El context de l’actuació del funcionari ha canviat amb l’evolució demogràfica, la redefinició de l’abast de l’acció governamental, la tendència a reduir el paper de les estructures burocràtiques tradicionals i la necessitat creixent de saber treballar en xarxa. A més, l’acceleració de les innovacions tecnològiques ha transformat els procediments de treball. Es tracta d’un canvi cultural profund que fa que l’Estat requereixi noves qualificacions com la creativitat, la gestió de canvi, la coordinació, la gestió dels riscos i la gestió de la innovació. Nous problemes exigeixen el desenvolupament de la capacitat de preguntar i de mirar des de diferents perspectives. Adquireixen un valor creixent el coneixement, la imaginació i el pensament no lineal, com també el fet de basar-se en l’experiència dels altres països, no amb la pretensió de copiar el que fan, sinó d’innovar. Servidors públics que havien estat contractats i formats per exercir uns càrrecs molt delimitats, rígids i ben definits, ara tenen més dificultats per liderar en un món cada vegada més interdependent. Governar en xarxa exigeix liderar enmig de les contradiccions i de les paradoxes, per a la qual cosa la major part dels servidors i directius no han estat preparats.

La formació de directius públics té un rol determinant en el futur dels estats nacionals, sobretot pel seu paper potencial en la construcció de relacions de confiança, la mobilització de les potencialitats de les persones, l’incentiu a l’autonomia i a la iniciativa o la creació de formes de participació que portin a compromisos.

La qüestió de la bona governança se situa com a condició fonamental per a la implementació de les prioritats de govern. Per això, cal enfortir la intel·ligència estratègica governamental i l’adopció de noves pràctiques de negociació i participació. La capacitat de govern requereix recursos físics, tecnològics, financers i humans, fent èmfasi en el paper dels servidors públics perquè tinguin els coneixements i la intel·ligència necessaris per a la formulació, la implementació i l’avaluació de les polítiques públiques.

L’ENAP forma servidors públics federals de nivell superior que exerceixen o tenen el potencial d’exercir càrrecs directius. Aquesta prioritat és deguda a la convicció del paper estratègic dels directius, capaç de multiplicar nous coneixements i mètodes per tal de promoure transformacions positives en la gestió pública, com també en la creació d’ambients favorables a la innovació.

La gestió de processos de transformació no és trivial. Exigeix dels directius no tan sols sensibilitat, visió global i estratègica sobre els riscos i les oportunitats, sinó també capacitat analítica dels processos de treball i les seves implicacions futures. Tant els lideratges orientats a les tasques com els que presenten grans habilitats d’articulació es desenvolupen com un procés col·lectiu –i no merament individual– que combina experiències concretes i la reflexió sobre les pràctiques en escoles de govern.

L’ENAP entén que el directiu públic del segle xxi ha de reunir competències tècniques i polítiques, com també competències personals i interpersonals que li permetin dirigir els processos de manera eficient i productiva. L’Escola busca orientar el desenvolupament dels directius amb iniciativa; creativitat; capacitat de generació de noves idees i d’identificació d’oportunitats d’aplicació del coneixement i la generació de solucions inèdites; organització, mobilització i interrelació dels servidors amb els seus companys; l’intercanvi de les expectatives, i el desenvolupament de qualificacions dels equips de treball amb orientació a la missió institucional. Adoptem com a continguts estratègics: la coordinació intergovernamental i intersectorial; el lideratge; la negociació; l’ètica; la transparència i el control; la comunicació; l’avaluació de les polítiques públiques; la planificació estratègica; l’anàlisi d’escenaris; la innovació; la gestió de riscos/crisis, i el govern electrònic, entre d’altres. El desenvolupament de la capacitat d’escolta i de coordinació en els nivells directius del govern és rellevant perquè, en un govern democràtic, el directiu necessita pensar estratègicament, atendre les expectatives de la societat i estar obert a revisar la planificació inicial. Si no fa un pla d’actuació que relacioni les directius amb els resultats d’aquesta escolta, corre el risc d’errar el tret.

Per tal de desenvolupar aquestes competències, es necessiten formes no tradicionals d’ensenyar. La nostra prioritat és l’ús de metodologies innovadores, desenvolupades pel propi equip o provades al Brasil i en d’altres països, adaptades al nostre context.

Per a l’èxit de les accions són essencials la selecció del públic objectiu (target), la definició correcta de l’horari de les activitats i un ambient discret. En el cas dels alts directius, cerquem crear oportunitats d’intercanvi d’experiències i espais per compartir formes d’actuar en situacions similars. Tenim moments de convivència informal, amb esmorzars i dinars a la seu de l’Escola durant les activitats més llargues, amb vista a evitar la dispersió dels directius i propiciar l’aparició de xarxes d’intercanvis valuosos per a la seva activitat professional.

Pel que fa als directius potencials, l’ENAP ofereix cursos de formació inicial per a dues carreres vinculades a la gestió pública: la d’Analistes de Planificació i Pressupost (APO) i la d’Especialistes en Polítiques Públiques i Gestió Governamental (EPPGG). Per als EPPGG s’ofereixen els cursos de perfeccionament amb vista a complementar i actualitzar la formació del directiu al llarg de la carrera.

El desenvolupament dels directius públics és un dels instruments més poderosos a l’abast de l’Escola per tal de difondre efectivament conceptes, metodologies i continguts que produeixin efectes directes sobre la capacitat de l’estat. A l’ENAP també contribuïm a la implementació de la Política nacional de desenvolupament de personal, col·laborant amb la professionalització dels servidors públics i l’establiment d’espais de consens entre les escoles de govern, mitjançant xarxes formals i informals.

L’experiència internacional demostra la relació entre l’èxit de l’acció governamental i la professionalització del quadre de servidors. Exigirà una redefinició o explicitació permanent de les competències i els perfils necessaris per afrontar els problemes públics del segle xxi. Els resultats que s’esperen obtenir de les estratègies de formació de directius haurien de contribuir a l’augment de la capacitat de l’estat en la gestió i la implementació de polítiques públiques adequades a la diversitat política, econòmica, social, cultural i mediambiental del país, com també a una major coordinació de les accions intergovernamentals.