La contractació pública representa un 16,3 % del PIB europeu. Aquesta dada va planar durant tot el desenvolupament de la Jornada organitzada conjuntament per ESADE i el despatx Joaquín Tornos. El degà Pedro Mirosa va inaugurar l''acte i el van moderar els professors Manuel Férez i Enric R. Bartlett del Departament de Dret Públic.

L¿objectiu que persegueix la normativa de la Unió Europea és fer possible que les empreses de tots els estats membres puguin competir en igualtat de condicions en aquest mercat. El Projecte de llei (Butlletí Oficial de les Corts Generals de 8 de setembre de 2006) intenta garantir la llibertat i la igualtat d¿accés a les licitacions, en els termes establerts a la Directiva 2004/18, de 31 de març. D¿altra banda, també tracta sobre la regulació del règim jurídic dels contractes del sector públic, amb un nou enfocament que comporta una reforma global de la llei aprovada l¿any 2000 (Reial decret legislatiu 2/2000, de 14 de juny). Tots dos aspectes van ser presentats per Bernardino Pérez Crespo, vocal assessor de la Direcció General del Patrimoni de l¿Estat.

Tots els ponents van reconèixer l¿esforç dut a terme pel Ministeri d¿Economia i Hisenda en la preparació de l¿avantprojecte, però no van escatimar crítiques a algunes de les seves propostes. El professor Gaspar Ariño, catedràtic de Dret Administratiu, les va centrar en l¿estructura de la Llei que, com que trosseja la regulació dels contractes per blocs de matèries, obliga a recórrer una bona part del seu articulat per trobar el règim complet d¿un dels seus contractes típics (obres, gestió de serveis públics, subministrament...). La Unió Europea entén que la contractació en línia pot estalviar fins a un 5 % de la despesa i entre un 50 i un 80 % dels costos de gestió de les operacions, tant per a compradors com per a subministradors.

Després de reconèixer que el Projecte de llei incorpora les regulacions comunitàries, el professor Francisco Blanco, subdirector general de Subministraments i Serveis de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, va trobar a faltar la revisió dels procediments. Segons la seva opinió, s¿incorpora una ¿capa¿ de mitjans electrònics sobre el procediment administratiu clàssic.

José María Gimeno Feliu, professor titular de Dret Administratiu, va manifestar que, en alguns punts, el Projecte de llei incomplia la normativa comunitària. En uns casos, per defecte, com per exemple en considerar que l''empresa de Transformación Agraria, Sociedad Anónima (TRAGSA), una societat mercantil estatal, és un mitjà propi de les comunitats autònomes, cosa que els permet contractar-la directament sense promoure concurrència d¿ofertes. En altres casos, en canvi, per excés, com ara en aplicar la normativa de contractació pública a les mútues d¿accidents de treball. Per contra, va valorar positivament el fet de suprimir les garanties provisionals, com a descàrrega burocràtica i incentiu a la participació en la licitació, especialment per a les petites i mitjanes empreses.

El professor Antonio Moreno, professor titular de Dret Administratiu, va efectuar una anàlisi sistemàtica dels actes de preparació i d¿adjudicació dels contractes. Va destacar el paper dels principis generals de la contractació pública igualtat i prohibició de tota discriminació, objectivitat i imparcialitat com a element unificador que aporta claredat i seguretat jurídica en l¿aplicació i la interpretació d¿un dret subjecte a canvis constants.

Del nou recurs administratiu en matèria de contractació, en va tractar el professor Joaquín Tornos, catedràtic de Dret Administratiu, col·laborador acadèmic de la Facultat de Dret d¿ESADE i director de la Jornada. Aquesta iniciativa pretén donar resposta a les consideracions del Tribunal de Justícia de les Comunitats, que consideren que Espanya no ha adaptat prou la seva normativa a la Directiva 98/665 pel que fa a establir mecanismes de garantia eficaços en aquest àmbit de la contractació administrativa. Que sigui la mateixa administració que adjudica la que hagi de resoldre el recurs, en comptes d¿un òrgan administratiu diferent i no sotmès a instruccions jeràrquiques, és el principal problema posat de manifest pel ponent per aconseguir l¿eficàcia pretesa.

El professor d¿ESADE Xavier Padrós, director de Serveis del Departament d¿Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya, que va clausurar la Jornada, va comentar alguns aspectes del Projecte de llei i es va referir a les possibilitats que el nou Estatut d¿Autonomia ofereix a la Generalitat de dictar una llei que doni resposta a les insuficiències que s¿havien fet paleses i posi l¿accent en la gestió administrativa de la contractació, la seva programació i el control de qualitat de l¿execució de les prestacions contractades.