La governança i la provisió de serveis públics i d’interès general adopten múltiples formes. En les darreres tres dècades, s’ha produït un procés de transició d’un estat burocràtic a un estat orientat a la creació de valor públic i de naturalesa relacional de manera continuada. En aquest marc, la gestió de recursos dels sectors públic, privat i de la societat civil, operant amb formes relacionals de cooperació i partenariat, aporta un nou paradigma per a la gestió de les polítiques públiques.

Tanmateix, la cooperació publicoprivada (CPP) també és una font de dificultats i de problemes. Perquè la CPP sigui capaç de superar les seves limitacions, cal assegurar la compatibilitat i les sinergies entre el propòsit i les condicions d’operació proposades per l’acció de govern de l’Administració pública i els interessos i condicionants a què estan subjectes les empreses privades i les organitzacions socials. Per això, cal acceptar que la gestió de la CPP exigeix aprenentatges i canvis en les cultures i les institucions, en les percepcions, en els instruments de gestió i en la gestió continuada de les relacions entre el sector públic i els sectors privat i social.

Una àrea específica de la CPP és la de la innovació. La sessió es va centrar específicament en aquesta àrea. La sessió, que va comptar amb convidats públics (IMADE, CAM) i privats (Everis) amb experiència de cooperació en aquest àmbit, va coordinar un enfocament acadèmic i casos pràctics per abordar qüestions com ara:

1. Per què cal cooperar en innovació?

2. Com cooperar en innovació?

3. Quines complexitats i quins reptes planteja la cooperació publicoprivada en innovació? Com es gestionen satisfactòriament aquestes cooperacions?

Hi van participar:

• Ángel Saz-Carranza, professor de l’Institut de Governança i Direcció Pública d’ESADE
• Rachid Harrús, director d’Innovació Corporativa d’Everis
• Javier Soriano, director de la xarxa de clústers de Madrid Network