Des de llavors, nombrosos canvis i evolucions demogràfiques, productives, comercials, administratives i, darrerament, també climàtiques, han anat configurant la capacitat d’adaptació i de resiliència dels sistemes de distribució alimentària a les ciutats.

En termes generals, és en aquests entorns canviants i amb variables cada vegada més interconnectades on l’empresa de servei públic té la necessitat recurrent de reflexionar sobre si la seva proposta de valor actual és l’adequada o bé requereix una evolució.

Fonamentar l’empresa pública en propòsits més ambiciosos i sistèmics afavoreix incloure en la seva visió aspectes que abans podíem considerar no relacionats, però que avui són clarament necessaris.

Quan la gestió pública en un àmbit determinat és capaç d’aixecar la mirada i formular-se noves preguntes, vol dir que aquell servei públic té també l’oportunitat d’ampliar la seva aportació.

En el cas de la gestió d’infraestructures i de models de distribució alimentària a les ciutats, els exemples són clars. Avui dia, un sistema d’abastiment alimentari s’ha de preguntar, per exemple, quines són les seves principals fonts de subministrament energètic, quina logística utilitza, què pot fer per contribuir a millorar els hàbits d’alimentació saludable de la ciutadania o quin impacte té la distribució alimentària en els àmbits de l’economia, la producció i el comerç locals.

Una proposta de valor reflexionada i coherent, capaç de donar resposta de manera holística a la complexitat que representa avui l’alimentació de la ciutadania, ja no consisteix només a garantir l’abastiment alimentari, sinó sobretot a assegurar una alimentació segura, socialment, econòmicament i mediambientalment millor. Una alimentació saludable, assequible per a tothom i que contribueixi a la preservació del medi ambient, el qual, en el cas del sector agroalimentari, té un impacte directe sobre la seva productivitat i sostenibilitat.

És a partir d’aquí quan la gestió pública ha de plantejar-se quina és la seva proposta de valor renovada i quina és la millor manera d’articular-la.

Els projectes de col·laboració publicoprivada constitueixen una possible via per a aquesta articulació necessària, ja que permeten una adaptació àgil en entorns canviants per donar resposta a les necessitats de la ciutadania. Certament, la coordinació requerida en aquest tipus de projectes no és senzilla, atesa la naturalesa diferent dels dos sectors; tanmateix, quan s’aconsegueix superar aquest repte, el resultat és clarament favorable i la complementarietat assolida fa que l’impacte sigui molt superior.

Les mateixes infraestructures de mercats han estat un clar exemple d’èxit al llarg de la història, en què el servei públic posa a disposició de l’empresa privada ubicacions, instal·lacions i un marc normatiu per optimitzar la distribució alimentària. Avui dia, aquesta via es pot estendre a altres projectes vinculats a la nova proposta de valor. Així s’ha fet als Mercats Centrals de Barcelona, amb projectes com la millora dels sistemes de subministrament energètic per a la correcta conservació dels aliments o la millora del sistema de gestió de residus.

En el marc del plantejament esmentat anteriorment, relatiu a problemàtiques globals que requereixen actuacions locals, dos exemples clars del sector alimentari són la lluita contra el malbaratament alimentari i les iniciatives adreçades a millorar l’accés a una alimentació segura i saludable per part de la ciutadania més vulnerable.

Una actuació orientada a augmentar l’aprofitament alimentari requereix una aliança rellevant entre diferents actors. A Mercabarna, aquest aspecte s’ha incorporat a la seva proposta de valor i s’ha articulat mitjançant el projecte Foodback.

El Foodback respon a una visió de quàdruple hèlix, en què la suma ben coordinada d’actors de diferents sectors —sector públic, sector privat, sector acadèmic i societat civil— aporta una solució que difícilment podria oferir cap de les parts de manera individual.

Es tracta d’un sistema analitzat i dissenyat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la corresponent inversió pública de Mercabarna, que facilita i fa més eficient la lluita contra el malbaratament alimentari en les operatives de les empreses privades ubicades a la Unitat Alimentària, que són les que aporten el producte alimentari. Aquest sistema, mitjançant la implicació del sector social i gràcies al treball del Banc dels Aliments i de la Fundació Formació i Treball, permet assolir un nivell d’aprofitament alimentari que l’any passat va superar els 800.000 quilograms de fruites i hortalisses, distribuïts a més de 120.000 persones a través de més de 300 entitats i menjadors socials.

Un projecte que continuem millorant dia a dia i que ens acosta una mica més a aquest propòsit ampliat de garantir l’alimentació de la ciutadania des d’una visió de sostenibilitat 360. Us convidem a totes i tots a Mercabarna per conèixer el projecte!

Pablo Vilanova és director general de Mercabarna.