I quan pensem en els millors i els pitjors moments per destil·lar-ne els aprenentatges que ens inspirin a continuar fent camí, sempre hi ha un element que marca la diferència: les persones i, en especial, els lideratges.

El Barça del Dream Team, els èxits d’esportistes com Rafa Nadal o Roger Federer, o l’equip femení del Barça d’Alexia Putellas i Aitana Bonmatí, en són exemples clars. També ho són projectes empresarials d’èxit a llarg termini tan diversos com SEAT, Mango, La Fageda o l’ONCE.

Tots ells tenen molts denominadors comuns. En primer lloc, parteixen d’un propòsit clar i inspirador que es fa tangible a través d’uns valors exemplars i coherents. A més, tots exhibeixen una mirada a llarg termini, ambició en els objectius i, al mateix temps, humilitat per millorar cada dia i molta resiliència per superar les adversitats. Finalment, tots ells tenen el lideratge i el talent com a catalitzadors imprescindibles.

En un moment com el que vivim, en què nous paradigmes sacsegen la nostra realitat amb desafiaments globals que se succeeixen a una velocitat vertiginosa, aquests ingredients resulten indispensables. 

Avui, grans revolucions estan canviant el nostre món. I, en especial, n’hi ha tres que ens afecten del tot: el canvi climàtic, la quarta revolució industrial i la inversió de la piràmide demogràfica.

En menys d’un lustre, ens hem adonat que el canvi climàtic no és un fenomen llunyà que succeeix al pol Sud o a l’Amazones, sinó que la connexió entre tots els ecosistemes del planeta ja està impactant clarament en el nostre dia a dia. 

La quarta revolució industrial, en la qual ja no estem connectades només les persones, sinó també les coses, obre moltíssimes oportunitats al voltant de l’ús de les dades a gran escala per a la intel·ligència artificial. Però, igual de grans que les oportunitats són els reptes que planteja aquesta revolució en termes ètics, reguladors i de model econòmic, social i laboral. Les noves tecnologies estan canviant no només la manera de consumir els béns i els serveis, sinó també la pròpia dimensió del temps i de l’espai, de com i quan fem ús d’ambdós recursos per treballar, relacionar-nos o gaudir del temps de lleure.

Aquests nous paradigmes estan conduint a nous models de negoci per oferir a la societat béns i serveis produïts massivament de forma individualitzada, a partir de dades en temps real. Tant els nostres productes financers, com la compra de menjar o roba, el consum de pel·lícules o sèries, la planificació dels nostres viatges i, fins i tot, algunes relacions socials i afectives responen avui a aquests nous paradigmes. 

A la base de tots aquests nous models de negoci hi ha dos pilars fonamentals, que seran absolutament exigibles per tenir èxit en qualsevol projecte, públic o privat: una proposta de valor competitiva i la confiança del client en compartir les dades.

D’altra banda, també patim una inversió preocupant de la piràmide demogràfica, provocada per la millora de l’esperança de vida i la baixa natalitat. Això ens està convertint en una societat cada cop més envellida i sense jovent. Alhora, junt amb aquesta realitat conviu un altre repte demogràfic, fruit dels nous fluxos migratoris de persones que fugen dels seus territoris, empeses per les guerres, la fam o el canvi climàtic. 

Tot això planteja un desafiament enorme en termes de sostenibilitat, a mitjà i a llarg termini, del nostre sistema de pensions i dels nostres serveis assistencials, però també del nostre model d’integració i cohesió social i del nostre sistema educatiu i de valors. 

En aquest context, Europa ha de repensar el model d’estat del benestar i ha de redefinir el seu posicionament estratègic, empesa per una nova realitat en què els equilibris geopolítics giren al voltant de dues grans potències: els Estats Units i la Xina.

Ens trobem, doncs, en un moment de grans desafiaments globals, que requereix aliances polítiques, econòmiques, socials i empresarials a gran escala. A més, es preveu que l’any 2050 aproximadament el 80% de la població mundial viurà en grans regions metropolitanes. Per tant, paradoxalment, una part molt important de la qualitat de vida de les persones dependrà, més que mai, de la gestió dels serveis públics a escala local.

I aquest és el motiu de la creació del Public Management Lab, un espai de trobada i de reflexió del sector dels serveis públics que permeti aturar-se, mirar enrere per fer balanç, veure on som i somiar cap a on volem anar, i destil·lar-ne els aprenentatges per afrontar el futur de la millor manera possible. 

Perquè, en aquest context de transformació profunda i contínua a escala global i a gran velocitat, els requisits d’èxit de qualsevol projecte són especialment importants en el sector dels serveis públics. I no podem donar-ho per fet.

Necessitarem que els serveis públics ofereixin una proposta de valor competitiva i que siguin produïts de forma massiva, però individualitzats a partir de dades en temps real, obtingudes de la confiança de la ciutadania.

Necessitem garantir-ho en els nostres hospitals, en les nostres universitats i escoles, en els nostres transports i mitjans de comunicació públics, en les nostres principals infraestructures, en la gestió dels recursos, com l’aigua, l’energia, etc. 

Ja sigui a través de la gestió pública directa o de models de col·laboració publicoprivada, necessitem que el sector públic que ha de liderar aquestes transformacions ho faci basant-se en els requisits d’èxit esmentats: el lideratge i el talent com a catalitzadors imprescindibles d’un propòsit clar i inspirador, amb valors exemplars i coherents, una mirada a llarg termini, ambició en els objectius, humilitat per millorar cada dia i resiliència per adaptar-se i superar les adversitats.

Per tot això, l’any 2023 s’ha creat el Public Management Lab (PML), que neix amb el propòsit d’enfortir la governança professionalitzada dels serveis públics per poder fer front als grans desafiaments del futur i millorar la qualitat de vida de les persones.

El PML ja compta avui amb més de vint institucions, que aglutinen 220.000 treballadors i treballadores vinculats als serveis públics de deu sectors, i té com a objectius principals:

• Crear una comunitat que identifiqui bones pràctiques, transfereixi coneixements i estableixi aliances, sinèrgies i economies d’escala.
• Generar un espai de trobada entre la direcció de serveis públics i l’acadèmia, per potenciar l’aprenentatge, la generació i el desenvolupament de talent públic.
• Reforçar la direcció pública professionalitzada. 
• Establir un espai de trobada transversal per a la reflexió compartida i la generació d’amplis consensos, amb una mirada a llarg termini. 

Hem emprès aquest viatge amb il·lusió, compromís, esperit col·laborador i molta vocació de crear valor públic. El futur ja és avui a la nostra agenda de present!

Marta Labata és directora general de BSM i presidenta del Public Management Lab.