A mesura que ens anem recuperant de la crisi de la COVID-19 i ens preparem per enfrontar l’amenaça del canvi climàtic, resulta cada vegada més evident que el món està mancat d’una plataforma efectiva de diàleg i lideratge. Tota l’arquitectura per a la governança i la coordinació internacional s‘ha de replantejar amb la finalitat d’obtenir els màxims beneficis globals possibles del capital humà existent i dels actius financers a disposició de la comunitat internacional. El més urgent és crear una plataforma de diàleg i lideratge que es basi en les experiències recents i les millori, a partir de les lliçons apreses als darrers mesos, per a bé i per a mal.

A més del Grup de Lideratge Global (GLG) que es proposa en aquesta nota, val la pena considerar diverses opcions de reforma i de millora de dos components de l’arquitectura global –per als quals el GLG pot servir de plataforma i marcar el sentit de reforma. El primer component són les organitzacions de la família de les Nacions Unides, com l’OMS o l’OMC, que actualment s’enfronten a reptes importants i preocupants, tant interns com externs. I el segon, les institucions de Bretton Woods, els bancs de desenvolupament regional i algunes institucions financeres relativament noves, com el Banc Asiàtic d’Inversió en Infraestructures.

Text íntegre a:

Javier Solana, Ángel Saz-Carranza i Enrique Rueda (2020): “Del G20 al liderazgo global: un vacío que urge llenar”. Do Better, Esade: https://dobetter.esade.edu/es/g20-liderazgo-global