Aquesta realitat és fonamental per dos motius. D¿una banda, per la necessitat de determinar en quin grau aquestes intervencions contribueixen a millorar el benestar individual i social de la comunitat en què es porten a terme, com es produeix aquesta millora i com es podria aconseguir d¿una manera més efectiva (en definitiva, per la necessitat d¿avaluar tota acció d¿inserció en l¿era digital). D¿altra banda, perquè, si bé el més important d¿aquest conjunt d¿accions és que són el reflex, en major o menor grau, de la sensibilitat creixent dels poders públics amb relació a aquestes qüestions, també hi ha la necessitat de formular una política integral de transició a la societat de la informació que eviti la segmentació i l¿atomització dels diferents programes i subprogrames i que en potenciï la coherència i la integració.

Encara que cap exercici avaluador és senzill de fer, l¿avaluació en el camp de la societat de la informació és especialment complicada per les pròpies característiques dels programes considerats.

Efectivament, en primer lloc, les actuacions que permeten la transició d¿una societat a la nova era tenen un caràcter transversal o horitzontal, la qual cosa suposa que, en termes generals, una política integral en aquest àmbit recull un nombre massa elevat d¿iniciatives perquè es puguin valorar amb profunditat. En moltes ocasions, a més, la descoordinació entre els diferents departaments responsables dóna lloc a intervencions estratègiques que ni tan sols estan previstes en els plans intersectorials definits per facilitar la inserció en la societat del coneixement.

En segon lloc, la curta existència de moltes de les iniciatives que es podrien valorar i la seva evolució constant (cada poc temps els plans es redefineixen perquè es detecten noves necessitats o es posa de manifest la impossibilitat de complir els objectius establerts) en limiten, d¿una banda, l¿avaluació de l¿impacte (que s¿hauria d¿estudiar després que hagués transcorregut un temps prudencial des de la conclusió dels programes) i, de l¿altra, la possibilitat de presentar informes tan actualitzats com sigui possible. A més, la necessitat imperiosa que tenen moltes administracions públiques d¿obtenir resultats fascinants i de no quedar-se enrere ha portat a formular objectius ambiciosos i extensos a curt termini que han hipotecat la fase d¿aplicació operativa dels programes, cosa que ha fet que aquests es quedessin estancats en el moment de la planificació. Aquest aspecte és particularment important si es té en compte que, almenys des del punt de vista conceptual, les accions de promoció de la societat de la informació no s¿haurien de restringir a períodes legislatius de quatre anys sinó que s¿haurien de concebre com a inversions a llarg termini, la qual cosa podria implicar, fins i tot, que els seus rèdits polítics s¿atribuïssin als responsables de sostenir-les, en comptes de recaure sobre els qui les havien iniciat.

Finalment, en aquest àmbit, encara no hi ha gaires experiències d¿avaluació prèvies que puguin orientar els investigadors que volen conèixer els resultats de les iniciatives realitzades. Això implica la necessitat de prendre decisions ad hoc, basant-se en els coneixements generals sobre avaluació que es puguin tenir, com també en l¿anàlisi d¿altres tipus de polítiques, que difícilment es podran contrastar com a conseqüència de la limitada pràctica avaluadora.

Tot això no hauria d¿impedir que es realitzessin avaluacions que permetessin conèixer com evolucionen els programes d¿alfabetització digital, d¿infraestructures, de seguretat, de govern electrònic o de participació ciutadana, per posar-ne alguns exemples. Cal tenir en compte les dificultats esmentades a l¿hora d¿emprendre projectes d¿aquestes característiques, però no es pot oblidar ¿ni s¿ha d¿oblidar¿ la importància de l¿avaluació d¿aquest tipus de polítiques públiques, si es vol que siguin realment efectives, la qual cosa és fonamental perquè la societat del coneixement no és una moda, ni ha de venir, com afirma Manuel Castells, un dels seus ideòlegs més importants, sinó que ja hi estem i s¿està desenvolupant de manera desigual i contradictòria arreu del món.