Aquests i altres enfocaments de les innovacions corren el risc de subestimar un nucli conceptual estable en els estudis en matèria de regulació i governança: l'afirmació fonamental sobre la mal·leabilitat social. Certament, a gran part de la literatura dedicada a diagnosticar les novetats -en especial, a propòsit del 'gir de govern' de les ciències polítiques, en què destaquen l'expansió horitzontal i vertical dels actors (no estatals) i de les formes (no jeràrquiques) de presa de decisions col·lectivament vinculants-, les qüestions de la mal·leabilitat social que havien dominat els debats anteriors en matèria de regulació sembla que han desaparegut del primer pla. Tanmateix, un examen més detingut revela que continuen movent els principals fils conceptuals i analítics. Així doncs, sembla útil, des del punt de vista analític, identificar un factor comú en els enfocaments aparentment divergents sobre regulació i governança, revisant aquestes demandes d'innovació.

Hem desenvolupat la idea de 'configurar la societat' per aprofitar aquest nucli conceptual comú. Serveix com un concepte pont per reconèixer tres característiques del canvi intencional que, segons la nostra perspectiva, uneixen la recerca en matèria de regulació i governança: (1) la resiliència de la intencionalitat malgrat els seus (freqüents) fracassos, (2) el paper de les conseqüències no volgudes i (3) les contínues operacions de fons de l'Estat i de la legislació estatal.

En primer lloc, la recerca en matèria de regulació i governança està marcada per un doble interès en maneres (sempre) noves de control social i una atenció analítica a l'èxit limitat de les intervencions socials intencionals (en què dominen els fracassos de la regulació i de la governança). Aquesta observació analitza el diagnòstic ambivalent que, mentre els coneixements científics sobre els límits del canvi intencional avancen, al mateix temps presenciem l'aparició creixent de nous instruments (l'anàlisi del risc en els enfocaments reguladors), nous fòrums (públics) i nous procediments (la participació i el networking com a nous girs de governança) considerats més adequats per configurar la societat. Així, segons el nostre punt de vista, 'configurar la societat' està molt relacionat amb el rebuig a renunciar a l'evolució de les eines, dels mètodes, dels procediments, etc., adreçats a fomentar (millor) el canvi, tant entre els acadèmics com entre els professionals. Com els humans prometeics no es poden resistir a intentar configurar el món segons les seves pròpies visions, els intents de canvis intencionals sobreviuran als seus fracassos. Les demandes d'innovació, en aquest sentit, assenyalen un interès constant de fomentar el canvi intencional.

En segon lloc, la pervivència d'intencions fins i tot fracassades per promoure el canvi social també subratlla que el que sembla que es dóna per descomptat com a objectiu del canvi intencional en els processos de regulació i governança, és a dir, la 'societat' -o, almenys, algunes subseccions de la societat- sempre està evolucionant i canviant. I atès que qualsevol intent de canvi intencional s'ha d'analitzar en vista de les seves conseqüències efectives en la societat, sobretot si no s'ajusten realment a les intencions dels qui s'han fixat uns objectius determinats en matèria de regulació i governança, és necessari que les anàlisis per 'configurar la societat' copsin el canvi seguint les línies no preteses. És considerant aquestes conseqüències del canvi social i els seus fracassos que s'han d'avaluar les demandes d'innovacions.

En tercer lloc, si bé el concepte de governança ha eixamplat realment la visió analítica de la regulació, més enllà dels sospitosos usuals del canvi intencional -és a dir, l'Estat, les seves normes formals i el seu poder sancionador-, en essència, encara li preocupen els conceptes antics de 'capacitat, autoritat, sobirania i autonomia' (vid. el capítol d'Emma Carmel del nostre llibre). De fet, es pot considerar perfectament que sempre han estat 'incerts, imprevisibles i variables en funció de les dimensions polítiques' (ibíd.), (fins i tot potser per raons diferents de les que suggereix la narrativa de la globalització contemporània). Amb la resiliència del canvi intencional, l'Estat i la seva reglamentació formal no han perdut de cap manera la seva influència conceptual, i fins i tot empírica, en un món caracteritzat per la governança: més aviat actuen com a institucions de fons que cerquen promoure i sostenir el canvi (com a l''ombra de la jerarquia' de Fritz W. Scharpf) (vid. el capítol d'Alfons Bora del nostre llibre), però també, significativament, tractar els efectes distributius perjudicials del canvi i/o el seu fracàs (p. ex., la litigació sobre la indemnització o el benestar proporcionat per l'Estat).

El llibre dedica vuit capítols a tractar de tres exemples molt debatuts sobre noves disposicions a través de les quals clarament es pot fomentar (millor) el canvi social: la reflexivitat basada en el risc, els públics i les xarxes socials, i la participació. D'aquesta manera, il·lustra com el concepte de 'configurar la societat' pot portar a revisar les demandes d'innovació per part de la societat i dels experts. Uns pocs exemples relatius al paper del periodisme de dades, un 'nou correctiu social' molt tòpic, haurien de ser suficients a efectes il·lustratius.

Si bé es considera que l'ús dels hubs i de les tecnologies digitals està accelerant els processos de configuració social, l'evidència empírica indica que la política i la llei encara determinen el ritme dels canvis respectius. De fet, els mitjans de comunicació del periodisme de dades poden utilitzar perfectament les noves tecnologies (com ara un emmagatzematge massiu sense precedents i un programari molt efectiu de reconeixement de paraules) per informar de forma molt més persistent que abans sobre temes que preocupen la societat; tanmateix, les seves informacions segueixen, en gran part, el ritme dels (lents) cicles del canvi legislatiu. També observem que el canvi que les noves mesures correctives pretenen impulsar és de naturalesa legal (p. ex., una millor aplicació de les lleis existents o la creació de noves). Això indica que, igual com qualsevol plantejament exclusivament analític sobre els estats i els seus instruments polítics i legals pot limitar perfectament les possibilitats d'entendre com està formada la societat moderna i com es configura a si mateixa ¿com sosté el debat sobre la governança¿, el mateix es pot dir de centrar-se exclusivament en els actors no estatals i en els mitjans no jeràrquics de governar. De fet, els que són considerats els successors més prometedors de l'estat i de la llei en els processos de configuració de la societat prenen com a referents precisament aquests predecessors amb l'esperança d'influir en el canvi social. A més, com indica la idea de conseqüències no preteses, qualsevol canvi que es pugui derivar d'una pressió més gran dels mitjans (digitals) no pot predir de cap manera els seus efectes, i encara menys controlar-los. Considerem el cas d'una base de dades molt reconeguda, anomenada 'Prescriber Checkup', que analitzava els hàbits prescriptius de centenars de milers de metges nord-americans. Aquesta major transparència, però, no va orientar la conducta dels pacients només cap als canals pretesos: alguns lectors van utilitzar la base de dades específicament per buscar aquells doctors més proclius a receptar fàrmacs d'ús indegut.

Per portar aquest argument encara més lluny, alguns autors consideren que el Quart Poder 2.0 pertany al 'vell món'. Els partidaris del 'Manifest Digital' assenyalen que avui la societat és configurada per uns actors totalment diferents - nous. Segons aquests autors, els gegants tecnològics de Silicon Valley ja s'han cansat de fabricar sistemes operatius per a dispositius més o menys intel·ligents i han passat a treballar en sistemes operatius per dirigir la societat. No podem determinar aquí si aquest és un debat molt representatiu, o bé un pèl exagerat - que és el que pensem - de configurar la societat. Tanmateix, esperem que hagi quedat clar que Society, Regulation and Governance convida a tractar la 'innovació' com una àncora heurística a l'hora de descriure i explicar els processos de 'canvi intencional'. Naturalment, els omnipresents diagnòstics de la crisi repten els experts en matèria de regulació i governança a cercar nous mitjans conceptuals i nous instruments pràctics per afrontar les crisis. Considerem que els diferents relats i etiquetes que s'han produït per copsar aquests escenaris de crisi i les respostes que s'hi donen presenten un panorama conceptual i analític encara més complicat. Per minimitzar aquest risc, proposem de centrar-nos en la relació entre les demandes d'innovacions -com un heurístic analític- i el canvi social intencional com a nucli conceptual comú en la recerca en matèria de regulació i governança. Aquesta actitud crítica sobre les demandes d'innovacions no hauria de fer ignorar aquells intents realment inèdits ('innovadors') de configurar la societat i els seus efectes realment innovadors (pretesos o no). Esperem llegir noves aportacions sobre aquest debat i prendre-hi part en el futur.

Regine Paul és científica política postdoctoral de la Unitat de Dret i Societat de la Universität Bielefeld i membre del John F. Kennedy Memorial del Minda de Gunzburg Center for European Studies de la Universitat de Harvard. Marc Mölders és professor titular de Sociologia de la Unitat de Dret i Societat de la Universität Bielefeld. Ha publicat sobre (nous) correctius socials i s'interessa pel tema.

Referències

Paul, Regine; Mölders, Marc; Bora, Alfons; Huber, Michael; Münte, Peter (ed.) (2017): Society, Regulation and Governance: New Modes of Shaping Social Change? Cheltenham: Edward Elgar Publishing.