Xangai, com la metròpoli més avançada de la Xina, ha experimentat aquests dos models que es poden ser catalogats com a model de col·laboració i model de competència. Dècades de prosperitat econòmica i ràpids canvis en l’estructura de població de Xangai han creat una demanda enorme de serveis socials, que ha desbordat el sistema de serveis socials existent. Les persones de la tercera edat (65 anys o més) a Xangai eren el 15,4 % l’any 2008. D’altres grups socials com els discapacitats, els pobres i els nens també necessiten serveis com la cura de la salut mental, l’assessorament, la protecció de drets, la formació i la resolució de conflictes. En general, el govern municipal no està implicat directament en la producció de serveis, sinó que concedeix subvencions de serveis socials als consells municipals de districte, que al seu torn operen els serveis socials directament o bé subvencionen organitzacions sense finalitat de lucre perquè presten determinats serveis socials. Les organitzacions sense finalitat de lucre subvencionades sovint les creen els consells municipals y son de petites dimensions y de baix nivell professional. L’elevada dependència dels governs en matèria de recursos crítics els privava dels incentius i la capacitat necessaris per desenvolupar encara més la capacitat d’organització i de servei. Mentrestant, les organitzacions de base sense finalitat de lucre, creades de forma voluntària pels ciutadans, afronten la dificultat d’obtenir contractes públics i creixen lentament. De fet, el sistema de gestió dual sobre les organitzacions socials és un greu obstacle per al creixement de les organitzacions de base. Amb el pas del temps, s’ha arribat a la conclusió que aquest model de col·laboració de contractació de serveis socials s’ha de reformar per fer que l’estructura de prestació de serveis socials sigui més oberta i competitiva.

El juny de 2009, l’Oficina Municipal de Afers Civils de Xangai (OMACS) va presentar la licitació per als serveis socials, amb el doble propòsit de millorar la prestació de serveis socials i promoure el desenvolupament d’organitzacions sense finalitat de lucre. L’OMACS va apartar un fons de 35 milions de iuans de loteria per a prestacions socials per al curs 2009-2010 i el va distribuir com un fons complementari entre els 18 districtes segons la seva població. El programa fou dissenyat de la manera següent:

1. Els consells de districte presenten les sol·licituds d’ofertes a l’OMACS durant l’exercici 2009-2010. L’OMACS avalua i aprova les sol·licituds de proposta.

2. L’OMACS anuncia les sol·licituds d’ofertes a través d’Internet i altres canals, i accepta propostes d’organitzacions sense finalitat de lucre.

3. Les propostes són classificades per un comitè d’avaluació si se’n reuneixen tres o més per a un projecte dintre dels quinze dies següents a l’anunci d’aquest. Se selecciona la proposta amb una puntuació més alta i no inferior a 60.

4. Després que l’OMACS aprova la proposta seleccionada, el consell de districte i l’organització sense finalitat de lucre signaran un contracte. L’OMACS utilitzarà el seu fons complementari per sufragar el 50 % del preu contractual, i deixarà l’altre 50 % per al consell de districte.

5. L’OMACS triarà una mostra a l’atzar dels projectes en curs per a la seva avaluació. I organitzarà l’auditoria i l’avaluació de l’acompliment després que els projectes s’hagin dut a terme.

Entre juny de 2009 i maig de 2010, es van licitar 143 projectes de serveis en 23 rondes. Entre aquests, 16 no van continuar endavant, però 14 després van ser assignats amb èxit en una nova licitació. En total, es van subcontractar 127 projectes a 116 organitzacions sense finalitat de lucre. El preu contractual mitjà era de 313.670 iuans, cosa que representava una reducció de costos del 6 %. El valor total dels contractes va ascendir a 39,84 milions de iuans, que van anar a càrrec de l’OMACS i dels consells de districte, a parts iguals. Excepte un districte d’una illa, van participar en el  programa els 17 districtes del continent. A la taula 1 es mostra informació general sobre el programa.

Taula 1: Licitació de serveis socials a Xangai, 2009-2010

Font: elaboració pròpia a partir de documents de l’OMACS
Nota: La reducció de costos es refereix a la diferència entre el preu de contracte i el preu màxim fixat per la sol·licitud d’ofertes

Com a innovació relativament recent a la Xina, la reforma presentava deficiències àmpliament reconegudes en la contractació dels serveis socials. No hi havia un mercat amb un nombre raonable d’organitzacions sense finalitat de lucre. En realitat, el mercat estava separat per fronteres administratives en les quals hi havia una coalició tête-à-tête entre el govern local i la seva organització filial sense finalitat de lucre en una determinada àrea de serveis. Les entitats sense finalitat de lucre sovint s’atrinxeraven en el entorn polític local. El govern municipal no disposava d’informació, de coneixements ni de recursos per eliminar amb eficàcia les nombroses connexions entre els consells de districte i les seves organitzacions sense finalitat de lucre favorites. La seva inexperiència generava sovint indicacions polítiques ambigües i fluctuants que confonien els consells de districte i les organitzacions sense finalitat de lucre.

Aquests problemes impactaven directament en la competitivitat del programa, que es mesura en múltiples aspectes:

1. Nivell general de la competència. Els 127 projectes van atraure una mitjana de 3,09 propostes, com a conseqüència del requisit obligatori de tres propostes. Entre ells, 109 projectes (el 86 %) van obtenir tan sols 3 propostes. Quant a les 274 organitzacions sense finalitat de lucre participants, van presentar, de mitjana, 1,43 propostes cadascuna. La majoria d’aquestes entitats (el 70 %) van presentar només una proposta. Si bé la major part de les organitzacions sense finalitat de lucre que van guanyar contractes en van obtenir només 1, una entitat va obtenir 3 contractes i 9 es van fer amb 2 contractes cadascuna.

2. Disputabilitat entre rivals. L’OMACS va organitzar comitès d’avaluació integrats per representants de la demanda, representants dels ciutadans i experts per tal d’avaluar les propostes d’acord amb quatre criteris: capacitat d’organització (15 punts), plans d’implementació (50 punts), gestió de projectes (15 punts) i preu (20 punts). En aquest sentit, la disputabilitat es pot examinar per la bretxa entre les puntuacions més elevades i les segones més altes. La diferència mitjana és de 14,8, cosa que mostra que, en general, el nivell de disputabilitat és baix.

3. Competència transjurisdiccionals. Dividim les propostes entre les de jurisdicció pròpia i les propostes transjurisdiccionals en funció de si l’organització sense finalitat de lucre presenta una proposta per competir per un projecte dintre o fora de la jurisdicció administrativa on es troba aquesta organització. Descobrim que la majoria de les propostes guanyadores són les propostes que s’han d’implementar a la pròpia jurisdicció (107 de 127), cosa que demostra ser un avantatge clar per a la titular.

4. Reducció de costos. La diferència entre el preu màxim fixat a la sol·licitud d’ofertes i el preu de licitació d’una organització sense finalitat de lucre guanyadora reflecteix la pressió de la competència. Hi va haver un 6,04 % de reducció de costos per als 127 projectes. Malgrat això, 49 projectes van registrar un índex inferior a l’1 %, i en 28 l’índex va ser 0. En aquests projectes, rarament hi va haver pressió sobre les entitats sense finalitat de lucre guanyadores perquè reduïssin el preu de les seves ofertes.

Atès que aquest ha estat tan sols el primer any per provar el model de competència, és massa aviat per concloure si ha estat un èxit o un fracàs. L’acompliment dels projectes encara s’ha d’avaluar. Comparativament, Xangai té la societat civil més desenvolupada de la Xina i els seus funcionaris disposen dels millors coneixements i ideals de la gestió pública moderna. Aquesta és la raó per la qual la licitació de serveis socials es pot aplicar primer a Xangai. De fet, la majoria dels diners destinats a serveis socials a Xangai els continuen gastant les entitats municipals de govern directament o bé mitjançant la contractació directa sense licitació. Si bé no hi ha cap dubte que a la Xina del futur cada vegada més despesa en serveis socials s’aplicarà a la compra de serveis a organitzacions sense finalitat de lucre, la pràctica de la licitació a Xangai té moltes conseqüències per a l’enfortiment de les institucions com a condició prèvia a la subcontractació amb èxit de serveis. Entre elles, la desregulació de les organitzacions sense finalitat de lucre que presten serveis socials té una importància fonamental per a la creació de socis alternatius de serveis. La transparència i la participació ciutadana en el procés de subcontractació tenen també una importància decisiva, probablement més que la competència.