Amb el propòsit de contribuir a la bibliografia de gestió interorganitzativa i intersectorial i, en concret, a la de la gestió de les relacions no lucrativo/públiques, aquest treball es planteja la pregunta de recerca següent: com gestionen de manera eficaç les coalicions no lucratives la paradoxa de la cooperació/confrontació en interactuar amb el sector públic? 

El nivell d’anàlisi de l’estudi és la dualitat entre la coalició (d’organitzacions no lucratives pro immigració) i l’organització pública, i el focus de recerca és la gestió de la relació de les coalicions no lucratives.

Per respondre la pregunta de recerca, vam fer un estudi comparatiu de quatre casos de coalicions pro immigració a partir d’una sèrie d’entrevistes. Aquesta recerca és interpretativa i pretén entendre el mecanisme causal, és a dir, com es gestionen les relacions interorganitzatives i intersectorials. Per esbrinar-ho, ens servim de diversos casos, cosa que, sens dubte, constitueix una estratègia adequada per entendre processos complexos de gestió.

Per a la recollida de dades, vam efectuar un total de 22 entrevistes (7 entrevistes de grup, 11 d’individuals i 3 de telefòniques) a un conjunt de 31 entrevistats (5 directors de coalicions, 12 integrants de la unitat de coordinació de la coalició i 13 gerents d’organitzacions membres de les coalicions), vam observar dotzenes d’esdeveniments i vam consultar centenars de documents relacionats amb els casos.

Els nostres resultats indiquen que les coalicions manegen aquesta interacció paradoxal amb el sector públic utilitzant bases de poder, la reflexió estratègica i la mobilització. Com vam explicar, la cooperació/confrontació té lloc quan les coalicions intenten ser tan eficaces com els és possible a l’hora d’acomplir les missions. La fidelitat a la missió és l’autèntic valor; no ho és, al contrari, la coherència en la manera d’interactuar que s’utilitza amb els agents de l’Estat.

Les implicacions i la utilitat de l’estudi són òbvies per a gerents de coalicions no lucratives, però també per a gerents del sector públic. En primer lloc, aquesta narració permet als gerents públics entendre més bé com funcionen els grups de pressió, la feina dels quals té com a objectiu principal influir en el sector públic —la intervenció del qual resulta fonamental en contextos cada vegada més intersectorials—. La comprensió del funcionament, la motivació i les actuacions d’aquests grups de pressió poden fer que el sector públic sigui menys vulnerable i adopti una actitud reactiva en les relacions que té amb aquests grups a una altra de més proactiva.

Paraules clau: intersectorialitat, públic no estatal, sector públic, sector privat, organització sense finalitat de lucre, grup de pressió, immigrants, estudi de casos, Estats Units.

http://www.clad.org.ve/reforma.html