Autonomia de l'organisme regulador de l'electricitat al Perú
Les reformes econòmiques i institucionals per a la dotació de serveis públics dutes a terme durant la darrera dècada han tingut per denominador comú la incorporació dels OR com a supervisors del funcionament dels mercats implicats. Aquests organismes es van crear per buscar solucions a les crisis originades per la falta d¿infraestructura dels serveis públics, l¿escassetat de recursos estatals i la necessitat de promoure la inversió privada i l¿eficiència.
L¿estudi va néixer de la necessitat d¿enfortir els OR i d¿identificar les degradacions dels índexs d¿autonomia assolits com a part del disseny i l¿aplicació de la reforma.
En l¿apartat de factors institucionals es van incloure el poder executiu, el poder legislatiu i la seva interacció, la institució judicial i la capacitat administrativa, com també aspectes socials i informals. Així mateix, es van analitzar els atributs de l¿autonomia de l¿OR següents: el mandat independent, el criteri de designació, l¿estabilitat de directori, el personal qualificat i adequat, el pressupost autònom, l¿accountability, la transparència i els procediments d¿apel·lació.
La metodologia utilitzada va permetre dur a terme una aproximació qualitativa, gràcies a un estudi de cas amb una visió històrica retrospectiva que englobava els vint anys anteriors.
Els resultats es van fonamentar en anàlisis històriques i en entrevistes detallades de preguntes semiestructurades. Les fonts d¿evidència utilitzades van ser la documentació del sector, el registre d¿arxius disponibles i les entrevistes a persones representatives dels grups d¿interès (inversors, consumidors i membres del govern).
Els resultats que es van obtenir són els següents:
§ La dotació institucional del Perú permet identificar una organització política caracteritzada per un marcat presidencialisme, la concentració de decisions en l¿Executiu ¿que, a la pràctica, té un paper legislatiu¿, un congrés unicameral sense capacitats professionals durant la darrera dècada, com també un poder judicial feble i una credibilitat escassa. Es tracta d¿institucions que operen en una economia en via de desenvolupament amb un alt grau d¿informalitat.
§ Pel que fa al sector de l¿electricitat, l¿OR, que es va crear l¿any 1982, va desenvolupar la seva actuació en tres etapes, marcades pels índexs d¿autonomia assolits. El quadre següent relaciona cadascuna d¿aquestes etapes amb els ordenaments jurídics i institucionals corresponents.
|
ETAPES |
Característiques |
|
I Comissió de Tarifes Elèctriques (1982-1993) |
Falta d¿autonomia institucional, que origina actuacions del sector amb grans pèrdues econòmiques i una cobertura del servei baixa (inferior al 50 %). L¿executiu intervé directament en la fixació de les tarifes amb criteris polítics. |
|
II Comissió de Tarifes Elèctriques / Comissió de Tarifes d¿Energia (1993-2001) |
Molta autonomia i actuacions de les empreses, que assoleixen nivells raonables de rendibilitat depenent de les inversions. S¿atorguen a l¿OR facultats clares pel que fa al poder polític i un equip tècnic qualificat com a part de la reforma. |
|
III Organisme Supervisor de |
Millora de l¿autonomia, gràcies a la transparència dels processos de regulació que la identifiquen com a líder de l¿Amèrica Llatina, a causa dels procediments que fa servir, la disponibilitat completa de la informació dels processos i les audiències públiques. S¿ha observat l¿inici d¿algunes restriccions des de l¿any 1998 pel que fa als aspectes pressupostaris, remuneratius i funcionals. Es consolida la reforma iniciada en la segona etapa. |
§ L¿autonomia de l¿OR constitueix una activitat crítica per garantir l¿equilibri entre els grups d¿interès de l¿economia peruana, tenint en compte les característiques de la feble dotació institucional del país. L¿estat de la regulació, al cap de dotze anys de l¿inici de la reforma sectorial de l¿electricitat, fa palès l¿existència d¿un consens sobre la conveniència que l¿OR sigui independent, a fi que pugui complir les seves funcions amb eficiència pel que fa a la fixació de les condicions de credibilitat de la inversió privada en l¿apartat d¿infraestructura i a les condicions d¿eficiència del sector.
§ La dotació institucional actual del Perú condiciona l¿autonomia de l¿OR, ja que constitueix una de les variables més rellevants per disposar de més inversió privada quant a la dotació de serveis públics en un entorn caracteritzat per creixement important de la demanda i moltes necessitats socials. Els resultats i l¿augment de l¿eficiència assolits pel sector durant els darrers dotze anys corroboren aquesta premissa.
§ L¿estudi confirma la validesa dels atributs desenvolupats en la revisió de la bibliografia prèvia, uns factors que es poden extrapolar a altres indústries i operar en economies en via de desenvolupament com a part del disseny d¿un organisme regulador autònom.
§ El futur de l¿organisme regulador del sector de l¿electricitat dependrà del manteniment de les fortaleses assolides i de la millora en relació amb el deteriorament progressiu d¿alguns atributs. Caldrà aconseguir la institucionalització de les reformes iniciades, de manera que sigui factible el desenvolupament d¿una cultura reguladora respectada i digna de credibilitat.
§ El grau d¿autonomia assolit en l¿OR de l¿electricitat es pot atribuir al fet que la reforma sectorial va disposar d¿un equip professional desenvolupat prèviament, cosa que va consolidar les capacitats de regulació corresponents i li va atorgar credibilitat i reputació.
§ El servei públic d¿electricitat ha evolucionat substancialment, gràcies a l¿aportació de la inversió privada durant la darrera dècada. El desenvolupament dels grups d¿interès ha fet possible que les decisions sobre regulació siguin prudents, tenint en compte la transparència exigida i els mecanismes d¿apel·lació existents.
Edwin Quintanilla és gerent general de l¿Organisme Supervisor de
L¿Organisme Supervisor de
És obligatori estar registrat per comentar.
Fes clic aquí per registrar-te i rebre la nostra newsletter.
Fes clic aquí per accedir.