Roser Fernández i Mònica Reig (2020): “El valor social de la cooperació“, El Punt Avui

En el 10è aniversari de l’Observatori de la Cooperació Publicoprivada (CPP) en les Polítiques Sanitàries i Socials del Programa PARTNERS d’Esade i La Unió, volem fixar els reptes d’aquesta col·laboració observant la qualitat de la governança i la contribució social. Estats i organitzacions mostrem el seu compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Precisament, un està dedicat a les aliances. Dintre d’aquestes, la CPP engloba les múltiples formes de cooperació entre l’Administració pública i les empreses. Aquest plantejament permet establir col·laboracions intersectorials per assolir objectius comuns i d’interès general, i alhora superar, en gran part, les desconfiances i els prejudicis ideològics.

Francisco Longo (2020): “El ‘glamour’ escondido del servicio público“, Expansión

Imaginem la Laura, una enginyera de vint-i-escaig anys que acaba de finalitzar un postgrau internacional en ciència de dades. Es disposa a començar la seva primera feina i està interessada en el desenvolupament d’aplicacions d’intel·ligència artificial, i per a això cerca algun projecte professional interessant al qual es pugui vincular durant un temps, a Espanya o en un altre país, per tal de continuar aprenent i especialitzar-se. Això sí: li agradaria treballar en alguna cosa amb impacte social i, si fos possible, que estigués relacionada amb la protecció del medi ambient, que és una de les seves preocupacions.

Juan Luis Manfredi (2020): “Líderes políticos y directivos públicos profesionales“, Cinco Días

La pandèmia ha posat al descobert les mancances del sector públic, que mereixen una reflexió sobre com afrontem la incertesa des de les polítiques i la gestió pública. En l’escenari actual, la provocació, la polarització i la protesta articulen les tres “P” del context polític. La situació general de desafecció i de desànim exigeix líders polítics que prenguin decisions informades, basades en evidències i amb criteris d’avaluació ex ante i ex post. I aquest tipus de mesures afecten radicalment el model de direcció pública que ens hem donat. És prioritari, sobretot davant l’arribada dels fons europeus de recuperació, que l’Administració adopti competències d’anàlisi i d’intel·ligència que li permetin transformar el país en una direcció concreta (transició ecològica, igualtat d’oportunitats, reshoring industrial o transformació digital, per esmentar-ne les més recurrents). L’organització actual, excessivament burocratitzada, dificulta la professionalització de la direcció pública, permet la colonització política dels llocs més excel·lents i crea barreres artificials a la captació de talent. El model és deficient per a la transformació estructural del sector públic. Així doncs, un sistema administratiu i polític post COVID-19 requereix dues grans transformacions.

Ángel Saz Carranza i Enrique Rueda-Sabater (2020): “El comercio global tras las elecciones americanas“, Agenda Pública

Les eleccions nord-americanes de novembre seran, potser més que cap altra, determinants per al món. El millor escenari per a unes relacions comercials cooperatives és, sens dubte, que Joe Biden guanyi les eleccions, però fins i tot en aquest cas no es pot assumir tornar enrere, a la situació anterior a la crisi de 2008. Aquella dinàmica de globalització i d’integració econòmica basada en l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i en els tractats bilaterals, amb l’objectiu principal de millorar l’eficiència de l’economia mundial, sembla que ja no tornarà. A més, els obstacles a la integració internacional que s’han creat recentment no seran fàcils de tombar.