La sessió va començar amb l’explicació de les tres esferes de la direcció pública: l’esfera d’estratègia, la de política i la de les capacitats internes. Segons Echebarría, el directiu públic ha de saber moure’s entre aquests àmbits i, així, poder facilitar la transició en el poder. "Durant aquest canvi, els directius han d’examinar la seva posició, calcular els canvis que es produeixen i desenvolupar estratègies", va afegir el professor d’ESADE.

A més, com va dir Echebarría, la crisi actual representa un moment de reflexió per al directius. On estem? On voldríem estar? Aquestes són les preguntes que, segons el professor d’ESADE, s’han de plantejar els directius davant d’aquest període d’incertesa econòmica. En l’opinió del ponent, l’atenció que genera cada actuació política provoca un gran descontentament a la societat i, arran d’aquesta frustració d’expectatives, és molt difícil maniobrar. Durant la sessió, Echebarría va animar els assistents a mantenir-se actius, ja que "no serveix de res lamentar-se; l’òptica d’un directiu ha de ser aguantar. I, aguantant, augmenta el capital públic".

Al llarg de la sessió es va produir un intercanvi d’opinions entre el ponent i el públic, durant el qual, a més de generar debat, el professor va respondre les preguntes dels assistents.

Així mateix, Echebarría va insistir en el fet que la intermediació política i la gestió han de millorar. "S’ha d’estudiar què es poden aportar l’una a l’altra", va assegurar, per disminuir, d’aquesta manera, la lluita establerta pel poder.

Finalment, el professor va comentar que saber cap a on anem és impossible. En aquest sentit, es pot donar per feta la continuïtat de l’ajust, però només això, ja que la seva intensitat és quelcom desconegut. Segons el ponent, una de les mesures que s’han de prendre és la millora de la burocràcia fiscal, per facilitar que aquesta "connecti l’eficiència amb l’estabilitat". "Aquest seria un cercle virtuós a través del qual podem anar millorant en les institucions", va concloure Echebarría.