A fi de reflexionar sobre els reptes que comporta la implantació d'un sistema d'atenció a la dependència a Espanya, l'IDGP d'ESADE i Deloitte van organitzar una taula rodona en què van participar diversos experts, com ara Manel Peiró, director del programa Direcció de Serveis Integrats de Salut d''ESADE; J. L. Martínez, representant de Deloitte; Martí Masferrer, director general de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials (ICASS); Jordi Valls, alcalde de Manresa i president de la Fundació Sociosanitària de Manresa, i Domènec Crosas, director general de Sanitas Residencial i president de l'Associació Estatal de Serveis Residencials per a la Tercera Edat (AESTE).

La taula rodona va començar amb la intervenció de Domènec Crosas, que hi participava com a representant de l'àmbit privat del sector emergent de l'atenció a la dependència. Crosas va advocar per superar la dicotomia entre els sectors públic i privat i va demanar que la futura llei orgànica per regular el sector tingui el consens dels grans partits nacionals. Així mateix, Crosas va fer una observació que la resta de participants van compartir: el principal obstacle per implantar el sistema públic d''atenció a la dependència és el finançament.

El finançament també va ser l'argument principal que va adduir Martí Masferrer, director general de l'ICASS, que va afirmar que, a Espanya, ¿encara no es reuneixen les condicions objectives per a la implantació d'un sistema públic d'atenció de la dependència¿. Masferrer també va recordar que el sector de l'atenció a la dependència no se centra únicament en la gent gran ¿encara que en són el col·lectiu més nombrós¿, al qual cal sumar les persones amb disminucions físiques i psíquiques. El director general de l'ICASS va explicar que l'atenció a la dependència implicarà doblar el pressupost destinat a sanitat, de manera que caldrà buscar fórmules per finançar-la, com, per exemple, el copagament.

La taula rodona va finalitzar amb la intervenció de Jordi Valls, alcalde de Manresa i president de la Fundació Sociosanitària de Manresa, que va tornar a incidir en el problema del finançament de l'atenció a la dependència i va advocar per la intervenció tant de capital públic com de privat.