Es recomana desenvolupar models de negoci del tipus ESCO (energy service company), com també proveir subvencions destinades als estrats de població propietària amb baixos ingressos econòmics, mitjançant un únic punt de contacte amb la propietat (customer interface).

Un equip d’ESADEgov, integrat per Carles Cervera, Francesc Pardo i Tamyko Ysa, que participa en el projecte europeu mySMARTLife (programa marc H2020), centrat en l’eficiència energètica, ha treballat en els models de negoci en l’àmbit de la rehabilitació del parc d’habitatges a les ciutats de:

• Nantes (França)
• Hamburg (Alemanya)
• Hèlsinki (Finlàndia)

S’han utilitzat les eines Value Creation Ecosystem (VCE) i City Model Canvas (CMC), desenvolupades per la pròpia institució, per tal d’analitzar quins són els elements clau que asseguren el desplegament de models de negoci sostenibles, des d’una perspectiva pública. Els resultats de la recerca s’han presentat a la Comissió Europea amb el títol: Key Aspects of City’s Business Models (“Aspectes bàsics dels models de negoci de ciutat”).

És oportú destacar alguns dels aspectes clau en l’àmbit de la rehabilitació d’edificis, atès que el parc d’habitatges als països desenvolupats és responsable del 40 % del consum d’energia fòssil.

Independentment del tipus de rehabilitació que es faci, la viabilitat econòmica és una barrera important a l’hora d’atreure la inversió privada, com també l’interès de la propietat. Ara bé, l’anàlisi de les intervencions, des del punt de vista de la sostenibilitat, demostra que aquestes no es poden justificar només en termes econòmics, atès que els beneficis socials i mediambientals superen objectivament els riscos de no rehabilitar.

L’anàlisi ha permès identificar que el principal escull per a la rehabilitació del parc d’habitatges és el compromís de la propietat, per raons de tipus econòmic, tècnic, polític i social, entre les quals destaquen aquestes tres:

• els elevats costos inicials
• la seguretat del retorn de la inversió
• l’experiència de compra dels propietaris

Per tal de superar aquestes barreres, una de les idees fonamentals és el concepte de customer interface. L’anàlisi de les intervencions demostra la importància d’aquest concepte, tant per assegurar el compromís de la propietat com per produir i entregar el valor de la intervenció. La customer interface funciona com a punt de contacte únic amb la propietat, gestionat només per una organització –pública o privada–, que ajuda a promoure la intervenció, facilita assessorament i acompanyament, així com un projecte complet amb experts en energia, i accés a finançament i subvencions.

En aquest sentit, tant la cadena de valor com el model de negoci de les intervencions s’encaminen cap a uns serveis energètics similars als d’una ESCO, tot i que, a diferència de les ESCO, en aquestes intervencions encara no es comparteix el risc financer a través dels estalvis, sinó que és la propietat qui assumeix aquest risc.

Per aquest motiu, d’acord amb les orientacions de la Comissió Europea, es recomana treballar en models de negoci de tipus ESCO i proveir subvencions per poder arribar als estrats de població propietària amb baixos ingressos econòmics.

Finalment, l’anàlisi també permet constatar la importància d’involucrar tant la propietat com els arrendataris en els processos de decisió en totes les etapes de la intervenció, tant en la fase estratègica i de definició, com en la implementació.

mySMARTLife

El projecte mySMARTLife promou la transició intel·ligent de les ciutats de la UE cap a un nou concepte de vida i d’economia més intel·ligent.

• Durada: desembre de 2016 – novembre de 2021
• Finançament total del projecte: 18.656.102 €
• Investigador principal d’ESADE: Francesc Pardo Bosch
• Més informació a: https://www.mysmartlife.eu