El Parc TecnoCampus Mataró-Maresme va acollir, els dies 18 i 19 de juny de 2026, el III Congrés Català de Gestió Pública, organitzat per l’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP). Després de gairebé vint anys de la darrera edició, la trobada va recuperar un espai de coneixement, reflexió i intercanvi d’experiències amb un objectiu compartit: actualitzar les propostes de reforma, innovar en la gestió pública i contribuir a la transformació de les administracions públiques catalanes.

El Congrés es va celebrar en un context marcat per la creixent demanda social de disposar d’unes institucions més àgils, eficients, transparents i orientades a les necessitats de la ciutadania. Aquesta necessitat de transformació també ha estat reconeguda pel Govern de la Generalitat mitjançant la creació de la Comissió d’Experts per a la Definició de l’Estratègia de Transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la Millora dels Serveis Públics (CETRA).

Davant les veus que qüestionen el paper del sector públic, i en un moment en què les noves eines de gestió, la transformació digital i el relleu generacional fan imprescindible el canvi, el Congrés va reivindicar una resposta valenta, decidida i compartida que permeti reforçar les capacitats institucionals i millorar els serveis públics.

La inauguració va comptar amb la participació d’Albert Dalmau, conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya; David Bote, alcalde de Mataró, president de la Federació de Municipis de Catalunya i president de la Fundació TecnoCampus; Meritxell Budó, presidenta de l’Associació Catalana de Municipis i alcaldessa de la Garriga, i Eladi Torres, president de l’Associació Catalana de Gestió Pública.

La sessió inicial va abordar la proposta de reforma de l’Administració a partir del projecte CETRA i de la perspectiva de la societat civil, amb les intervencions d’Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat de Catalunya, i Antoni Biarnés, coordinador del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA). Isidre Obregon, expresident de l’ACGP, va fer balanç del II Congrés de Gestió Pública, mentre que Javier Duarte i Sandra Marín, vocals de l’Associació, van presentar els objectius d’aquesta tercera edició.

La ponència principal va anar a càrrec de Víctor Lapuente, responsable de l’Oficina de Tendències Globals i Anàlisi de les Institucions del Banc d’Espanya. La sessió també va incorporar la veu de la ciutadania, recollida mitjançant vídeos enregistrats en oficines d’atenció ciutadana, així com les aportacions dels congressistes i la presentació del nucli jove de l’ACGP.

Sis àmbits per repensar la gestió pública

El programa es va estructurar al voltant de sis grans àmbits d’actuació: agilitat, comunicació clara i cocreació; institucions públiques al segle XXI; organització de l’acció pública davant la nova societat; noves eines per a la transformació; talent jove i renovació generacional, i avaluació de les polítiques públiques.

Les ponències centrals van tractar qüestions com el dret a una bona administració, la simplificació i la millora reguladora; la transformació del sector públic; el futur de la direcció pública local; la digitalització i la reprofessionalització; la transformació de la gestió dels recursos humans, i el paper de l’avaluació i l’evidència en la presa de decisions.

Entre els ponents hi havia, entre altres, Laia Claverol, gerenta municipal de l’Ajuntament de Barcelona; Alicia Corral, secretària d’Administració i Funció Pública de la Generalitat de Catalunya, Andreu Francisco, director de Localret; Pedro Rey, professor a EsadeGov o Ramon Torra, gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Durant la segona jornada, les sessions van aprofundir en la comunicació jurídica comprensible, la presa de decisions intel·ligent, l’assistència supramunicipal als ajuntaments amb menys estructura, la intel·ligència artificial pública responsable, la renovació del servei públic català i els models d’avaluació del rendiment.

El programa va combinar sessions plenàries, ponències, taules rodones i presentacions d’experiències, fet que va permetre posar en diàleg el coneixement acadèmic, l’experiència professional i les pràctiques desenvolupades per diferents administracions.

El paper dels governs supralocals

Una de les sessions plenàries va estar dedicada a la reforma de les administracions en l’àmbit local i al paper dels ens supralocals. Hi van participar Marta Farrés, vicepresidenta primera de la Diputació de Barcelona; Enric Adell, vicepresident segon de la Diputació de Tarragona; Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona; Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida, i Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

La taula, moderada per Gal·la Cortadellas, cap de l’Àrea de Gestió del Museu Nacional d’Art de Catalunya, va posar en relleu la importància de la cooperació interadministrativa i de l’assistència tècnica, econòmica i organitzativa als governs locals, especialment als municipis amb menys capacitat institucional.

Un manifest per a una Administració propera, àgil, eficient i transparent

El Congrés va culminar amb la presentació del Manifest dels servidors i servidores públics catalans per una Administració propera, àgil, eficient i transparent, a càrrec d’Eladi Torres. El document parteix de la idea que les administracions públiques existeixen per servir la ciutadania, reforçar la confiança democràtica i generar valor públic.

El manifest reivindica una Administració útil, humana i digna de confiança, que no faci perdre temps, parli clar, escolti, cooperi i actuï amb integritat. Les seves propostes s’articulen al voltant de nou compromisos: oferir respostes útils a necessitats reals; simplificar els tràmits i procediments; posar la tecnologia al servei de les persones; disposar de professionals preparats i motivats; reforçar la coordinació i la cooperació; sumar coneixement per trobar millors solucions; incorporar una mirada a llarg termini; consolidar la transparència, la integritat i la rendició de comptes, i impulsar una agenda compartida de transformació pública.

El document també defensa una transformació digital centrada en l’experiència de les persones i sustentada en una governança responsable de les dades, la intel·ligència artificial i les infraestructures digitals. Al mateix temps, posa l’accent en la necessitat de modernitzar la gestió de persones, planificar el relleu generacional, preservar el coneixement institucional i consolidar una direcció pública professional basada en la competència, la responsabilitat i l’orientació a resultats.

El manifest no es planteja únicament com una declaració de principis, sinó com una contribució a una agenda compartida de transformació de les administracions públiques catalanes. Per aquest motiu, proposa traduir els seus principis en mesures concretes i en compromisos que es puguin incorporar als futurs programes de govern i a les polítiques públiques del país.

Eva Giménez, secretària general del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, va ser l’encarregada de presentar les conclusions i cloure el Congrés. La trobada va reafirmar que la transformació de l’Administració no és una qüestió merament interna o corporativa, sinó una condició imprescindible per garantir el progrés, la cohesió social i la qualitat democràtica de Catalunya.

Més informació

Web del III Congrés Català de Gestió Pública

Manifest dels servidors i servidores públics catalans per una Administració propera, àgil, eficient i transparent