Per tal de ser eficients i eficaços en l’entorn complex, interrelacionat i en ràpida transformació d’avui, els governs han de redissenyar les estructures i els processos amb vista a obtenir el màxim rendiment d’una nova sèrie d’actors i instruments.

En aquest context, el Fòrum es complau a presentar The future of Government: Lessons Learned from around the World, un informe elaborat pel Global Agenda Council on the Future of Government. Integren aquest Consell quinze dels experts i professionals més destacats i innovadors, procedents dels governs i de les organitzacions internacionals més avançats.

L’informe fa un resum dels debats que han tingut lloc en el marc de treball de les activitats del Fòrum sobre com han de canviar les estratègies, les estructures i les pràctiques dels governs els propers anys, i com es poden palanquejar les noves xarxes i tecnologies per tal de transformar la capacitat dels governs. Això inclou una sèrie de resums de directrius d’actuació que destil·len part de la informació disponible més actual i vital per a la modernització dels governs, i conclou amb estudis de casos procedents d’arreu del món.

Els governs del futur s’hauran d’adaptar i evolucionar constantment per crear valor. Han de mantenir la seva rellevància disposant de capacitat de resposta davant de les condicions i les expectatives dels ciutadans, que canvien molt ràpidament, i generant la capacitat d’operar eficaçment en xarxes d’organitzacions i en sistemes complexos i interdependents que transcendeixen els sectors públic, privat i no lucratiu a fi de coproducir valor públic. Com es recomana en aquest informe, el que avui es necessita és un govern més pla, més àgil, racionalitzat i amb capacitat tecnològica (FAST government: flatter, agile, streamlined and tech-enabled).

En la majoria dels països, els sistemes d’administració pública dels governs actuals requereixen un nivell considerable de modernització. L’informe suggereix diverses mesures per tal d’alinear els sistemes d’administració pública amb les necessitats dels governs FAST. A més, al segle xxi, els governs es caracteritzaran per reduccions en la dimensió de l’administració i del nombre de funcionaris.

L’informe fa èmfasi en la importància de les reduccions de plantilla planificades acuradament, juntament amb els importants avanços organitzatius, tecnològics i de recursos humans inherents als governs FAST, per tal de generar organitzacions reduïdes i racionalitzades que puguin prosperar en el nou ordre mundial. Els governs amb capacitat d’adaptació que comparteixen mà d’obra, serveis i recursos mitjançant plantejaments en xarxa i estratègies Gov 2.0 poden mantenir una estructura reduïda i alhora acomplir la seva missió amb mètodes eficaços i innovadors.

L’informe també explora conceptes forts i, en alguns casos, controvertits, com ara el “govern obert” o les “dades obertes”, i dóna exemples de com els governs estan fent servir el poder d’Internet i de la xarxa, incloses les xarxes socials, per transformar la governança, atorgar poder als ciutadans i renovar el contracte social entre els líders polítics i els ciutadans.

L’informe divulga l’experiència sobre eines de participació ciutadana dissenyades per incorporar les perspectives i les idees dels ciutadans en la presa de decisions i reflexiona sobre com es poden generar relacions en xarxa entre els sectors públic i privat per tal de resoldre problemes que constitueixen autèntics reptes i que no és possible solucionar amb el treball en solitari d’un sol d’aquests sectors.

El govern obert és un moviment emergent a escala mundial, si bé els governs nacionals continuen diferint pel que fa a la definició i a la implementació d’aquestes idees. És clar que serà decisiu el fet de compartir les millors pràctiques i lliçons que funcionen com a cúmuls d’experiència.

Una de les qüestions clau que han d’afrontar els funcionaris públics és l’equilibri adequat entre govern obert i gestió de riscos. Hi ha una tensió natural entre els trets distintius del govern obert —dades obertes, accés obert, transparència i responsabilitat— i la sensibilitat en matèria de seguretat. L’informe descriu els riscos més importants de ciberseguretat relacionats amb el govern obert, dels quals els funcionaris han de ser ben conscients.

A més, per tal d’accelerar la transformació necessària del govern, l’informe suggereix que la comunitat internacional necessita nous paràmetres de mesurament que vagin més enllà i siguin capaços de mesurar els avenços en e-government (govern electrònic) i l’acompliment en relació amb les TIC a tota la societat. Els autors repten els governs que dissenyin i implementen dues noves formes complementàries d’avaluar l’acompliment dels governs.

La primera sèrie de mesures és adoptar una aproximació holística a l’acompliment dels governs al llarg dels quatre eixos definits anteriorment com a FAST (acrònim anglès de flatter, agile, streamlined and tech-enabled, “més pla, àgil, racionalitzat i amb capacitat tecnològica”). El segon conjunt de mesures se centra en el mesurament del valor d’aquesta transformació per als ciutadans. La primera sèrie d’indicadors (paràmetres FAST o MGT) permetrà el control de la “disposició a la transformació” dels governs, mentre que la segona els permetrà mesurar i comparar les millores en “valor públic”, des del punt de vista dels ciutadans.

Malgrat la reforma, la revitalització i una revolució tecnològica, la realitat és que, en molts països en via de desenvolupament, almenys en un futur previsible, els governs per si sols no seran capaços de desenvolupar la capacitat suficient per prestar serveis bàsics als ciutadans. Tanmateix, l’experiència de les darreres dècades demostra clarament que les forces del mercat per si soles tampoc no produiran valor públic.

Una sèrie d’aliances publicoprivades i d’altres acords de col·laboració multisectorials han obert noves possibilitats a la creació de valor i més eficiència. En aquest context, l’informe destaca el potencial de l’empresa social, una forma important de palanquejar el potencial innovador de l’activitat emprenedora per al desenvolupament social i econòmic, particularment en entorns on no és probable que ni el govern ni el mercat produeixin valor fent servir els mitjans tradicionals.

A l’informe, es tracta de l’arquitectura futura dels governs (com es poden assolir l’eficàcia i l’eficiència internes en l’actuació del govern) i conclou amb diversos estudis de casos que contenen algunes de les novetats més importants en l’àmbit de les reformes i les modernitzacions governamentals en diversos països i regions, entre els quals hi ha els països de l’OCDE, Singapur, els Emirats Àrabs Units, els Estats Units, el Fòrum de Cooperació Àsia-Pacífic i el Regne Unit.

Encara que continuaran existint grans variacions entre els governs, algunes recomanacions, millors pràctiques i lliçons apreses són vàlides a escala mundial, atès que nombrosos països avancen ver una governança més interrelacionada. El Consell busca identificar àrees transversals d’interès universal i posar-les a prova per veure si hi ha diferències regionals i, així, arribar a conclusions sòlides amb força global.

Aquest informe és un document de treball revisat i ampliat que ha estat redactat pels membres del Consell el gener de 2011 i que va servir com a punt de partida per als debats de l’Assemblea Anual 2011 del Fòrum Econòmic Mundial. Aquest treball servirà com a punt central de les discussions a les reunions que organitzi el Fòrum durant el 2011, ja siguin de caràcter regional o arreu del món.

La divulgació eficaç de les millors (i les pitjors) pràctiques pot accelerar la innovació a escala global. Avui, es reuneixen les millors pràctiques, però les iniciatives estan fragmentades en les diferents regions i són gestionades per diferents organitzacions. La concentració d’aquests esforços acceleraria la transmissió de coneixements i la capacitat d’innovació.

El Fòrum confia que aquest procés estimularà el pensament creatiu i un debat més informat entre els polítics i d’altres grups d’interès sobre el futur de la governança, i que contribuirà a divulgar les millors pràctiques i les lliçons apreses en aquest camp.

El Fòrum vol agrair als membres del Consell que hagin emprès aquesta iniciativa important i, de manera especial, a la presidenta del Consell, Jane Fountain, la seva orientació intel·lectual i el seu compromís decidit a favor. També voldria donar les gràcies a l’equip del Fòrum per la seva gestió altament capaç i per les seves aportacions, com també a l’equip d’edició.

Carina Larsfälten
Directora del Fòrum Econòmic Mundial