En la relació amb els ciutadans, els debats sobre els beneficis de la transparència parteixen sovint de dos supòsits importants: 1) que, independentment de com es presenti la informació, els ciutadans entenen el contingut que se’ls exposa; 2) que els ciutadans que entenen la informació del govern tenen unes actituds i uns comportaments diferents dels qui no l’entenen. Tanmateix, s’han fet pocs intents sistemàtics per avaluar aquests supòsits.

En un projecte recent, hem analitzat fins a quin punt aquests supòsits se sostenen. Concretament, hem examinat de quina manera formes distintes de presentar un mateix contingut conformen la comprensió del ciutadà i en quina mesura els diferents nivells de comprensió es corresponen amb diferents nivells de suport polític.

Fer servir la transparència per millorar el suport polític

Les persones que comprenen les polítiques tendeixen a recolzar-les més que les persones que no les comprenen, malgrat que aquestes polítiques no els beneficiïn.

Atesa la connexió que existeix entre aquesta comprensió i el suport polític, es proposa la transparència com un mitjà per millorar el suport a les polítiques públiques, sempre que la informació que es faci pública millori realment la comprensió dels ciutadans sobre la política.

A l’hora de tractar de la connexió entre la transparència i la comprensió política, el sentit comú ens porta a fixar-nos en el contingut i negligir la importància de la presentació. Concretament, el sentit comú tendeix a aferrar-se a la idea que la clau per generar un públic més informat és facilitar més coneixements sobre el govern al públic. Tanmateix, si l’objectiu principal de la transparència és crear un públic més informat i comprensiu, aquesta negligència és problemàtica

En concret, com assenyala la recerca en psicologia educativa, la nostra comprensió de la nova informació es veu molt influïda per la manera com és presentada. En aquest sentit, la nostra capacitat per comprendre el contingut es veu afectada per la forma en què es presenten els nous continguts.

En el nostre estudi, ens centrem en dues dimensions de la presentació –el nivell de detall i el format.

El nivell de detall, o la quantitat de dades i xifres que conté un missatge, és important perquè les persones afronten fortes restriccions cognitives. A mesura que el nivell de detall augmenta, la persona s’ha d’esforçar més per comprendre el missatge i la probabilitat que el missatge sigui entès es redueix. És a dir: com més detalls conté un missatge, hi ha menys probabilitats que sigui entès.

El format de la presentació, o la forma en què s’organitza la informació en el missatge, també depèn de la capacitat de la persona d’entendre la nova informació. Això és així perquè l’organització del contingut determina quant s’ha d’esforçar una persona per detectar els elements principals que conté el missatge. Una manera de manipular el format de presentació és dividir el text en blocs de text més curts i centrats en punts concrets. En altres paraules, si reduïm la densitat de la informació continguda en el missatge, el seu contingut serà més fàcil d’entendre.

A partir d’aquí, avancem tres hipòtesis:

1. De mitjana, el fet d’estar exposats a un contingut polític menys detallat incrementa la comprensió de la política.
2. L’efecte positiu que té un contingut polític menys detallat en la comprensió d’aquesta política és més gran quan la informació es presenta en un format segmentat i és més petit quan es presenta en bloc en un paràgraf.
3. La comprensió de la política té una relació positiva amb el suport polític.

El disseny de la recerca

Per tal d’analitzar aquestes hipòtesis, vam administrar una enquesta experimental a una mostra nacionalment representativa de ciutadans nord-americans que vam assignar aleatòriament a un dels quatre grups de tractament següents: 1) format de paràgraf en bloc, amb informació poc detallada; 2) format de paràgraf en bloc, amb informació molt detallada; 3) format segmentat, amb informació poc detallada, i 4) format segmentat, amb informació molt detallada.

A continuació, examinem la relació entre els nivells de comprensió i de suport a la política.

Als grups de tractament d’informació molt detallada se’ls incloïen missatges amb xifres i dades específiques, mentre que als grups de tractament d’informació poc detallada se’ls substituïren aquelles xifres i dades per expressions més generals, com “alguns” o “pocs”. En el cas del format segmentat, el missatge es dividia en vinyetes amb punts concrets, mentre que en el cas del format de paràgraf en bloc la informació es presentava en un sol bloc de text. Tots els missatges tenien un nombre similar de paraules i, a part d’això, eren idèntics.

Vam avaluar la comprensió de la política en dues dimensions: la comprensió percebuda i la comprensió objectiva (Pintrich, 1999). Per mesurar la comprensió objectiva, vam demanar als participants que responguessin 9 ítems de resposta múltiple relacionats amb el missatge que acabaven de llegir. Per mesurar la comprensió percebuda, vam formular als participants dues preguntes –la primera, que indiquessin el seu nivell de comprensió de la política i, la segona, que indiquessin quantes preguntes d’un total de 7 podien respondre correctament.

La política en qüestió consistia en una iniciativa en un districte escolar local per tal d’incrementar les oportunitats d’ensenyament de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques a nens d’entorns desfavorits. Vam mesurar el grau de suport preguntant als participants quina proporció dels seus ingressos anuals (fins a un 5 %) estarien disposats a comprometre puntualment per a una política d’aquest tipus.

Resultats

A l’hora d’avaluar la hipòtesi 1, vam observar que els nivells més alts de detall no tenien cap efecte significatiu en els nivells de comprensió objectiva de la política per part dels participants: les persones assignades als grups de tractament que contenien dades i xifres van respondre, de mitjana, 5,3 ítems dels 9 de forma correcta, mentre que les assignades als grups de tractament que contenien expressions generals van respondre 5,51 ítems correctament, de mitjana.

Tanmateix, també vam observar que les persones assignades al grup de tractament d’informació molt detallada presentaven uns nivells més baixos de comprensió percebuda que les assignades al grup de tractament d’informació poc detallada. En definitiva, l’exposició a informació més detallada no tenia cap mena d’efecte en la comprensió objectiva, però feia que els participants percebessin que havien entès menys el contingut.

Quant a la hipòtesi 2, vam observar que l’efecte de la informació detallada en la comprensió objectiva i percebuda variava quan la informació es presentava de forma segmentada. Concretament, les persones que rebien informació poc detallada de la política amb un format segmentat responien correctament més preguntes que les que n’havien rebut informació més detallada amb el mateix format.

De fet, els participants exposats a informació menys detallada i amb format segmentat eren els qui presentaven els nivells més alts de comprensió de la política dels quatre grups, mentre que els participants exposats a un format segmentat que contenia informació més detallada registraven els nivells més baixos de comprensió de la política.

D’altra banda, quan la informació es presentava en la forma d’un paràgraf en bloc, no s’observava cap variació significativa de comprensió en els diferents grups. En definitiva, aquests resultats indiquen que els efectes del missatge sembla que varien significativament en funció del format en què es presenta el contingut.

Pel que fa a la hipòtesi 3, el fet d’incloure mesuraments de la comprensió objectiva i subjectiva ens permet identificar alguns matisos sobre la relació entre la comprensió de la política i el seu suport. Concretament, els nostres resultats indiquen una correlació negativa entre la comprensió objectiva de la política i el seu suport –els qui presentaven millors resultats en la comprensió de la política registraven uns nivells més baixos de suport que els qui en van tenir els pitjors resultats. Per contra, els qui registraven els nivells més alts de comprensió percebuda de la política mostraven més suport a aquesta política que els qui presentaven uns nivells més baixos de comprensió percebuda.

A més, en avaluar el suport polític en funció dels diferents nivells de comprensió objectiva i percebuda de la política, vam observar que les persones que registraven un nivell més alt de suport a la política eren aquelles que creien que l’entenien millor, encara que objectivament l’entenien menys.

Finalment, els nostres resultats també analitzen la presència del nou efecte de la transparència política en el suport a la política, que es produeix a través de la comprensió objectiva de la política. Curiosament, els nostres resultats també assenyalen un efecte indirecte positiu de la informació política més detallada en el suport a aquesta política, però només quan la informació es presenta de forma segmentada. Això s’explica perquè la informació segmentada i més detallada reduïa els nivells de comprensió objectiva de la política, la qual cosa al seu torn mitigava la relació negativa entre la comprensió objectiva de la política i el seu suport. Dit d’una altra manera, en reduir la comprensió objectiva de la política, la informació segmentada i més detallada incrementava efectivament el suport a la política.

No s’ha vist que es produeixin efectes indirectes significatius a través de la comprensió percebuda.

Què signifiquen aquests resultats en la pràctica?

Ara que els governs es troben sovint amb la pressió d’haver de facilitar més informació al públic, els nostres resultats indiquen que si una finalitat principal de la divulgació pública és millorar la comprensió dels ciutadans respecte del govern, no n’hi ha prou només a fer públics nous continguts, sinó que, perquè aquesta informació es pugui comprendre, s’han de fer també alguns esforços per presentar la informació d’un manera fàcilment comprensible. En aquest estudi, identifiquem dos mètodes de presentació per fer més comprensible la informació del govern, reduint el nombre de dades i xifres del missatge i segmentant-ne el contingut.

A més, les nostres conclusions revelen la necessitat de pensar més detingudament en els efectes de la comprensió de la política. En efecte, igual com la transparència pot acomplir un rol important per apoderar els ciutadans a actuar a favor dels seus interessos, també pot provocar confusió i portar els ciutadans a donar suport a unes polítiques que poden arribar a vulnerar els seus interessos. En aquest sentit, per garantir que la transparència realment apodera els ciutadans a actuar en benefici dels seus interessos, s’han de fer esforços per garantir que es transmet la informació correcta al públic i també que aquesta informació es presenta d’una manera que en faciliti la comprensió.

Gregory A. Porumbescu és subdirector del Transparency and Governance Center de l’Escola d’Afers Públics i de l’Administració de la Universitat Rutgers, Newark. Nicola Bellé és investigador de l’Institut de Management de la Santa’Anna School of Advanced Studies. Maria Cucciniello és professora adjunta del Departament d’Anàlisi Política i Gestió Pública de la Universitat Bocconi. Greta Nasi és professora titular del Departament d’Anàlisi Política i Gestió Pública de la Universitat Bocconi.