Ressenya

A la primera part de la ponència, Castiñeira ha insistit especialment en la importància de les actituds de les persones que exerceixen el lideratge. Davant de situacions complicades, tant internes com externes, hi ha directius que tendeixen a negar la realitat, mentre que d'altres s'hi resisteixen, la temen, la defugen, la posterguen, se'n lamenten o, fins i tot, es resignen, actituds que, segons el ponent, són "clarament negatives i contràries a la funció directiva".

La indignació és a la frontera entre l'actitud positiva i la negativa ja que "l'energia, si es canalitza bé, permet aconseguir coses i simbolitza l'esperança". A la banda positiva, el professor titular del Departament de Ciències Socials d'ESADE ha situat l'acceptació i la implicació: "Acceptem una realitat i ens hi impliquem quan assumim que, en el temps que hem de viure, aquesta realitat forma part de les nostres vides". En un estadi més enllà hi ha el compromís: "Disposar d'un exèrcit de persones compromeses és la garantia màxima per a una organització o per a un país", ha assegurat Castiñeira, que ha posat com a exemple de líder Barack Obama: "No transforma la realitat, sinó la mentalitat, les expectatives, l'estat d'ànim de les persones. Transmet energia i així és com comença el lideratge". Castiñeira ha presentat als assistents una realitat en què no podem controlar les situacions, però sí les actituds.

A la segona part de la sessió, Castiñeira s'ha referit a les organitzacions i ha donat algunes respostes per sobreviure en temps de crisi. Un dels lideratges és el de la resiliència, que el ponent ha definit com la capacitat d'una empresa per a resistir l'adversitat: "Consisteix a estar bé fins i tot quan les coses van malament i transmetre-ho a l'equip". Al Japó i a la Xina, per exemple, tenen una filosofia positiva: "Si caic set vegades, me n'aixeco vuit". Una altra estratègia és l'adaptativa, que no aspira a grans victòries, sinó simplement a no morir. En aquest sentit, el ponent ha afegit: "Es tracta de saber què cal fer durant el camí per poder arribar fins al final". A continuació, s'ha referit a la consciència anticipativa: "Els emprenedors la tenen molt aguditzada; veuen oportunitats allí on d'altres no en veuen. En el lideratge emprenedor, juguem a guanyar, però hi podem perdre". Un altre lideratge que va més enllà és el lideratge transformacional, en què modifiquem l'entorn, i el lideratge de reinvenció. En aquest cas, el ponent ha esmentat Viktor Frankl, supervivent dels camps de concentració: "Quan no podem canviar la situació a què ens enfrontem, el repte consisteix a canviar-nos nosaltres mateixos. Reinventar-se no és impossible, però cal tenir coratge per a fer-ho", ha assegurat el ponent, que ha assenyalat dos països que ja ho han fet: Finlàndia i Corea del Sud. Finalment, Castiñeira ha explicat que tenim un context advers no només en el pla econòmic, sinó també en la devaluació moral de les nostres institucions i del comportament públic dels nostres líders. Per això el lideratge regeneracional és tot un repte.

Per acabar, Castiñeira ha explicat que la nostra realitat és com una piscina: el fet positiu és que encara hi ha aigua; el negatiu, que el trampolí per als qui han de fer el relleu generacional és molt alt. Exercir la funció de lideratge i llançar-se a la piscina fa respecte, però el ponent ha incitat els assistents a actuar: "Atreviu-vos, tingueu l'audàcia dels nens, tingueu el coratge de llançar-vos-hi. Recordeu que heu d'agafar aire constantment i tenir l'energia suficient per sortir".

Àngel Castiñeira

Director de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d'ESADE. Director del Departament de Ciències Socials d'ESADE-URL (des de 2005). Professor titular del Departament de Ciències Socials d'ESADE-URL (des de 1993). Director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (Generalitat de Catalunya, 1998-2004). Professor de Filosofia Contemporània de la Universitat Ramon Llull (1990-1994). Director de la col·lecció 'Temes Contemporanis', de l'editorial Proa (1994-2004). Director d''IDEES, revista de Temes Contemporanis' (1999-2004). Catedràtic de Filosofia de Batxillerat (1981-1989). La meva activitat docent a ESADE ocupa el període que va de 1993 a 2006. M'he especialitzat en tres camps: La filosofia social i l'anàlisi de l'entorn. - La filosofia política (pensament geopolític, teories de la justícia, política i govern; multiculturalisme i immigració; nacionalisme i federalisme; la societat civil; l'Estat del benestar i el capital social; els corrents ideològics contemporanis). - L'ètica aplicada (aspectes relacionats amb l'ètica de l'empresa i el treball amb valors dintre de les organitzacions, i la relació entre valors i lideratge). Em vaig incorporar a ESADE el 1993.