Té el salari el mateix efecte en la satisfacció laboral al sector públic i al privat? I és important?

Per Jesper Rosenberg Hansen, professor ordinari de la Universitat d’Aarhus (Dinamarca). 7 de novembre del 2019

Biografia 

Jesper Rosenberg Hansen és professor ordinari (des del 2018) de la Universitat d’Aarhus, on es va doctorar. La seva recerca se centra en l’aplicació de la teoria de la gestió en relació amb les organitzacions públiques i a entendre les diferències entre les organitzacions públiques i privades. Entre altres qüestions, ha estudiat la gestió estratègica, el comportament de l’organització, el lideratge, la contractació externa i el canvi de sector. El professor Hansen ha publicat articles en revistes com Administration & Society, el British Journal of Management, Industrial Marketing Management, l’International Public Management Journal i la Public Management Review. Abans va treballar per al Comtat d’Aarhus.

Actualment, els seus interessos investigadors també estan relacionats amb temes com l’estratègia oberta al sector públic (p. ex., en relació amb la digitalització i les ciutats intel·ligents, la implicació dels empleats en l’estratègia), l’estratègia en organitzacions híbrides com les empreses municipals i el rol de la confiança a propòsit de la gestió a les organitzacions públiques. Així doncs, si vols conèixer i parlar amb el professor Hansen durant la seva visita a Esade entre el 5 i el 21 de novembre, hi estàs ben convidat. 

La intel·ligència humana: l’art de gestionar la confiança multinivell durant els processos col·laboratius en l’adopció de la IA al sector públic

Per Averill Campion, doctoranda d’Esade Business School. 22 de gener del 2020

Resum

Per entendre la gestió de la confiança en els processos col·laboratius, és essencial adoptar una perspectiva multinivell. Duem a terme un estudi N de tres tipus de col·laboracions que intervenen en l’adopció de la IA al sector públic: laboratoris de política, oficines d’analítica de dades i projectes universitat-govern als Estats Units i al Regne Unit. Utilitzant una eina d’aprenentatge automàtic, de processament de llenguatges naturals (NLP), per a l’anàlisi interpretativa dels textos d’aquestes entrevistes d’elit, aquesta recerca se centra en experiències de gestió per crear confiança en l’adopció de la IA. Les conseqüències principals són que, malgrat el que conclouen les recerques prèvies sobre la importància del nivell organitzatiu i dels senyals institucionals de confiança, les estratègies de gestió durant el procés col·laboratiu de l’adopció de la IA al sector públic tendeixen a centrar-se en els aspectes informals del nivell interpersonal, com ara la formació de les relacions, amb la finalitat d’incrementar-ne la confiança. A més, observem que el nivell interpersonal de formació de la confiança és important per reduir dos tipus de riscos inherents als funcionaris públics en l’adopció de la IA col·laborativa: les qüestions relatives a la privacitat/seguretat basades en les dades i l’ús de dades que reflecteixin l’acompliment laboral.

Biografia

Averill Campion és doctoranda d’Esade Business School. Abans de cursar els estudis doctorals, va fer un Màster en Administració Pública (MPA) al University College London, un MSc in International Business (Aston Business School) i un BA in Political Science (Millsaps College). La seva principal àrea d’interès és la col·laboració interorganitzativa. Actualment, se centra en la gestió de la confiança multinivell en els processos d’adopció de la IA col·laborativa al sector públic. Averill Campion té experiència en consultoria en gestió pública internacional de la IA (Bundestag, UoE School of Computer Science & Electronic Engineering), en l’anàlisi del sector industrial de la cadena de valor alimentària global (Centre of Law, Economics and Society del UCL) i en eleccions/campanyes a nivell estatal (California Center for Public Policy, Mississippi Democratic Party). També té experiència en periodisme (ha escrit sobre economia circular per a l’Ellen MacArthur Foundation) i en serveis mediambientals en govern local (Santa Barbara, CA). Practica el kiteboarding, el running i l’esquí, i està aprenent a tocar el piano.

Metaorganitzar-se per als grans reptes: la rellevància del poder de decisió (decidability) dels ordres socials a l’espai metaorganitzatiu

Per Héloïse Berkowitz, investigadora en gestió del CNRS (UMR5303), de la Toulouse School of Management Research. 25 de febrer del 2020

Resum

Les metaorganitzacions (MO), organitzacions els membres de les quals són també organitzacions, apareixen cada vegada més com una alternativa de govern per abordar grans reptes molt diversos. Però metaorganitzar una acció col·lectiva introdueix un ordre social al capdamunt dels ordres socials autònoms existents, per exemple, un nivell metaorganitzatiu per sobre dels membres organitzatius. “Metaorganitzar” multiplica els nivells i els espais de presa de decisions. Així doncs, en funció de la naturalesa de les decisions, el fet de metaorganitzar introdueix una gran incertesa i contestació. Per tenir èxit a l’hora d’abordar aquests grans reptes, les MO han de conservar la possibilitat de decidir sobre els seus components organitzatius (membres, normes, jerarquia, control i sancions), és a dir, mantenir el “poder de decisió”. En aquest article sobre la caça de balenes i la Comissió Balenera Internacional, analitzem els mecanismes subjacents que mantenen o destrueixen el poder de decisió dels ordres socials interns de la metaorganització per tal de garantir la seva acceptació i legitimitat entre les organitzacions membres. Autors: Héloïse Berkowitz, del CNRS i la TSM Research (França); Michael Grothe Hammer, de la Norwegian University of Science & Technology de Trondheim (Noruega), i Helmut Schmidt, de la Universität Hamburg (Alemanya).

Biografia

Héloïse Berkowitz és una investigadora francesa en gestió del CNRS (UMR5303), de la Toulouse School of Management Research. És doctora en Ciències de la Gestió per l’i3-CRG, École Polytechnique. Va néixer a La Réunion i va estudiar a París i a São Paulo. És graduada per HEC Paris, la Sorbona i la CEMS (en virtut d’un intercanvi amb la FGV) i ha estat professora visitant de la Columbia School of International and Public Affairs, de l’Stanford Center for Ocean Solutions i de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals. En la seva recerca, estudia les transicions cap a la sostenibilitat, centrant-se en la governança sectorial i l’acció col·lectiva entre organitzacions (metaorganitzacions), en diversos entorns empírics, que van des dels recursos naturals fins a l’economia col·laborativa o la sostenibilitat dels oceans.