Panel de la sessió A: Governance Networks: Democracy, Policy Innovation and Global Regulation (‘Xarxes de governança: democràcia, innovació política i regulació global’)

President: Jacob Torfing. Hi intervenen: Birgit Jæger. Panelistes: Helena Tolkki, Tamyko Ysa, Inger-Lise Saglie i Gro Hanssen.

Introducció

En els darrers anys hi ha hagut un augment considerable de publicacions acadèmiques sobre l'anàlisi de xarxa (network analysis) com a model de govern en oposició al mercat o als models basats en una jerarquia (Powell i Smith Doerr, 1994). Aquest augment ha estat tan evident que, últimament, les nocions de governança i governança en xarxa (network governance) s'han convertit en dues formes equivalents per referir-se al mateix concepte (Erik-Hans Klijn, 2008). El model en xarxa ja està consolidat entre els acadèmics i els professionals, a causa de la seva capacitat per centrar-se en qüestions complexes i per assolir els objectius col·lectius (Peters i Pierre, 1998), i també probablement per la seva gran capacitat metafòrica (Börzel, 1998).

N’hi ha hagut molts intents implementats per conceptualitzar i millorar la gestió de xarxa (network management), que s'han trobat amb el problema de la pobra definició del terme xarxa i sobre com pot convertir-se qualsevol cosa en xarxa (Weber i Khademian, 2008). En conseqüència, la majoria d'enfocaments han interpretat les xarxes des del punt de vista dels nodes i de les relacions internes, o bé les han considerades com “una eina de governança” i les han tractades a totes així. Més recentment, aquests intents han tendit a diferenciar entre diferents tipus de xarxes (Agranoff, 2006; Provan i Kenis, 2007). No obstant això, totes aquestes anàlisis es basen en una unitat analítica que assumeix que les xarxes tenen límits definits, sense tenir en compte les consideracions contextuals (Berry [et al.], 2004).

La premissa bàsica d'aquest paper és que els elements contextuals han de tenir-se en compte per tal de continuar desenvolupant l'anàlisi de la gestió de xarxes. Així doncs, proposem introduir una nova unitat analítica per interpretar la gestió de xarxa: una carpeta de xarxa (network portfolio). S'empra l'estudi d'un grup de xarxes entre autoritats locals de la província de Barcelona per il·lustrar les diferents formes en què la incorporació d'una carpeta de xarxa pot millorar la comprensió de la gestió de xarxa en governança pública. El nostre principal objectiu és respondre la pregunta següent: com pot contribuir la incorporació de l'anàlisi d'una carteja de xarxa pública (public network portfolio) a la gestió de xarxa? O dit d'una altra manera: Com pot ajudar l'enfocament d'una cartera de xarxa a millorar la gestió de xarxa?

L'article s'estructura de la manera següent: la primera part exposa l'esquema teòric i explica la necessitat d'expandir la unitat analítica de xarxa per adoptar l'enfocament de la cartera de xarxa. La segona part exposa el cas d'estudi i la metodologia adoptada. La tercera se centra en els resultats de la recerca, i sosté que l'anàlisi individual de les quaranta-quatre xarxes que s'han estudiat pot millorar-se assenyalant un hub comú a totes elles. En aquest cas, aquest eix de poder és l'organització supralocal, que es considera l'organització central en la interpretació de la cartera de xarxa. Les conclusions finals a les quals hem arribat s'exposen en el darrer apartat de l'article, juntament amb algunes recomanacions i algunes possibles línies per a la recerca futura.