<La part I del llibre parla de dos reptes per fomentar les contribucions filosòfiques a les polítiques públiques. El capítol 2 es defensa d'una dura crítica de la filosofia aplicada, especialment de l'ètica aplicada, de Gerald Gaus. El capítol es titula 'Sobre l'aplicació de l'ètica' i la meva resposta a Gaus es fonamenta en l'aportació de Sidney Hook. Enumero les propostes de Hook sobre les contribucions que hi pot fer la filosofia i, a continuació, afegeixo a la llista alguns suggeriments meus, inclosa la idea d'una '<due diligence< ètica'.

<El capítol 3 tracta dels importants desafiaments religiosos que suposa l'aplicació de la indagació filosòfica a les polítiques públiques. Perquè, si creiem que les qüestions morals només es poden resoldre apel·lant a les Escriptures, sorgiran grans interrogants quan ens enfrontem a qui no comparteixi les nostres creences. La filosofia liberal de John Rawls intenta donar resposta a aquests conflictes, però en planteja d'altres en la seva crida a eliminar les motivacions privades de les discussions públiques sobre els valors. En canvi, estudiosos com Paul Kurtz admeten debatre sobre les diverses motivacions privades i públiques, però demanen un enfocament més pragmàtic i fal·libilista per resoldre els conflictes. El capítol 3 es titula 'Religió, raó pública i humanisme'.

A continuació, a la part II, presento la meva orientació a l'experimentalisme en la teoria moral, basant-me en les idees de la filosofia pragmàtica de John Dewey. El capítol 4 es titula 'Què significa l'experimentalisme a l'ètica'. El meu punt de vista es basa, fonamentalment, en els àmbits de la intel·ligència humana i de la investigació que han tingut més èxit al llarg de la història, és a dir, les ciències. La idea central és partir dels mètodes i els processos que l'home ha seguit per fer progressar el coneixement i resoldre problemes mitjançant la indagació pública i l'experimentació. Els grans desenvolupaments que experimentat la ciència i la medicina són producte del pensament lliure, de l'experimentació de les ciències i de la inversió de recursos socials i privats per al finançament i la creació d'un espai per a aquests estudis. Els esforços polítics locals els veiem ja, d'alguna manera, com experiments de laboratori per a l'elaboració de les polítiques en determinades esferes. La meva intenció és promoure la difusió d'aquesta idea i suavitzar la línia dura dels principis ja que impedeix a les persones provar noves idees.

Després de presentar la meva concepció de l'experimentalisme a l'ètica, els capítols 5 i 6 tracten d'algunes accions bàsiques per al lideratge. El capítol 5 es titula 'Construcció, art i política' i parla de la necessitat de formular i reformular els problemes. Les persones que ocupen posicions de lideratge sovint s'han d'encarar a demandes presentades en funció dels interessos i les experiències dels diversos particulars implicats. Alguns problemes s'han de repensar després d'atendre les consideracions de totes les parts rellevants. D'altres vegades, sorgeixen dificultats perquè cal una nova manera de pensar per tal que la gent pugui identificar un problema que fins ara no havia identificat. Indagar en els problemes públics requereix construir i reconstruir amb enginy els problemes que s'han d'afrontar i que són, doncs, el tema central del capítol 5

<El capítol 6 és l'últim de la part II del llibre i es titula 'Filosofia i priorització de les polítiques públiques'. Com haurien d'establir les prioritats els qui manen és un problema que es plantegen no tan sols els caps de redacció, sinó també els presidents, els alcaldes i els membres dels consells escolars dels centres públics. Tracto del problema de les prioritats després de subratllar el desafiament que suposa la construcció dels assumptes al capítol 5, encara que ambdues qüestions preocupen igualment els líders. Les agendes expressen prioritats i, per tant, valors. S'espera que se centrin en el més important, en el més urgent, i que es guiïn pels valors morals i per la intel·ligència. Presento cinc enfocaments diferents davant l'establiment d'una agenda, que classifico en dues categories: els <contemplatius <i els que anomeno <immediats <o <urgents<. Les teories morals tradicionals en general ajuden a respondre què fer, què és correcte, o com actuaria una persona virtuosa en un determinat context o conflicte. No obstant això, els líders els és difícil respondre la pregunta de quins assumptes cal prioritzar, tenint en compte les aportacions de les teories morals tradicionals. Però la teoria moral, junt amb l'atenció al context i amb una visió experimentalista, pot ser d'ajuda a l'hora d'establir les prioritats de manera que mostrin una visió, siguin moralment avaluables i justes, i atenguin oportunament les qüestions quan esclatin les crisis.

El llibre conclou amb els tres capítols de la part III. El capítol 7 examina un context que palesa la necessitat d'un lideratge experimentalista. A continuació, el capítol 8 exposa altre exemple en què rarament pensem en l'experimentalisme, per bé que hauríem de fer-lo.

El capítol 7 es titula 'Atureu-lo! M'ha robat la connexió a internet!' Tracta del problema de les noves tecnologies que requereixen revisar alguns conceptes, com els de propietat i robatori. Si en Jack troba una font d'aigua potable a fora d'un edifici, pot suposar que li està permès de beure-hi, encara que no sigui el propietari de l'aigua ni de la font, i el seu consum d'aigua fa ús d'un recurs. Quan algú es connecta a internet fent servir la connexió d'una altra persona, habitualment no pensa que s'està superposant a la banda ampla d'algú altre, encara que estigui utilitzant un recurs material que no és seu. Han sorgit casos en què la velocitat més lenta de connexió a internet s'ha considerat un perjudici causat als propietaris de la connexió. Així, algunes persones han estat arrestades per haver-se connectat a les xarxes d'altres sense permís. La idea mateixa de propietat i de titularitat, i de recursos públics enfront de recursos privats, en alguns casos encara s'ha de determinar o s'ha clarificar, especialment quan hi intervenen les noves tecnologies.

Al capítol 8, analitzo el paper del jutge com a líder públic, ja que sovint no és vist com un experimentalista. Més aviat es considera que està per dictar resolucions sobre la base d'unes regles determinades a la llei. En el context dels debats sobre la Constitució nord-americana i el paper dels jutges de la Cort Suprema, considero la interpretació de la llei com un tema que requereix més activitat per part de la justícia de la que li reconeixen alguns experts, si bé també explico que podem entendre l'exigència de la restricció judicial i d'evitar l'activisme dels jutges. Així doncs, el capítol 8 es titula 'Jutges activistes o actius'. Òbviament, els jutges de la Cort Suprema consideren els fets passats a la llum de la Constitució per tal d'extreure'n conclusions sobre com resoldre els casos que jutgen, però també defensen les seves decisions en funció dels tipus de conseqüències que se'n poden derivar segons si fallen en un sentit o un altre. Avaluen les decisions anteriors en funció de si val la pena preservar-les o bé és millor anul·lar-les, i afronten el repte de reconstruir els problemes que observen i prioritzar els casos que jutjaran. A més, el seu raonament està relacionat amb els tipus de conseqüències que consideren que és millor que es produeixin. Amb aquests elements i d'altres relacionats amb l'experimentalisme, que resumeixo al capítol 4, es troben també els jutges, els quals han d'experimentar amb els significats, la interpretació, la preocupació per les conseqüències futures en el sentit d'establir un precedent, i la priorització.

El capítol 9 tanca el llibre amb un reconeixement dels problemes que es poden esperar els màxims responsables de les polítiques públiques. Naturalment, els conflictes de poder intentaran frustrar qualsevol indagació pública intel·ligent, especialment si la veritat va en contra dels poderosos. A més, nombrosos reptes intel·lectuals i l'agitació de diferents banderes també poden frustrar la indagació autèntica del que caldria fer. Tanmateix, s'han aconseguit moltes victòries que eren improbables, i les ciències tradicionals, que han abordat conflictes semblants, han seguit creixent ràpidament.

El conjunt de matèries en què estan d'acord els ciutadans són moltes més que les que es reconeixen en general. Ho veiem quan considerem qüestions tan poc controvertides i mundanes com l'ús dels semàfors, les barreres laterals de les autopistes i molts altres elements de seguretat, que són tan simples com importants, i no diguem ja les polítiques a favor d'una equitat més gran per a les persones més desfavorides. Sempre sorgiran conflictes de poder en les polítiques públiques. Tanmateix, l'actitud experimentalista pot propiciar un modest optimisme respecte a les possibilitats que els líders facin atenció als valors morals quan exerceixin el lideratge de les qüestions relacionades amb les polítiques públiques.

<Eric Thomas Weber <és professor titular de Lideratge en les Polítiques Públiques a la Universitat de Mississippí a Oxford, MS, Estats Units. El seu primer llibre es titulava <Rawls, Dewey, and Constructivism <(Continuum, 2010). <Morality, Leadership, and Public Policy< fou la seva segona obra, publicada en tapa dura i en format Kindle per Continuum (2011) i en tapa dura per Bloomsbury Publishing (2013). El seu tercer llibre, <Democracy and Leadership<, ha aparegut l'any 2013, publicat per Lexington Books, del Rowman & Littlefield Publishing Group. Ara està treballant en el seu quart llibre, <A Culture of Justice<. Respon només de les seves pròpies opinions. El podeu seguir a Twitter @erictweber i visitar la seva pàgina web: <EricThomasWeber.org>.

<Morality, Leadership, and Public Policy< es pot consultar a la pàgina web de Bloomsbury Publishing: <http://www.bloomsbury.com/9781441144812/>