Són importants la participació i la transparència per a la percepció pública de la rendició de comptes a escala local? Conclusions de la Woreda City Administration Benchmarking Survey a Etiòpia


Com perceben els ciutadans les oportunitats que els funcionaris públics rendeixin comptes directament de les seves actuacions? I, cosa més important: Què determina les seves percepcions? En aquesta contribució, informem d'un estudi en què hem valorat si donar accés a informació sobre la presa de decisions a la població etíop en les seves jurisdiccions locals i proporcionar fòrums públics que facilitin la seva participació en el procés de planificació local afecta les percepcions públiques de la rendició de comptes a escala local.

Són importants la participació i la transparència per a la percepció pública de la rendició de comptes a escala local? Conclusions de la Woreda City Administration Benchmarking Survey a Etiòpia


Antecedents

Ens referim a la rendició de comptes local com una forma local de la responsabilitat social ¿que els comentaristes han descrit amb l'argument que els ciutadans de les regions en via de desenvolupament fan un ús creixent de noves formes de rendició de comptes, que són més directes i informals en part (Goetz i Jenkins, 2005). Això vol dir que els propis ciutadans exigeixen cada vegada més que els funcionaris públics els rendeixin comptes directament a través de noves iniciatives de rendició de comptes, com la planificació participativa, els pressupostos participatius o d'altres formes organitzades d'influir en l'esfera pública i d'exercir pressió pública sobre els funcionaris. Comparades amb les formes convencionals de participació, com ara votar a les eleccions, aquestes formes directes d'actuació col·lectiva estableixen una relació visible entre les reclamacions populars i les accions oficials. Això és especialment important en entorns en què les eleccions són vistes com una solució poc efectiva a l'hora de reclamar la responsabilització dels funcionaris públics.

A Etiòpia, les eleccions locals són vistes com molt ineficaces a l'hora de reclamar la responsabilització dels funcionaris públics (Aalen i Pausewang, 2002; Aalen i Tronvoll, 2008, 2009). Això és així especialment arran de les eleccions generals de 2005 i del turbulent període postelectoral, que va acabar refrenant els partits de l'oposició abans de les eleccions locals de 2008. A més, s'ha descobert que els funcionaris locals pressionaven l'electorat local perquè votés a favor del partit governant (Aalen i Tronvoll, 2009). Aquests avenços assenyalen la importància dels mètodes alternatius per als ciutadans etíops a l'hora d'obligar els líders locals a rendir comptes.

Davant d'aquests avenços, la reforma de la rendició de comptes a escala local s'ha situat com la primera de les iniciatives de desenvolupament a Etiòpia. Després de les eleccions parlamentàries de 2005 i del violent període que va seguir, una part considerable de la comunitat internacional de donants va retirar el suport pressupostari directe a Etiòpia i va optar per noves modalitats d'ajuda. Els donants van prioritzar la protecció dels serveis bàsics i la millora de les estructures de rendició de comptes a escala local (Banc Mundial, 2010). Aquestes reformes incloïen diversos subprogrames destinats a millorar les relacions de responsabilitat social, per exemple, mitjançant un accés més ampli a la informació governamental i una participació pública més gran.

Anàlisi

Per a la nostra anàlisi empírica, vam utilitzar dades de la 3rd Ethiopian Woreda and City Administration Benchmarking Survey (WCBS III), realitzada a principi de 2010 (Govern d'Etiòpia, 2010). La part nuclear de la WCBS III és una enquesta a representants del govern local (de la banda del proveïdor de serveis). Recull informació administrativa sobre temes com ara les finances, els recursos humans i la prestació del servei. Aquesta enquesta de la banda del proveïdor de serveis s'adreça als governs locals que tenen una població de 10.000 habitants o superior. A més, vam realitzar un estudi de la banda de l'opinió pública, que recollia les opinions i les percepcions de prop d'11.000 ciutadans sobre diferents aspectes relacionats amb l'acompliment dels governs locals, la prestació del servei i la rendició de comptes. Per a la realització del nostre estudi, vam combinar dades d'aquestes dues fonts, cosa que va donar com a resultat un total de 10.657 ciutadans de 63 municipis diferents. L'avantatge clar de la nostra estratègia empírica és que relacionem les percepcions públiques de la rendició de comptes local amb les dades municipals 'objectius'.

Les dades de la WCBS mostren que, en efecte, hi ha diferències notables en les percepcions públiques de la rendició de comptes local entre les diferents jurisdiccions enquestades (v. figura 1). En aquest sentit, es va demanar als ciutadans que responguessin, utilitzant un barem de quatre punts, que anava de 'Gens' a 'Molt' (en què les puntuacions altes indicaven percepcions més positives de la rendició de comptes), la pregunta següent: 'Si els líders locals són incapaços de mantenir les seves promeses, fins a quin punt penseu que una persona corrent pot millorar aquesta situació?' La puntuació mitjana obtinguda de totes les jurisdiccions va ser 2,4. Observant la gran variació en les percepcions públiques de la rendició de comptes, hem intentat descobrir els factors determinants de cada jurisdicció.

Figura 1: Percepcions de la rendició de comptes a escala local, valors mitjans de 63 jurisdiccions d'Etiòpia



Analitzem la distribució de les jurisdiccions que donen accés a informació del govern i d'aquelles que permeten que els seus ciutadans participin en el procés de planificació local. De totes les jurisdiccions estudiades, el 71 % proporcionaven als seus ciutadans accés a informació sobre el procés de presa de decisions del govern, i el 84 % facilitaven fòrums públics de participació. Aquestes xifres relativament altes es poden atribuir, en part, a les iniciatives de desenvolupament de la comunitat internacional de donants amb vista a consolidar els mecanismes de responsabilitat social.

A Jilke (2013), les dades de la WCBS es van utilitzar per estimar un model de regressió lineal jeràrquic de la rendició de comptes a escala local. Els resultats van indicar que el context local importa. En primer lloc, es va observar que l'accés a la informació tenia un efecte considerable en les percepcions sobre la rendició de comptes. Es va evidenciar que els governs locals que proporcionen accés a informació sobre la presa de decisions polítiques tenen més probabilitats de ser percebuts positivament pel que fa a la rendició de comptes. En segon lloc, la planificació participativa importa i s'observa que té un efecte evident en les percepcions públiques de la rendició de comptes a escala local. Això indica que les jurisdiccions que utilitzen la planificació participativa tenen més probabilitats de ser valorades positivament en termes de rendició de comptes.

Conclusió

L'anàlisi de les dades de la WCBS ha mostrat que el fet que les jurisdiccions de les regions en via de desenvolupament adoptin mecanismes de planificació participativa i/o proporcionin accés a informació sobre el procés de presa de decisions polítiques pot afectar positivament a la percepció que tenen els ciutadans sobre la rendició de comptes per part dels servidors públics. En definitiva, es considera que ambdós factors contribueixen a millorar la relació entre els ciutadans i els seus governs locals respectius. Aquestes conclusions assenyalen que és essencial establir unes institucions locals que puguin fomentar les relacions entre els ciutadans i el govern local per tal de millorar les actituds públiques cap aquests governs. A més, les actituds positives cap al govern local consoliden la legitimitat democràtica de l'Estat en l'àmbit local. I aquestes interaccions conformen la base que determina les actituds polítiques públiques i el comportament amb relació al govern.




Sebastian Jilke és investigador del Departament d'Administració Pública de l'Erasmus Universiteit Rotterdam


Referències

Aalen, L.; Pausewang, S. (2002): 'Blighting the seeds of democracy: The 2001 local elections in Addis Ababa and the central regions'. A: Tronvoll, S.; Aalen, L.; Pausewang, S. Ethiopia since the Derg: A Decade of Democratic Pretension and Performance. Londres: Zed Books, p. 179-200.

Aalen, L.; Tronvoll, K. (2008): 'Briefing: The 2008 Ethiopian Local Elections: The Return of Electoral Authoritarianism', African Affairs, 108:430, p. 111-120.

Aalen, L.; Tronvoll, K. (2009): 'The End of Democracy? Curtailing Political and Civil Rights in Ethiopia', Review of African Political Economy, 36:120, p. 193-207.

Banc Mundial (2010): Implementation Completion and Results Report for the Protection of Basic Services Project. Informe núm. ICR00001569. Washington, DC: Banc Mundial.

Govern d'Etiòpia (2010): Woreda City Government Benchmarking Survey III ¿ Synthesis Report. Addis Abeba.

Goetz, A. M.; Jenkins, R. (2005): Reinventing Accountability ¿ Making Democracy Work for Human Development. Houndmills: Palgrave.

Jilke, S. (2013): 'What Shapes Citizen's Evaluations of their Public Officials' Accountability? Evidence from Local Ethiopia', Public Administration and Development, 33:5, p. 389-403.

Compartir aquesta notícia

És obligatori estar registrat per comentar.

Fes clic aquí per registrar-te i rebre la nostra newsletter.

Fes clic aquí per accedir.

Utilitzem cookies 🍪 pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar-te publicitat personalitzada o a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “Acceptar”; no obstant això, pots visitar la configuració de cookies al teu navegador per proporcionar un consentiment controlat. Pots canviar la configuració o obtenir més informació consultant la Política de Cookies.