Com ja s'ha dit, les aplicacions a l'espai exterior són indispensables per al benestar humà, de molt diverses maneres. Entre els seus beneficis, n'hi ha d'econòmics, socials, culturals i relacionats amb els drets humans. Un nombre més gran d'activitats a l'espai contribueix, per exemple, a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides per al 2030. Actualment, s'estima que l'activitat espacial global anual aporta uns 350.000 milions de dòlars a l'economia global. Tanmateix, l'actual sistema de govern global de l'espai, establert majoritàriament als anys seixanta i setanta, ha començat a mostrar-se inadequat per la demanda cada vegada més intensiva i l'ús creixent de l'espai per part d'un nombre més gran de stakeholders ¿especialment, empreses privades. Des dels anys setanta, els governs del món i les institucions internacionals corresponents no han estat capaços d'acordar i aplicar nous passos significatius per ampliar l'actual sistema de govern global de l'espai. Convé assenyalar que els residus espacials ¿que augmenten de forma exponencial¿, l'actual conflicte d'interessos per l'explotació dels recursos naturals de l'espai, així com la possibilitat creixent de conflictes (guerres) a l'espai, poden frustrar els beneficis que proporciona l'espai per al benestar de tota la humanitat.

El govern global de l'espai està conformat per una sèrie d'acords internacionals vinculants relacionats amb l'espai i per unes directrius no vinculants (codis de conducta, estàndards, mesures de creació de confiança i d'altres). Correspon als països, a les institucions internacionals pertinents i a les organitzacions no governamentals adoptar la majoria d'aquests instruments i estudiar processos per tal d'implementar-los. 

Veient la distància creixent entre els nous riscos de l'espai i la manca d'un sistema apropiat de govern global de l'espai, l'any 2014 més de 120 advocats de l'espai, enginyers tècnics i científics, i emprenedors espacials de 22 països, van per consens subscriure la Declaració de Mont-real en el marc de la Manfred Lachs Conference, organitzada per l'Institute of Air and Space Law de la McGill University. Aquesta Declaració de Mont-real apel·lava la societat civil, l'acadèmia, els governs i el sector privat i d'altres stakeholders a treballar junts per desenvolupar un millor sistema de govern global. La finalitat de l'estudi era identificar vies que permetessin: (i) una exploració, un ús i una explotació pacífics i sostenibles de l'espai exterior en benefici de tota la humanitat; (ii) iniciatives comercials al 'nou espai', i (iii) el desenvolupament de programes convencionals de l'agència espacial com a part de les iniciatives globals de govern. Instava l'Institute of Air and Space Law de la McGill University a assumir el lideratge, emprenent, realitzant i difonent àmpliament un estudi internacional interdisciplinari que examinés les qüestions i els problemes detectats, i proposés diverses iniciatives internacionals, regionals i/o nacionals per millorar els estàndards i les regulacions espacials. Es va acordar que aquest estudi analitzaria:

• Les canviants condicions econòmiques, polítiques i socials globals, i la seva dependència de les infraestructures espacials.

• Les noves oportunitats que ofereix l'espai i la necessitat de fer un ús sostenible i pacífic de l'espai exterior.

• Acords, disposicions, regulacions, estàndards, codis de conducta i mesures de transparència i de creació de confiança per al govern de l'espai, així com els mecanismes institucionals més apropiats, i les innovacions i pràctiques més rellevants per millorar el futur govern global de l'espai.

D'acord amb aquest mandat, l'Institute of Air and Space Law de la McGill University va dur a terme aquest estudi internacional i interdisciplinari, en el qual van participar uns 80 experts internacionals convidats de més d'una dotzena de països, que van analitzar l'actual govern global de l'espai per trobar noves i millors respostes per al futur. Tot just ara s'ha finalitzat l'estudi i el publicarà Springer l'estiu de 2017. Al llarg de 23 capítols, tracta dels problemes actuals i la seva evolució, i recomana algunes accions. En conjunt, s'han identificat més de 100 formes d'introduir-hi millores en el futur. Així doncs, cal concloure que aquest estudi interdisciplinari i global únic il·lustra el panorama general que el govern global de l'espai necessita per als propers 20-30 anys. 

Els temes concrets que estudia s'enumeren de forma resumida al final d'aquest article. L'estudi, tal com es presenta en el llibre, es divideix en els apartats següents:

1. L'actual sistema de govern de l'espai. Aquest apartat introductori presenta el context general i destaca la importància del debat sobre el govern global de l'espai. Tracta de les qüestions, les tendències i els errors existents en el sistema de govern global actual, a escala internacional, regional i nacional, i subratlla els temes clau que s'hauran d'abordar en el futur.

2. Els temes de govern relacionats amb les aplicacions espacials consolidades. Aquests capítols tracten de l'evolució, l'estat actual, les temes clau i les tendències de futur en el desenvolupament de les aplicacions espacials (p. ex., les seves aplicacions pràctiques en matèria de telecomunicacions, teledetecció, observació de la Terra, navegació espacial i sincronització horària). Aquesta anàlisi avalua el sistema de govern que s'aplica actualment i fa recomanacions considerant determinades millores que s'hi podrien implementar en el futur.

3. Els reptes de l'espai, especialment pel que fa a la protecció de l'espai i als problemes de seguretat.Aquest apartat tracta de diverses qüestions que s'han anat plantejant des dels anys setanta que s'han d'encarar per preservar l'espai en benefici de les generacions actuals i futures.

4. Les qüestions comercials del 'nou espai'. Els capítols següents tracten de les operacions espacials conegudes habitualment com a activitats del 'nou espai'. S'hi analitzen qüestions com ara la robòtica en òrbita, la retirada activa dels residus, els satèl·lits cúbics, les grans constel·lacions de petits satèl·lits, especialment a l'òrbita terrestre baixa (LEO), i l'extracció i la utilització dels recursos naturals de l'espai. L'objectiu és identificar les qüestions pendents i fer recomanacions adequades d'accions amb vista a millorar el govern global de l'espai.

5. Reptes generals i nous desafiaments per al futur a més llarg termini. Aquest apartat tracta de les migracions i de la colonització de l'espai, de qüestions mediambientals a l'espai, dels asteroides i dels estels potencialment perillosos, i de les condicions climàtiques adverses a l'espai, dels perills que es poden derivar de canvis en la magnetosfera terrestre, del paper de l'espai en el desenvolupament econòmic de la Terra a llarg termini, de fer extensius els beneficis i els usos de l'espai a tota la humanitat, i de l'educació i la capacitació en matèria de govern global de l'espai.

6. Conclusions. Aquest capítol final presenta les conclusions consolidades i unes recomanacions per millorar el sistema de govern global de l'espai per al futur

Els passos següents

La Manfred Lachs Conference 2017, que tingué lloc al McGill Institute of Air and Space Law de Mont-real els dies 6 i 7 de maig, va adoptar una resolució unànime que recomanava que les principals conclusions i recomanacions de l'estudi es presentessin a les institucions internacionals pertinents, inclosa la Comissió sobre la Utilització de l'Espai Ultraterrestre amb Finalitats Pacífiques de les Nacions Unides, i s'incloguessin en els processos preparatoris de l'UNISPACE + 50, que tindrà lloc a Viena el juny de 2018.

Finalment, convé assenyalar que és necessari crear un sistema de govern global efectiu de l'espai, que sigui just i àmpliament entès i acceptat, en què s'hi puguin incloure mecanismes com ara acords internacionals, tractats, codis de conducta, mesures de transparència i de construcció de confiança i, en alguns casos, algunes lleis nacionals que es puguin convertir en bones pràctiques universals, amb la finalitat de crear un futur millor a llarg termini. 

Recapitulant, els temes principals que s'estudien a Global Space Governance: An International Study són: (i) les telecomunicacions per satèl·lit; (ii) la teledetecció i l'observació terrestre; (iii) els serveis i els sistemes globals de navegació per satèl·lit; (iv) l'energia solar amb base a l'espai; (v) els serveis de llançament espacial; el vol d'humans a l'espai; (vi) la protecció global de l'espai; (vii) la gestió del trànsit espacial i la coordinació de controls per a l'espai proper; (viii) la robòtica en òrbita i la retirada activa de residus; (ix) els petits satèl·lits i les grans constel·lacions; (x) l'extracció i la utilització dels recursos naturals de l'espai; (xi) el risc còsmic i la defensa planetària; (xii) les qüestions mediambientals globals de l'espai; (xiii) les migracions i la colonització de l'espai; (xiv) el paper de l'espai en el desenvolupament econòmic de la Terra a llarg termini; (xv) l'extensió dels beneficis i els usos de l'espai a tota la humanitat, i (xvi) l'educació i la capacitació per al desenvolupament i el govern de l'espai.

Ram S. Jakhu és director de l'Institute of Air and Space Law de la Facultat de Dret de la McGill University. És membre del Consell de l'Agenda Global de l'Espai del Fòrum Econòmic Mundial, i president i membre del Comitè Legal i Regulador de l'Associació Internacional per a l'Avenç de la Seguretat Espacial (IAASS). Joseph N. Peltonés membre del Comitè Executiu de la IAASS, expresident del Patronat i vicepresident i degà de la International Space University, i director emèrit de l'Space and Advanced Communications Research Institute (SACRI) de la George Washington University.