L'Ajuntament de Barcelona ha desenvolupat, en col·laboració amb Deloitte, un nou model d'atenció domiciliària per donar resposta als objectius que es planteja en aquesta legislatura. L'atenció domiciliària està formada per un conjunt de serveis que contribueixen a fer que persones amb problemes de dependència puguin continuar a casa seva. En molts casos, els qui requereixen aquests serveis són persones grans amb problemes físics que limiten les seves activitats normals en la vida diària. L'evolució demogràfica general, i en particular la d'alguns entorns urbans, tendeix a incrementar els índexs d'envelliment i, paral·lelament, les necessitats de serveis d'aquest tipus.

Ricard Gomà, regidor de Benestar Social de l'Ajuntament de Barcelona, estableix els dos objectius que s'ha plantejat el consistori en el seu pla de govern pel que fa a l'atenció domiciliària. ¿Ens hem plantejat assolir una cobertura del 4% de la població de més de 65 anys, la qual cosa implica passar de 5.000 a 13.000 persones ateses mitjançant aquest servei. Aquest repte ha de ser compatible amb les iniciatives socials de serveis de proximitat que sorgeixen als districtes i que s'han de potenciar com a resposta natural de la societat a les necessitats d'aquests col·lectius'.

L'atenció domiciliària és una línia de futur que s'està potenciant des de diversos àmbits de l'Administració pública. Segons Ricard Gomà, hi ha dos motius bàsics perquè aquest tema s'hagi convertit en una de les seves prioritats: ¿L'evolució sociodemogràfica de la població, amb un clar increment de l'índex d'envelliment i de soledat, comporta increments dels nivells de dependència i de risc social als quals hem de donar una resposta des de les institucions. A més, hi ha una clara aposta política per millorar la qualitat de vida de persones amb necessitats d'aquest tipus, incrementant els nivells de cobertura i dignificant aquestes situacions'. L'atenció domiciliària constitueix la resposta més adequada per a un col·lectiu de persones amb nivells de dependència lleus o mitjans, ja que evita o retarda el trasllat de la persona dependent fora del seu entorn. Ricard Gomà remarca aquest aspecte com un element que cal tenir en compte: ¿Hem de potenciar aquest tipus de serveis que permeten que les persones es mantinguin en el seu entorn habitual, i no donar prioritat als recursos assistencials de caràcter residencial com a resposta immediata i fàcil'.

El nou model d'atenció domiciliària s'ha plantejat com un camí que cal recórrer en els propers anys, amb un conjunt de canvis i de millores que s'implantaran progressivament, comptant amb la participació dels professionals. Un dels canvis més rellevants és la integració dels diversos serveis que constitueixen l'atenció domiciliària: atenció de treballadors familiars, àpats a domicili, bugaderia, compres, etc., la qual cosa en facilita la gestió i l'eficàcia i amplia l'actual cartera de serveis. El regidor de Benestar Social destaca altres canvis que suposarà l'aplicació del nou model: ¿Es garantirà una mateixa cartera de serveis als diversos districtes, si bé la gestió continuarà descentralitzada per garantir la màxima proximitat a les necessitats dels ciutadans. D'aquesta manera volem compatibilitzar una gestió que respongui a la diversitat de la ciutat de Barcelona amb una necessària garantia d'equitat en els drets i nivell dels serveis prestats'.

Un dels aspectes més innovadors d'aquest nou model és l'aplicació d'un sistema automatitzat per a l'assignació de serveis a partir de la valoració del nivell de dependència. Aquest sistema, capdavanter a Espanya, permetrà assignar serveis de manera objectiva, respectant la discrecionalitat dels professionals municipals d'assistència social, que podran variar aquestes assignacions si consideren que no responen a la realitat del cas.