Malgrat les dificultats polítiques i pràctiques, els successius governs han procurat assegurar-se que poden adoptar una visió a llarg termini. Hi ha hagut alguns èxits remarcables en aquest sentit, i en això hi han tingut molt a veure tant la Unitat Estratègica com el Centre de Previsió del Primer Ministre. Aquest informe estableix el ventall de mecanismes que aquest govern utilitza per plantejar-se qüestions a llarg termini, i té en compte les maneres en què el Parlament i la societat estan implicats en el procés.

Malgrat que els successius governs han fet molt per millorar la seva capacitat estratègica, i si bé l''actual govern ha anat encara més enllà en aquest procés, encara queda espai per a la millora. Una de les tensions clau en l''elaboració de polítiques a llarg termini és la que es produeix entre el centre, que pot tenir una visió a llarg termini i desafiar el pensament departamental, i els departaments o ministeris, que tenen experiència pràctica i un coneixement aprofundit. Creiem que és essencial que hi hagi una unitat estratègica central forta, però suggerim que els ministres s''impliquin més estretament en la tasca d¿aquesta unitat. Celebrem els intents del Govern d''incrementar la capacitat estratègica dels departaments i la capacitat corporativa de la funció pública en el seu conjunt. És evident que aquesta tasca ha de continuar.

Creiem que la comunicació és vital en plantejar-se les coses a llarg termini. No sempre serà fàcil que el Govern sigui franc sobre les maneres en què s¿està plantejant les qüestions de futur. La naturalesa del pensament a llarg termini implica que la política ha de prendre en consideració les autèntiques incerteses. El treball especulatiu pot comportar riscos polítics. El Govern ha de ser tan obert com sigui possible pel que fa a la manera en què s¿està plantejant els problemes a llarg termini, per possibilitar que l''opinió pública comprengui els possibles escenaris de futur. Els canvis de política a la llum de coneixements i de circumstàncies canviants són un signe de força, i no pas de feblesa; i una opinió pública que sap que les estratègies es decideixen a la llum de la millor evidència disponible en cada moment, amb totes les incerteses que això implica, pot ser més capaç d''entendre la necessitat del canvi.

La franquesa també ajudarà a contrarestar l''acció a curt termini inherent al cicle polític. Hi havia un consens polític silenciós sobre el fet que el sistema de pensions era insostenible molt abans que cap partit s''atrevís a suggerir-ne la reforma. La discussió sobre els problemes probables del futur no portarà al consens sobre quines són les polítiques necessàries per donar-hi resposta (com resulta evident a partir del debat actual sobre el futur de la fiscalitat viària), però permetrà garantir que el debat polític adopti una visió a llarg termini. La franquesa sobre la valoració que el Govern fa dels probables reptes de futur també permetrà articular les visions contràries, i permetrà alhora assegurar que el debat sigui al més ampli possible.

Com a part d''aquesta franquesa, el Govern hauria de basar-se en l''exemple del Govern finlandès, que ha elaborat un ¿Informe sobre el futur¿ i que realitza regularment les seves pròpies ¿auditories estratègiques¿. Així, el Govern hauria de traslladar al Parlament la seva visió sobre els diferents escenaris de futur i sobre els reptes estratègics una vegada en cada cicle electoral. Això proporcionaria una base per al debat polític i social, i incrementaria el control de sobre fins a quin punt les polítiques individuals són coherents amb l''estratègia global del Govern.

El Govern no hauria de ser, però, l''únic ens que emmarqués el debat sobre el futur. És important no subestimar la quantitat de treball de criteri avançat que s''ha portat a terme ja al Parlament. Aquesta cambra ja està preparada per considerar qüestions de futur a través dels seus comitès de recerca i de la seva transversal Oficina de Ciència i Tecnologia. Amb tot, seria molt interessant incrementar la capacitat dels seus membres de treballar conjuntament amb experts externs i amb el públic en general, potser inspirant-se en la tasca realitzada per l''esmentada oficina però anant més enllà, en la línia del Fòrum dels Futurs del Parlament escocès, en els debats del qual poden participar els experts i en què poden prendre part persones alienes al mateix Parlament.