La recerca sobre govern digital indica que les tecnologies de la informació tenen el potencial de generar valor públic i transformar les relacions entre els governs, els ciutadans, les empreses i d’altres stakeholders. Tanmateix, el desenvolupament de solucions innovadores i de gran impacte per als ciutadans implica generar capacitats estratègiques en els aspectes institucionals, organitzatius i tècnics. Tanmateix, algunes característiques i problemes particulars de l’organització del sector públic promouen el desenvolupament d’aplicacions poc integrades i difícils de mantenir. Per exemple, els governs mantenen aplicacions separades per a les dades obertes, la transparència i els serveis públics, la qual cosa comporta duplicar esforços i malbaratar els recursos. Els costos derivats de mantenir aquests conjunts de sistemes tan poc integrats poden limitar l’ús de recursos per a nous projectes i per a la innovació.

Ens proposem, doncs, oferir una sèrie de principis estratègics i recomanacions pràctiques per reflexionar sobre l’aplicació de les TIC al govern com una plataforma d’informació, serveis i col·laboració, més que l’ús d’aplicacions independents. Aquest article s’ha redactat tenint en compte un públic professional. Tanmateix, presentem amb rigor aquests principis i pràctiques, basant-nos en la recerca més avançada, per suscitar en el lector –expert o novell– reflexions i idees sobre els principals problemes, reptes i oportunitats en la construcció d’estratègies de govern digital. En aquest sentit, la recerca vol donar resposta a la pregunta següent: Quins principis bàsics i pràctiques han de guiar el disseny i la implementació de les estratègies de govern digital?

Per respondre la pregunta, aquesta obra proposa alguns principis sobre diferents aspectes del govern digital, organitzats de la manera següent: 

1. Desenvolupar una estratègia de govern digital per a la creació de valor públic. S’espera que la introducció de les tecnologies de la informació al govern transformi les seves activitats i la seva relació amb els ciutadans i d’altres stakeholders. L’ús de les tecnologies en el sector públic es relaciona sovint amb la creació de valor públic i de benestar per al ciutadà. Tanmateix, la creació de valor no arriba simplement per l’adopció de la tecnologia, sinó principalment pel seu ús estratègic. La idea principal d’aquesta secció és definir els conceptes d’estratègia digital nacional i estratègia de govern de les empreses, seguint dos enfocaments estratègics en els sistemes d’informació. Els autors conceptualitzen el disseny de l’estratègia com un procés continu de negociació de plans i oportunitats de creació de valor públic. A més, la definició del valor públic és un altre procés constant de negociació i clarificació entre els actors del govern i els altres stakeholders.

2. Concebre i planificar un projecte de govern digital. Algunes persones pensen que un projecte de govern digital es comença implementant un nou sistema d’informació. No obstant això, la realitat ens demostra que, en molts casos, el pas més important és entendre el problema i el context en què s’emmarca. De fet, es podria dir que la planificació i moltes altres activitats anteriors a l’inici d’una iniciativa de govern digital són essencials per al seu èxit. Alguns d’aquests passos són (1) definir el problema, (2) identificar-ne els stakeholders, (3) desenvolupar escenaris i solucions alternatives i (4) valorar les diferents alternatives en funció dels riscos o dels costos que comporten, i de la generació de valor públic. El més important és entendre que les tecnologies de la informació no són l’única solució davant de problemes públics complexos o la seva fi. En el context d’un projecte de govern digital, les tecnologies de la informació són un component molt important, però calen altres accions, com ara canvis en els processos empresarials, en les estructures, en les polítiques i en les lleis. Els autors descriuen cadascuna de les activitats esmentades i sostenen que són bàsiques per a l’èxit de les iniciatives de govern digital.

3. Finançar la innovació en govern digital. Les estratègies financeres i les dificultats de gestió han estat reptes comuns a l‘hora de planificar, dissenyar, implementar i avaluar iniciatives de govern digital. Les persones responsables de gestionar llocs web, aplicacions mòbils, dades obertes i xarxes socials, entre d’altres tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), coneixen els obstacles a l’hora d’obtenir suficients recursos financers, humans i materials per implementar i mantenir aquests desenvolupaments en el govern. L’objecte principal d’aquesta secció és analitzar les diferents estratègies i pràctiques de gestió per donar suport financer a projectes complexos de govern digital. El propòsit d’aquest capítol és examinar les estratègies generals, els elements que faciliten i obstaculitzen la implementació, i les polítiques i els mecanismes organitzatius bàsics per optar per innovacions basades en les TIC en el sector públic.

4. El govern en xarxa i la interoperabilitat. La idea principal d’aquesta secció és proporcionar un enfocament per a la resolució dels problemes de govern que es basi en els principi de compartir informació i en la col·laboració entre les agències governamentals de diferents nivells de govern, les organitzacions no governamentals i d’altres organitzacions de la societat civil. La idea del govern en xarxa s’introdueix com una forma d’organitzar la prestació del servei i la resolució dels problemes, i identifica la confiança com un factor clau per a la formació de la xarxa i la col·laboració interorganitzativa. Aquesta secció aplica els supòsits de la governança col·laborativa i els dissenys institucionals que fan més èmfasi en el procés que en el comandament i el control. Des del punt de vista de la creació de valor públic, el desenvolupament i el manteniment de xarxes de col·laboració estan relacionats amb la idea de la legitimació i la promoció d’un entorn facilitador de l’activitat de govern. La interoperabilitat facilita les xarxes i la col·laboració per a la creació de valor i la resolució de problemes.

5. Gestionar projectes de desenvolupament de les tecnologies de la informació. Els projectes de govern digital constitueixen un repte únic en què un factor important és que les tecnologies de la informació canvien molt ràpidament. Això obliga els organismes del govern a establir uns processos de gestió efectius que puguin respondre ràpidament a aquests canvis. Aquesta secció del llibre proporciona una visió general d’una estructura àgil de desenvolupament i implementació d’un projecte que proposa que el desenvolupament i la implementació dels projectes s’haurien de fer de manera incremental. Aquest enfocament incremental facilita ajustar els plans dels projectes quan es presenten canvis en l’entorn. Aquest plantejament de desenvolupament àgil fomenta un cicle més ràpid de desenvolupament i implementació, i fa que les organitzacions puguin aprendre dels seus primers projectes i aplicar aquest aprenentatge a projectes futurs.

6. El govern obert: dades i projectes oberts. La via principal per desenvolupar el govern obert és a través de les dades obertes (open data). Aquesta és la manera més fàcil i ràpida de convertir-se en un concepte i unes idees operatius des de la perspectiva del govern obert: transparència, col·laboració i interacció. El propòsit d’aquesta secció és descriure el principi general de “crear ecosistemes de dades obertes per fomentar la transformació dels organismes de l’administració pública”. Aquest tipus d’ecosistema permet recollir, classificar i generar dades obertes. A través d’aquest principi general, desenvolupem altres principis, que s’expliquen en aquesta secció, per tal d’orientar els projectes i les iniciatives d’open data.

7. Fomentar el compromís ciutadà. Tots els tipus d’organitzacions cerquen constantment noves formes d’estar en contacte amb els clients. En el cas dels governs, les noves pràctiques intenten estrènyer la relació entre el govern i el ciutadà. Noves tecnologies, com les xarxes socials, permeten als governs millorar les seves comunicacions i interaccions amb els ciutadans. L’ús d’aquestes noves tecnologies implica canvis en l’organització i en els processos dels governs. Aquesta secció inclou una sèrie de principis que poden ajudar els governs a incorporar millor les tecnologies de les xarxes socials en les seves pràctiques.

Rodrigo Sandoval és professor titular de la Facultat de Ciències Polítiques de la Universidad Autónoma del Estado de México. Luis F. Luna és professor titular del Departament d’Administració Pública i director del programa de Doctorat en Ciències de la Informació de la Universitat Estatal de Nova York a Albany

Referències

Sandoval Almazán, R.; Luna Reyes, L. F.; Luna, D. E.; Gil García, J. R.; Purón Cid, G.; Picazo-Vela, S. (2017): Building Digital Government Strategies: Principles and Practices. Springer.

Aquest llibre és de lectura obligada per a qualsevol persona interessada en la implementació del govern digital, la seva avaluació i recerca. Una àmplia col·lecció de temes, casos i pràctiques aportaran valor afegit a qui vulgui comprendre aquesta nova tendència de l’administració pública arreu del món.