El repte central no és simplement si els països disposen de sensors, connectivitat, plataformes de dades o IA. És si aquestes capacitats poden funcionar conjuntament entre empreses, sectors i institucions públiques. La qüestió decisiva és la governança: com generar la confiança i establir els estàndards, els mecanismes de rendició de comptes i les condicions d’inversió que permetin a les infraestructures intel·ligents generar valor a gran escala.

Què són les infraestructures intel·ligents?

L’informe del Fòrum Econòmic Mundial Intelligent Infrastructure: A Primer descriu les infraestructures intel·ligents com la integració d’actius físics, xarxes de comunicacions, plataformes digitals, IA i ciberresiliència. La seva importància rau en el pas d’unes infraestructures que simplement connecten i automatitzen a unes altres capaces d’interpretar, aprendre i facilitar l’acció coordinada. A partir de les aportacions recollides en sis tallers presencials celebrats arreu del món i en consultes individuals amb més de quinze experts de diferents grups d’actors, l’informe presenta l’arquitectura, els exemples i les vies d’implementació que sustenten aquesta distinció. La qüestió que ens ocupa aquí és què implica tot això per a les polítiques públiques i la competitivitat dels països.

La principal limitació no és tecnològica

Moltes organitzacions ja disposen dels components bàsics necessaris per a les infraestructures intel·ligents. Tenen màquines connectades, plataformes empresarials, dades operatives, serveis al núvol i aplicacions d’IA. Tanmateix, aquestes capacitats sovint continuen aïllades. La possibilitat de compartir dades no genera, per si mateixa, un incentiu per fer-ho. Les empreses poden tenir reserves relacionades amb la confidencialitat comercial, la ciberseguretat, la responsabilitat jurídica o la possibilitat que altres es beneficiïn més de les seves dades que elles mateixes. Les administracions públiques poden tenir dificultats per coordinar sistemes desenvolupats sota mandats diferents. Les empreses més petites poden no disposar dels recursos necessaris per complir requisits tècnics o normatius complexos. Per tant, la barrera sovint és institucional més que no pas tècnica.

La recent agenda xinesa d’IA industrial il·lustra la magnitud i la velocitat d’aquest canvi. El seu pla d’acció «IA+ Manufactura» de 2026 fixa, per al 2027, els objectius de disposar de 100 conjunts de dades industrials d’alta qualitat, entre tres i cinc grans models d’IA per a la indústria manufacturera, 1.000 agents industrials i 500 escenaris d’aplicació estandarditzats. Aquests objectius es recullen en el pla d’acció publicat pel Ministeri d’Indústria i Tecnologies de la Informació de la Xina.

La importància d’aquest pla va més enllà de les xifres. El pla tracta les dades, els models, les aplicacions i el desplegament industrial com a parts d’un mateix sistema connectat. La Xina també treballa per construir els mecanismes institucionals que sustenten aquest sistema. El 2026, el seu Ministeri d’Indústria i Tecnologies de la Informació va posar en marxa una iniciativa per desenvolupar conjunts de dades sectorials d’alta qualitat, plataformes fiables d’interconnexió de dades i estàndards de dades, alhora que explorava mecanismes de circulació i valoració de les dades i de repartiment dels beneficis. La iniciativa està concebuda per connectar les dades industrials amb models sectorials i agents intel·ligents mitjançant la col·laboració entre empreses i sectors. L’anunci oficial es pot consultar aquí.

La magnitud de les infraestructures existents també és significativa. El setembre de 2025, la Xina disposava de gairebé cinc milions d’estacions base de 5G, unes cinquanta plataformes d’internet industrial intersectorials i una connectivitat que abastava prop de cent milions de dispositius. El seu Institut de Recerca d’Internet Industrial també havia publicat onze estàndards per simplificar la integració de dades i millorar-ne la qualitat. Aquestes xifres s’analitzen en un article anterior del Fòrum sobre com les infraestructures intel·ligents estan redefinint la competitivitat industrial.

L’experiència de la Xina ofereix lliçons importants, tot i que el seu enfocament específic respon al context institucional, econòmic i polític del país. Els altres països hauran de desenvolupar vies pròpies per establir els fonaments de governança i d’infraestructura necessaris per desplegar la intel·ligència industrial a gran escala.

La governança és la infraestructura que sustenta les infraestructures

Els elements visibles de les infraestructures intel·ligents són les xarxes, els dispositius, les plataformes i els sistemes d’IA. Menys visibles, però igualment importants, són els mecanismes que permeten que aquests elements funcionin conjuntament. Els estàndards i els mecanismes d’interoperabilitat determinen si els sistemes es poden comunicar. La governança de les dades determina qui pot utilitzar la informació i amb quina finalitat. Els marcs de rendició de comptes determinen qui continua sent responsable quan les decisions es prenen amb el suport de sistemes autònoms. Els models d’inversió determinen si es poden construir infraestructures compartides quan cap organització no pot justificar per si sola la totalitat del cost.

La confiança sustenta tot aquest entramat. No es tracta simplement de confiar en una tecnologia, sinó de confiar que els altres participants respectaran les regles acordades, protegiran la informació sensible, actuaran de manera responsable i compartiran equitativament els beneficis de la col·laboració. La confiança és, per tant, allò que transforma la interoperabilitat tècnica en col·laboració efectiva i permet que les infraestructures intel·ligents funcionin com un sistema compartit.

Per què les infraestructures intel·ligents són importants per a la competitivitat

La competitivitat industrial depèn cada vegada més de l’eficàcia amb què funcionen conjuntament la producció, els proveïdors, la logística, els sistemes energètics i les infraestructures públiques. Una fàbrica pot optimitzar les seves operacions i, tot i així, tenir dificultats a causa de proveïdors poc fiables, congestió logística, fluctuacions en la disponibilitat d’energia o un accés limitat a informació oportuna. És aquí on les infraestructures intel·ligents adquireixen rellevància. En proporcionar una visió compartida del funcionament d’un sistema industrial, poden ajudar a identificar dependències, anticipar disrupcions i coordinar les respostes de múltiples actors. Això és la intel·ligència del sistema: la capacitat del conjunt de detectar, aprendre i actuar amb més coherència.

Els resultats ja són visibles. En l’àmbit empresarial, l’arquitectura de producció integrada de Siemens Nanjing, destacada en l’informe del Fòrum, va reduir els terminis de lliurament un 78 %, les taxes de fallades durant l’ús dels productes un 46 % i les emissions de carboni un 28 %. Aquests resultats no es van generar a partir d’una única aplicació aïllada. Van dependre de la incorporació d’intel·ligència al conjunt del sistema de producció. En l’àmbit de l’ecosistema, el Basque Industrial Hub for Circularity utilitza dades compartides per identificar oportunitats d’intercanvi de materials, energia i subproductes industrials entre empreses. Les empreses participants tenen l’objectiu de reduir les emissions de carboni un 20 % i el consum de recursos un 10 %.

Aquests exemples apunten a un canvi més ampli en la naturalesa de la competència. Els països competeixen a través de la coherència dels sistemes que connecten els seus actius productius. Aquest avantatge es pot reforçar a si mateix. Uns estàndards millors permeten un intercanvi de dades millor. Un intercanvi de dades millor afavoreix una intel·ligència millor. Una intel·ligència millor millora els resultats operatius. Uns resultats millors generen incentius més forts perquè les organitzacions participin, inverteixin i comparteixin. També passa el contrari. Els sistemes fragmentats generen friccions, debiliten els incentius per col·laborar i encareixen les actualitzacions futures. El cost no es limita a la ineficiència actual. També pot reduir la capacitat d’aprendre i adaptar-se en el futur.

Dels projectes aïllats a la capacitat compartida

Una aplicació reeixida en una fàbrica o un organisme públic pot demostrar el seu valor, però no crea automàticament un sistema capaç d’aprendre en el conjunt d’un ecosistema. Els països i les regions haurien de construir aquesta capacitat de manera progressiva: començar per uns fonaments físics i digitals fiables, establir estàndards comuns i un intercanvi de dades basat en la confiança i, a continuació, desenvolupar casos d’ús concrets amb el suport d’una avaluació contínua.

La Plataforma Unificada d’Interfície Logística de l’Índia il·lustra el potencial d’aquest enfocament. En integrar informació de 33 sistemes diferents, mostra com les infraestructures digitals compartides poden reduir la fragmentació en un entorn logístic complex.

Aquests enfocaments requereixen experimentació. Cap país no té una resposta completa i cap model no es pot transferir sense adaptar-lo. La lliçó rellevant de l’experiència internacional no és copiar una política concreta. És adequar l’ambició a la capacitat, seqüenciar les inversions, aprendre de la implementació i desenvolupar ecosistemes en lloc de projectes aïllats. Els països que estableixin regles que generin confiança, sistemes interoperables i mecanismes pràctics de col·laboració estaran més ben posicionats per millorar la productivitat, reforçar la resiliència i atreure inversions futures. L’oportunitat és significativa, com també ho és el cost de permetre que els sistemes fragmentats i una coordinació feble es converteixin en les infraestructures de demà. Convidem els lectors interessats a contribuir a donar forma a aquesta oportunitat a posar-se en contacte amb nosaltres.

Recomanacions per a les polítiques públiques

• Tractar les infraestructures intel·ligents com una prioritat per a la competitivitat. Els governs haurien de coordinar les polítiques industrials, d’infraestructures, digitals, de dades, de competències i d’inversió, en lloc de tractar-les com a agendes separades. L’objectiu hauria de ser crear les condicions perquè la intel·ligència circuli entre empreses, sectors i institucions públiques.

• Incorporar la interoperabilitat a les polítiques d’infraestructures. Els responsables de les polítiques públiques haurien de promoure estàndards comuns, interfícies obertes i arquitectures de dades compartides en els sectors en què la coordinació pugui generar un valor públic i econòmic significatiu.

• Establir mecanismes de confiança per compartir dades industrials. Els governs haurien d’aclarir qui pot accedir a les dades i utilitzar-les, com s’assignen les responsabilitats, com es protegeixen la ciberseguretat i la confidencialitat comercial i com es reparteix el valor entre les organitzacions participants. Sense aquests mecanismes, és probable que dades industrials valuoses continuïn fragmentades o infrautilitzades.

• Invertir en fonaments compartits, no només en projectes individuals. La inversió pública hauria de donar suport a la connectivitat bàsica, les plataformes compartides, les competències i l’experimentació controlada, especialment quan cap empresa no pugui justificar per si sola la totalitat de la inversió.

Implicacions per als professionals

• Mirar més enllà dels límits de l’empresa. Els casos d’ús més valuosos poden ser els que milloren l’entorn operatiu en conjunt, més que no pas un únic procés.

• Tractar la governança com una decisió de disseny. Els equips haurien d’abordar la interoperabilitat, la qualitat de les dades, la ciberseguretat, la rendició de comptes i les condicions d’accés des de l’inici de cada iniciativa.

• Construir confiança mitjançant casos d’ús pràctics. Les organitzacions haurien de començar amb aplicacions en què els participants puguin veure com el fet de compartir dades genera valor i com es gestionaran els riscos. Uns beneficis clars, unes responsabilitats definides i unes regles transparents poden generar la confiança necessària per ampliar la col·laboració.

• Desenvolupar capacitats interdisciplinàries. Els líders i els equips hauran de treballar transversalment entre els àmbits de les operacions, la tecnologia i les polítiques públiques, i més enllà dels límits institucionals. Això inclou desenvolupar la capacitat de comprendre tant el potencial tècnic de les infraestructures intel·ligents com les condicions de governança necessàries per desplegar-les de manera responsable.

Kiva Allgood és directora general al Fòrum Econòmic Mundial. Federico Torti és responsable de Tecnologia i Innovació del Fòrum Econòmic Mundial. Devendra Jain és responsable d’IA i Tecnologies de Frontera del Fòrum Econòmic Mundial.

Referències

World Economic Forum (2026). Intelligent Infrastructure: A Primer.

World Economic Forum (2026). “What is intelligent infrastructure and how is it redefining industrial competitiveness?”

Ministry of Industry and Information Technology of the People’s Republic of China (2026). “AI+ Manufacturing” Special Action.

Ministry of Industry and Information Technology of the People’s Republic of China (2026). High-Quality Industry Dataset Development Initiative.

World Economic Forum i Kearney (2024). Beyond Cost: Country Readiness for the Future of Manufacturing and Supply Chains.