La primera idea important en què van coincidir els convidats va ser la carència d’un enfocament estratègic ("coneixem bé els plecs i les lleis") en un afer clau, tenint en compte que el mercat públic suposa un 15 % del PIB a Espanya i que la innovació és important per sortir de la crisi. Mentre a Europa han estat prioritaris uns altres aspectes, com el mercat únic o la transparència, als Estats Units fa anys que s’utilitza la compra pública per fomentar la innovació en sectors com l’energia, el transport, la salut, la defensa, etc.

La compra pública d’innovació (CPI) és, fonamentalment, un instrument de demanda que té com a objectiu dinamitzar la innovació i la internacionalització i suscitar l’aparició de nous segments empresarials. Encara que la compra pública regular pot assolir aquests objectius parcialment, la CPI ―que combina pressupostos de compra amb pressupostos de R+D― és el veritable canvi de paradigma: l’efecte de tracció de l’estímul innovador a canvi suposa afegir-hi un risc addicional, ja que es compren productes o serveis nous per a una millor prestació als ciutadans. I aquest risc és compartit: les empreses competeixen en innovació ―elles mateixes també poden agafar la iniciativa i oferir nous desenvolupaments que hagin realitzat― i l’Administració compra quelcom que no existeix.

La CPI engloba dos àmbits diferents: la compra pública de tecnologia innovadora (CPTI) i la compra pública precomercial (CPP). La CPTI consisteix a comprar productes nous complets per ser utilitzats. Es regula mitjançant la Llei de contractes del sector públic (a través del contracte de col·laboració publicoprivada). La CPP, tot i que també apareix en aquesta Llei ―en contractes de serveis de R+D―, se centra en l’obtenció d’un prototipus que no té per què quedar-se el comprador i no hi ha cap obligació d’igualtat de tracte.

Espanya és a la cua de compra pública innovadora. L’objectiu del Govern és que aquesta realitat canviï: en l’acord del Consell de Ministres de 8 d’octubre de 2010, s’impulsa la CPI dins de l’Estratègia Estatal d’Innovació. Per això, s’actuarà sobre la demanda (revisió de l’entorn normatiu per incloure la CPI, anàlisi per veure on aplicar-la ―modernització administrativa, economia verda, salut, turisme, defensa, etc.―) i sobre l’oferta (instruments financers, actuacions pilot, finestreta especialitzada en fast track, etc.).

Els factors d’èxit en el desenvolupament de la CPI són variats: per part de les administracions públiques, el desenvolupament correcte del procés de compra pública i un canvi en les habilitats del comprador públic (per exemple, per ser capaços d’avaluar la innovació); per part de les empreses, ser proactives en la presentació de projectes d’innovació, comprendre les diferències entre el sector públic i el privat i ser capaços de treballar en xarxa (pimes, centres de recerca, universitats, etc.).

En què sí que van coincidir tots els ponents és que el procés està començant. El desconeixement general (manca de ministeris o conselleries d’innovació) és encara massa gran. Cal, primer, una sensibilització important, i, després, processos de coaching que assessorin amb bones pràctiques de referència. Tampoc no hi ha uns incentius clars per tal que els directius públics superin la por al risc i optin per la CPI. Es comencen a donar, però, algunes respostes: per exemple, reservar un percentatge del pressupost de cada departament per a aquest tipus de compres (per veure’s obligats a fer-les "sí o sí").

Programa

El Club Direcció Pública ESADE Alumni et convida a aquesta taula rodona, en què s’abordarà la qüestió del sector públic com a peça clau per a la innovació.

Una de les funcions del sector públic per tal de promoure la capacitat innovadora d’un territori és, entre d’altres, la de fer "de tractor" de tot el sistema. Mitjançant la compra de productes altament innovadors, el sector públic pot estimular la recerca i la innovació, i donar, d’aquesta manera, el primer suport a productors innovadors.

N’és un cas paradigmàtic el del Departament de Defensa dels Estats Units, que, mitjançant encàrrecs i la compra de tecnologia molt avançada i innovadora, és un autèntic tractor de la innovació en aquest país.

Per poder fer de tractor de la innovació via la compra pública, calen alguns requisits previs. El principal és que l’Administració pública incorpori en la seva estratègia de compra i d’externalització el criteri de promoció de la innovació. Un segon criteri és que l’Administració conegui el marc jurídic per poder vehicular aquestes compres, que, per definició, són difícils d’especificar ex ante. Segurament, un tercer requisit és que hi hagi un grup d’empreses capaces de produir béns i serveis altament innovadors.

Per reflexionar sobre la contractació pública de tecnologia innovadora (CPTI) es proposa organitzar aquest acte de debat amb els actors centrals d’aquests processos.

Hi intervenen:

• Juan Carlos Cortés, director del Departament de Mercats Innovadors de CDTI
• Lorenzo Canales, director d’Administracions Públiques d’INDRA
• Pepa Montejo, experta en col·laboració público-privada en innovació de COTEC
• Angel Saz, Investigador del Institut de Governança i Direcció Pública d'ESADE