Els dies 1 i 8 de juny, Deloitte va presentar a Madrid i a Barcelona, respectivament, les conclusions de l¿estudi ¿Perspectives de futur dels recursos d¿atenció a la dependència. El sector residencial¿.

Aquest estudi s¿emmarca en una iniciativa impulsada per Deloitte, a fi de promoure el debat sobre la dependència. Aquesta intenció es materialitza en tres estudis, el primer dels quals és l¿informe objecte d¿aquest article.

1. El sector residencial

2. L¿atenció domiciliària i la teleassistència

3. Altres recursos assistencials (centres de dia, pisos tutelats, etc.)

La combinació de factors demogràfics, socials i econòmics està facilitant l¿augment considerable del nombre de persones dependents, és a dir, persones que, per falta o pèrdua de capacitats físiques, psíquiques o intel·lectuals, necessiten força assistència o ajuda per dur a terme les activitats quotidianes.

Així, l¿atenció a la dependència es configura com un dels reptes principals a què s¿han d¿enfrontar les societats dels països desenvolupats.

En aquest escenari, Deloitte, que es proposa promoure i participar en fòrums d¿opinió i debat sobre la dependència, ha elaborat aquest estudi sobre el sector residencial en l¿àmbit de l¿atenció a la dependència de la gent gran.

L¿estudi té com a objectiu analitzar la situació actual del sector residencial en el marc de l¿atenció a la dependència de la gent gran, com també identificar i plantejar els principals reptes i les perspectives de futur a què s¿ha d¿enfrontar el sector i esdevenir una eina útil per a planificadors i gestors de recursos residencials.

A fi d¿assolir els objectius de l¿informe, s¿ha treballat en dos sentits: en l¿anàlisi de l¿oferta i la demanda del sector, mitjançant entrevistes amb responsables de l¿atenció a la dependència de diverses comunitats autònomes, i en l¿estudi del present i el futur del sector, per mitjà d¿entrevistes amb operadors privats. Finalment, s¿ha elaborat un estudi de les principals variables segons les comunitats autònomes, amb la finalitat de disposar d¿un model de costos vàlid per als centres residencials.

Les conclusions principals de l¿estudi són les següents:

1.       L¿augment progressiu dels índexs d¿envelliment i sobreenvelliment incrementarà el grau de dependència de la gent gran i el nombre de persones susceptibles de rebre serveis de caràcter residencial.

2.       El desenvolupament de sistemes d¿atenció a la dependència de caràcter domiciliari pot pal·liar l¿increment previsible de necessitats residencials. Per tant, els usuaris de serveis residencials seran més dependents i requeriran més atenció, com a conseqüència de la permanència en el domicili de les persones amb situacions menys greus i de l¿augment de la mitjana d¿edat de la població més gran de 65 anys.

3.       Les polítiques de potenciació de l¿atenció domiciliària i de suport a les famílies derivaran en noves formes d¿utilització dels recursos residencials, amb estades curtes.

4.       L¿escassa integració de la planificació, el finançament i la provisió dels diversos recursos per a l¿atenció a la dependència (centres residencials, centres de dia, assistència domiciliària, teleassistència, etc.) dificulta la continuïtat de l¿assistència i genera ineficiències pel que fa a l¿ús dels recursos.

5.       La inexistència de criteris comuns en la valoració de la dependència dificulta l¿anàlisi de la informació i la comparació entre les diverses comunitats autònomes.

6.       La incorporació de dissenys arquitectònics més funcionals i de les noves tecnologies aplicades a l¿assistència pot millorar l¿atenció que reben els usuaris dels centres residencials.

7.       L¿oferta pública de serveis residencials és heterogènia a les diverses comunitats autònomes, tant pel que fa al grau de cobertura (índex coherent en la relació entre el nombre de places residencials i la població més gran de 65 anys) com a la qualitat dels serveis (entenent que hi ha una relació directa entre la qualitat del servei i la ràtio d¿atenció directa).

8.       Hi ha diferències importants en les tarifes de concertació de les places residencials d¿ús públic. En el cas d¿un model d¿explotació del centre residencial en concessió, el 92 % de les comunitats autònomes analitzades presenten tarifes de concertació per sota del cost teòric, amb una ràtio d¿atenció directa de 0,30. Si s¿utilitza una ràtio de 0,35, el percentatge augmenta fins al 100 %.

9.       S¿observa un efecte d¿economies d¿escala en els costos per plaça residencial. Tenint en compte criteris de cost-eficiència en l¿ús d¿espais i de disponibilitat de personal qualificat, es pot considerar que la dimensió òptima se situa entre 90 i 150 places. La dimensió és un element especialment rellevant en el cas de graus de dependència mitjans i alts en què els recursos especialitzats han de formar part del procés d¿atenció. La diferència mitjana de cost per usuari entre un centre de 90 places i un de 150 places és del 5,7 %.

10.   Els nivells salarials baixos del sector dificulten la captació i la retenció de professionals i poden afectar la qualitat dels serveis que reben els usuaris. Els salaris són el capítol més important del compte de resultats dels centres.

11.   El descens dels nivells de rendibilitat dels operadors privats del sector pot ser un element que faci disminuir l¿interès de possibles inversors i operadors i que en promogui la concentració.