Els problemes amb les activitats de mesurament de resultats són especialment difícils perquè els objectius del mesurament de resultats són encomiables. Hi ha exemples d¿activitats concretes de mesurament de resultats que semblen efectives. Tot i així, massa sovint els esforços resulten difícils d¿absorbir en un sistema caracteritzat per la complexitat, la multiplicitat de valors i el pragmatisme.

El moviment de mesurament dels resultats reposa en una sèrie de suposicions que rarament s¿expressen com cal. Això es deu, en part, al fet que els defensors del moviment dels resultats estan tan compromesos amb el procés que han tendit a minimitzar els obstacles per assolir-los. De vegades el mesurament dels resultats adquireix una dimensió religiosa, i els seus defensors posen més èmfasi en la creença i en la fe en el procés que no pas en les realitats polítiques i organitzatives que envolten l¿empresa.

Aquestes suposicions són implícites en una àmplia gamma d¿activitats del moviment dels resultats; tot i així, hi ha suposicions alternatives per abordar aquestes qüestions. El quadre següent compara dos conjunts de suposicions:

Comparació de les suposicions clàssiques amb els enfocaments alternatius en matèria de mesurament de resultats

Només cal esperar que s¿analitzi l¿experiència de l¿última dècada per aportar una resposta més realista al problema. Hi ha almenys deu lliçons que poden extreure¿s d¿aquesta experiència passada.

 1.  Recordeu que generalment el mesurament dels resultats es produeix en una societat que és diversa, amb múltiples poblacions que tenen valors diferents. Hi ha béns públics, i no un únic bé. Una societat diversa com la nord-americana té distintes percepcions i desitjos en funció de la regió i del grup racial i ètnic. Per tant, és improbable que els intents de definir estretament un únic conjunt de valors resultin productius. Els qui treballen en les activitats de gestió dels resultats haurien d¿arribar a grups d¿interès i actors diferents, ja que un sistema tancat de definir els resultats no resulta efectiu.

2.   Resulta útil pensar en un repertori de mesures de resultats, i no en un conjunt estret de mesures. Això reflecteix la diversitat de la societat, amb distintes expectatives sobre els programes i les polítiques. Els mesuraments dels resultats no poden centrar-se únicament en els resultats dels programes sinó en els inputs, processos o outputs. De vegades els programes es construeixen i aproven sense un sentit clar dels resultats esperats. En aquestes situacions, les expectatives de retiment de comptes poden desenvolupar-se al voltant de la informació relativa als recursos disponibles, als mètodes d¿implementar un programa o mesurant outputs específics, més que centrant-se únicament en els resultats.

3.   Doneu oportunitats als compromisos entre els múltiples actors i els valors en conflicte. Hi ha rarament una única manera idònia d¿assolir els objectius, a causa d¿aquestes variades perspectives. Entre els actors s¿hi pot incloure els directors de programa, les figures departamentals responsables de les propostes polítiques i pressupostàries, el personal de la Casa Blanca i una sèrie d¿actors del Congrés. Aquests actors poden prendre part en la gestió detallada, la planificació, l¿elaboració de pressupostos i les funcions de supervisió. A més, sovint aquests diversos actors equilibren múltiples valors i intenten complir diverses coses alhora; aquestes expectatives no són sempre coherents entre si.

4.   No oblideu que en una democràcia el sistema polític proporciona el millor enfocament per assolir els compromisos. És essencial trobar maneres d¿equilibrar els enfocaments analítics amb les estratègies polítiques. L¿estructura política dels Estats Units és molt diferent de la d¿un sistema parlamentari. El poder executiu als Estats Units no pot procedir pel seu compte, sinó que ha de trobar maneres de relacionar-se amb el Congrés. I el Congrés ha de trobar encara maneres de prendre¿s seriosament el seu rol de supervisió. Les institucions del Congrés poden adoptar l¿esperit de mesurament dels resultats i no pas la forma. Tant el procés d¿autorització com el d¿assignacions dins del Congrés ofereixen escenaris per a la discussió d¿aquestes compensacions. A més, el Congrés té la capacitat de fer ús d¿una sèrie de perspectives a través de la Government Accountability Office (GAO), de la Congressional Budget Office, del Congressional Research Service i dels inspectors generals dels diversos departaments.

5.   Sigueu modest. No establiu sistemes que siguin el tot o res. Busqueu maneres d¿examinar la vostra activitat que us permetin revisar els vostres plantejaments anteriors. Generalment les activitats de mesurament dels resultats tenen a veure amb la realitat d¿un entorn en canvi constant. I no sols canvien les expectatives concretes dels programes, sinó que sovint s¿acaba descobrint que qüestions que semblen separades i independents estan interrelacionades entre si.

6.   Impliqueu una sèrie d¿actors en la definició dels objectius. La percepció que teniu d¿aquests objectius pot ser limitada i pot no reflectir la realitat de tots els qui participen en el sistema polític. El sistema polític nord-americà no sols es defineix pels poders compartits, sinó per la fragmentació. Això és cert no sols per al poder executiu, sinó també per al Congrés. En l¿autorització, les assignacions i les decisions de supervisió hi intervenen múltiples comissions i subcomissions. També és important que hi intervinguin els grups que representen una sèrie d¿interessos relacionats amb un programa específic, entre els quals pot haver-hi tant representants dels destinataris dels programes específics com dels qui estan implicats en la prestació del servei.  

7.   Intenteu preveure les respostes negatives als requisits. Hi ha moltes maneres en què els individus poden jugar amb el sistema o convertir el procés en una activitat de submissió. No ha de sorprendre-us que això succeeixi. N¿hi ha prou de conservar les bones intencions dels defensors de l¿activitat de resultats. Hauríeu de ser capaç de preveure les diverses respostes a aquests requisits, incloent-hi el joc i fins i tot la resistència directa. I el que pot semblar-vos una resposta negativa als requisits de resultats potser serà en realitat racional per a aquells que semblen estar ¿jugant¿ amb el sistema. Intenteu entendre per què estan responent-vos d¿aquesta manera. 

8.   Sigueu escèptic respecte als sistemes de dades, perquè rarament són el que voldríeu que fossin. La informació té vida per ella mateixa i no pot separar-se dels interessos o de la ideologia. I la creació de sistemes de dades és cara i sovint resulta difícil d¿implementar. Hi ha molts tipus d¿informació diferents. El que a un conjunt d¿actors pot semblar-li una informació innòcua i neutral pot ser informació intimidatòria o incendiària per a d¿altres. En una societat canviant, les dades que semblaven rigoroses i útils un dia poden estar desfasades l¿endemà. Intenteu desenvolupar una sèrie de fonts d¿informació, de manera que no depengueu d¿una única font per a les vostres valoracions de resultats. Penseu en una combinació de fonts de dades tant quantitatives com qualitatives.

9.   Sigueu escèptic respecte a les solucions que pretenen ser la panacea. La complexitat de la societat i les múltiples i legítimes perspectives sobre els programes i les polítiques rarament condueixen al compliment de les promeses. Sovint els programes es fan d¿una sola vegada i estan concebuts per evitar el conflicte i maximitzar la base de suport, la qual cosa es tradueix en programes amb múltiples expectatives pel que fa als resultats. Cadascun d¿aquests processos de decisió produeix un conjunt únic de relacions i expectatives, la qual cosa fa que l¿enfocament d¿un únic model per a tothom resulti molt poc útil. Recordeu que els objectius que s¿estableixen en la legislació i en els discursos polítics no sempre han estat dissenyats per posar-los en pràctica. Potser haureu de passar per alt aquest llenguatge i determinar quins són els objectius realistes dels programes i de les polítiques.

10. Desenvolupeu aliats en la vostra resposta als requisits de mesurament de resultats. És probable que sigueu més efectiu buscant altres persones que puguin compartir la vostra pròpia perspectiva i preocupacions. Podríeu implicar-hi els qui exerceixen la vostra mateixa professió o grups que comparteixin els vostres propis valors. Això suggereix que les organitzacions i el personal que s¿enfronten a difícils requisits de resultats poden sortir fora de la seva organització i implicar-hi diversos grups que representin els clients, els proveïdors o d¿al