Configurant (encara) la societat: sobre les demandes d'innovació en matèria de regulació i governança

La qüestió de si la societat es pot configurar -i com- a través de les intervencions polítiques es remunta als primers tractats sobre govern d'Aristòtil, Maquiavel i altres filòsofs de l'estat. I no ha perdut el seu atractiu en el context dels múltiples escenaris que han generat les crisis contemporànies i els seus intents de 'governar' o de 'regular' (p. ex., els refugiats, els mercats financers, el terrorisme). Els científics socials han fet molts pronunciaments sobre els nous instruments, les noves eines, els nous objectius, els nous actors, els nous àmbits i els nous procediments que intervenen en aquests intents de configurar la societat. Revisar la metodologia d'avaluació dels riscos sistèmics pot ajudar a predir i a evitar nous col·lapses dels mercats financers en el futur? Les noves formes de cooperació internacional, com els anomenats partnershipsamb els països del nord d'Àfrica, poden ser la solució a la crisi de refugiats? Fins a quin punt l'ús d'algorismes pot ajudar a identificar als terroristes abans fins i tot que cometin actes terroristes? En aquest cas, la condemna penal ex post seria supèrflua? Són les noves xarxes socials una resposta a la crisi de la democràcia representativa i una ajuda per superar els règims autoritaris?