Una lliçó, una missió i dos objectius
Totes les organitzacions i les persones ens hem de dotar d'un propòsit, un motor, un motiu que ens mogui. A partir d'aquí, ens caldrà un mapa que ens indiqui on volem anar. I, finalment, per transitar cap a l'objectiu, ens haurem de dotar de les eines, dels instruments necessaris, i fixar-nos les fites que verifiquin que anem bé.
En aquesta recepta, caldrà afegir-hi tres ingredients: les experiències que ens ajudaran, les persones que seran l'equip que ho faran possible i l'actitud, les ganes que hi posem, un intangible estructural i bàsic.
Comencem. L'experiència recent ens ensenya que els humans i les nostres organitzacions som capaços d'adaptar-nos molt ràpidament a qualsevol circumstància, mobilitzar actius i recursos com mai, i accelerar els canvis de manera exponencial. La prova més recent l'hem viscuda amb la COVID-19. Vam canviar els hàbits, vam mobilitzar recursos i vam accelerar la solució en forma de vacunes. La lliçó que podem extreure de tot plegat és que, si volem, podem superar qualsevol límit apriorístic.
Una missió. Com a generació i com a organitzacions, necessitem una missió. Com ens explica Mariana Mazzucato, el president Kennedy va assenyalar una missió concreta per als Estats Units sobre la qual van pivotar les principals accions del país i les seves organitzacions: posar un peu a la lluna. I aquell objectiu encara avui transforma la nostra realitat en forma de tecnologia, derivada de la que va permetre a un nord-americà arribar a la lluna. Ara la nostra missió és salvar el planeta per salvar la humanitat, igual que fa uns mesos.
Els objectius. Ens els hem de proposar per salvar el planeta i fer-ho bé. I això vol dir descarbonitzar el món, és a dir, les ciutats i l'economia, i aprofitar per generar un desenvolupament sostenible, d'acord amb els recursos finits disponibles, en comptes de creure'ls infinits, com està fent la humanitat des dels seus orígens. I, en segon lloc, fer-ho seguint el camí de disminuir les desigualtats. La gran lliçó que vam aprendre del segle xx, venent cotxes, afrontant el crac del 1929 i patint dues guerres mundials –i alguns països, una guerra civil–, fou que reduir les desigualtats és la clau per garantir la pau i millorar la qualitat de vida en el nostre planeta.
Les organitzacions públiques i privades hauríem de tenir apresa la lliçó, i tenir clar quina és la nostra missió i quins són els nostres objectius. Soc marxista, més de la banda d’en Groucho que de la d’en Karl, i, per tant, aquesta és la meva proposta, però segur que n'hi poden haver d’altres. La lliçó és que, si volem, podem. La missió és urgent. De fet, no tenim gaire temps, com no en teníem l’any 2021. I els objectius han de ser un full de ruta per acomplir la missió. I això val per a qualsevol organització. També per a BIMSA.
Ricard Font és director general de BIMSA.
És obligatori estar registrat per comentar.
Fes clic aquí per registrar-te i rebre la nostra newsletter.
Fes clic aquí per accedir.