Índex de continguts

1. Introducció, 3
2. Antecedents en l’ús de partenariats publicoprivats per finançar serveis d’infraestructures de capital, 4
3. Els partenariats publicoprivats per a serveis d’infraestructures de capital adopten formes diverses segons els països, 6
4. L’impuls dels PPP: pressupost de capital i infraestructura, 8
5. Valoració de les repercussions dels PPP en l’assignació de recursos, 12
6. Processos d’elaboració de pressupostos i pràctiques per als PPP, 19
7. Conclusions, 25

Introducció

Els partenariats publicoprivats han constituït un moviment creixent arreu del món, almenys des de l’última dècada. Els països han cercat socis privats per finançar, gestionar i mantenir infraestructures al servei de fins públics cada vegada en més àrees –els transports, els hospitals, les presons i les escoles figuren entre els principals candidats a partenariats privats.

Un paper anterior de l’OCDE oferia una visió àmplia de les nombroses qüestions relacionades amb la gestió pública i les finances que plantejava aquest instrument emergent de govern. Els temes tractats en aquest informe incloïen definicions, tendències, criteris per valorar la viabilitat econòmica, l’avaluació del pressupost i el tractament comptable, com també qüestions de gestió i de regulació.

Aquest document és un suplement d’aquell informe més complet de l’OCDE. En aquest informe, analitzem amb més profunditat el tractament pressupostari i les qüestions que es deriven dels PPP. Tenint en compte els aspectes pressupostaris i comptables especials que plantegen els serveis de capital de finançament privat, les normes pressupostàries, les institucions i els procediments aplicables a les transaccions esmentades mereixen una valoració més detallada.

En aquest paper, analitzarem les implicacions pressupostàries dels PPP. Concretament, examinarem els punts següents:

• Quines qüestions plantegen els PPP a les oficines centrals de pressupostos?
• De quina manera aquestes propostes incideixen a curt i a més llarg termini en les prioritats i els objectius fiscals?
• Quins enfocaments se segueixen actualment per pressupostar aquests partenariats i quines conseqüències tenen sobre les finances públiques?
• Quines estratègies i processos pressupostaris haurien de tenir en compte els països de l’OCDE per promoure amb més consideració el sosteniment dels PPP a curt i a més llarg termini dins de l’àmbit i de les prioritats fiscals del país?

L’informe es basa en converses amb funcionaris de pressupostos de vuit països membres de l’OCDE –Austràlia, Regne Unit, Hongria, Portugal, Estats Units, Corea, França i Xile. Es va enviar una enquesta telefònica a aquests funcionaris com a base per a una conversa telefònica amb responsables sènior de pressupostos. (Les preguntes de l’entrevista es troben a l’annex A.) En diversos casos, es va fer un seguiment de les trucades telefòniques i les converses amb els diversos funcionaris de pressupostos d’aquests països. A més d’aquests països, s’han inclòs experiències d’altres nacions de dins i fora de l’OCDE per assenyalar temes i pràctiques emergents en matèria pressupostària. Aquest informe es basa també en entrevistes i publicacions de diversos països, com també en institucions multilaterals entre les quals s’inclouen el FMI, el Banc Mundial, el Banc Interamericà de Desenvolupament, la Unió Europea i les Nacions Unides.

Podeu descarregar el document aquí  OECD, Public-private Partnerships