Longo, F. (2020): “Fer viable el necessari en un temps hostil a l'evidència”, Agenda pública.

“Per què alguns països –es preguntava en un article de l’any 2006 Alberto Alesina, professor d’Economia de Harvard– apliquen reformes econòmiques amb relativa promptitud i rapidesa, mentre que d’altres les retarden, deixant que s’acumulin costos significatius?” En un sentit anàleg, i referint-se a Espanya, Juan Francisco Jimeno constatava en un post més recent que determinades reformes estructurals que són més necessàries que mai també semblen menys viables políticament que mai. Totes dues reflexions ens porten del territori en què es dilucida quines serien les decisions col·lectives més convenients en un context determinat a aquell en què el que està en joc és l’efectivitat d’aquestes decisions. O, el que és el mateix, del disseny de les polítiques públiques al disseny de la seva economia política, és a dir, l’estudi dels factors i dels processos que fan possible la seva aplicació.

Longo, F. (2020): “La col·laboració publicoprivada a la pandèmia”, El Economista.

Com han destacat moltes opinions publicades als darrers dies, la crisi del coronavirus està posant de manifest, sens dubte, la importància de l’Estat. No tan sols perquè la sanitat pública –que avui vol dir protecció per a tothom enfront de la pandèmia– és estrictament un bé públic, és a dir, una necessitat social que el mercat –com passa amb la justícia, amb la defensa, amb la diplomàcia o amb l’ordre públic– no pot satisfer, sinó també perquè un país dotat d’un sistema de sanitat pública universal com el nostre es troba, a l’hora de fer front al virus, en millors condicions que aquells que no tenen una sanitat finançada amb impostos, inclusiva i estesa a tot el territori i a tota la ciutadania.