haurien de centrar els seus esforços en establir la naturalesa del red tape com alguna cosa objectiva o subjectiva. Un enfocament possible seria allunyar-se de les dades de les enquestes i centrar-se, en lloc seu, en les normes i reglaments «reals» de les organitzacions. Això requeriria un disseny de recerca empírica intel·ligent, en què les normes s’avaluessin individualment per les característiques i els «mèrits», o enfocaments més qualitatius que fessin recerca sobre com determinats exemples reals de red tape afecten els resultats organitzatius com l’eficiència, l’eficàcia i l’acompliment.

Com a alternativa, també es podria establir que el red tape és un concepte subjectiu i que s’hauria de tractar com a tal (de fet, diversos estudiosos del red tape han optat per aquesta conceptualització). Encara que conceptualitzar el red tape com un terme subjectiu s’oposa a una bona part del treball teòric, hi ha evidències empíriques que les característiques demogràfiques i els trets de personalitat d’una persona afecten les seves percepcions del red tape. Aquesta línia de pensament es pot posar a prova en un entorn experimental. No obstant això, la qüestió de fins a quin punt les percepcions «capten» realment els graus de red tape no es pot resoldre fàcilment amb aquests dissenys de recerca. El que cal, per tant, és una combinació d’estudis en què el red tape subjectiu i l’objectiu es comparin i s’analitzin.

Finalment, i en relació amb els punts anteriors, els estudiosos del red tape haurien de dur a terme recerques que partissin de problemes organitzatius reals. Fins a avui, en la recerca sobre el red tape s’ha fet un èmfasi especial en l’elaboració de teories i en les proves per validar aquests constructes (cosa que té força sentit si tenim en compte que aquest àmbit d’estudi és relativament recent), això no obstant, en última instància, els estudiosos del red tape s’haurien de preocupar per posar remei als seus efectes adversos i millorar l’eficàcia de les organitzacions. En molts sentits, la recerca sobre red tape es troba en un encreuament, ja que la promesa que ofereixen els estudis teòrics i empírics encara s’ha de traduir plenament en una futura recerca sòlida i significativa que pugui influir de manera més directa en la pràctica.

Bozeman, Barry; Feeney, Mary K. (2011) Rules and Red Tape: A Prism for Public Administration Theory and Research. M. E. Sharpe. 216 pàg. Enquadernació en tela, ISBN: 978-0-7656-2334-8 Paper, ISBN: 978-0-7656-2335-5.