L¿enfocament inicial de la meva recerca va ser el desenvolupament relativament inductiu d¿un plantejament pluralista i amb base empírica per tal d¿entendre el canvi en la formació (Wallace i Pocklington, 2002). Un estudi sobre iniciatives locals de gran escala per a reorganitzar la provisió d¿escoles va aportar un exemple sobre com articular una concepció del complex canvi educatiu, així com un marc de planificació pràctic per afrontar aquesta complexitat. Posteriorment, vaig rebre una beca d¿investigació en serveis públics (Public Services Fellowship), en el marc de la iniciativa de l¿AIM (Advanced Institute of Management Research) per aprofundir la recerca en gestió al Regne Unit. La meva tasca consistia a analitzar de quina manera la concepció inicial del complex canvi educatiu i el marc de planificació es podia perfeccionar per tal d¿ampliar-ne l¿aplicabilitat a altres escenaris, i així informar la recerca futura i oferir una guia pràctica sobre el desenvolupament de la capacitat de gestionar el canvi complex i programàtic.

Una perspectiva irònica sobre el canvi

Una part d¿aquest treball va consistir a desenvolupar, juntament amb Eric Hoyle, una nova perspectiva irònica per tal d¿analitzar l¿ambigüitat i les conseqüències no desitjades de determinades accions en la vida de les organitzacions, i la seva accentuació provocada pel canvi (Hoyle i Wallace 2005). La perspectiva irònica fa atenció a l¿increment inevitable de l¿ambigüitat, o de la incertesa de significat, que el canvi complex genera. L¿ambigüitat més gran crea les condicions per a la ironia semàntica, la distància intencionada o no intencionada entre el significat explícit i l¿implícit, i per a la ironia situacional, les conseqüències no desitjades de les accions que poden minar les bones intencions tant dels dissenyadors de les polítiques com dels líders de les organitzacions. Les conseqüències pràctiques són promoure un lideratge i una gestió moderats, basats en una elaboració moderada de les polítiques a seguir. Aquestes fomenten una experimentació moderada, que emergeix de les comunitats de la pràctica professional, i una infidelitat amb principis en l¿adaptació de les grans reformes polítiques per tal d¿ajustar-se a les circumstàncies locals. La moderació evita el perill del managerialisme: perseguir un fort control no realista sobre la prestació del servei, que té unes conseqüències iròniques afeblidores.

Orquestrar un canvi complex i programàtic en el servei públic

Un altre component va consistir a treballar amb experts acadèmics internacionals sobre el canvi en dos dels serveis públics més grans i més complexos des del punt de vista organitzatiu: l¿educació i la sanitat, els quals presenten segurament els reptes més importants a l¿hora d¿afrontar el canvi. La majoria de les contribucions del llibre són d¿investigadors capdavanters dels Estats Units, el Canadà i el Regne Unit, que van participar en dos seminaris d¿experts internacionals organitzats com a part de la beca d¿estudis. Van respondre al meu concepte de canvi complex i van presentar les seves idees sobre el tema. Aquest llibre, que ha estat coeditat per Michael Fertig i Eugene Schneller (Wallace et al., 2007), presenta els resultats d¿aquest intercanvi. Les contribucions aborden quatre preguntes:

§          Què fa que el canvi en el servei públic sigui cada vegada més difícil de gestionar?

§          Com afronten les persones implicades en el canvi aquesta nova complexitat?

§          Com pot resultar més eficaç la gestió del canvi en el servei públic?

§          Cap a on es pot dirigir la recerca acadèmica d¿orientació pràctica a partir d¿ara?

Cada autor assenyala, a més, algunes vies prometedores per a ulteriors investigacions i per a l¿elaboració de teories. El llibre s¿estructura en tres parts. La primera part tracta de la complexitat del procés de canvi. El capítol inicial presenta la meva nova concepció del canvi complex i programàtic, com també temes per abordar aquesta complexitat. El canvi complex individual i el perfil evolutiu de les innovacions que conformen un programa expressen, d¿alguna manera, cinc característiques que tenen conseqüències en la gestió. Es tracta d¿un canvi a gran escala, componencial, sistèmic, d¿impacte diferencial i que depèn del context. Aquestes característiques afecten les estratègies dels gestors per afrontar l¿orquestració. Els líders i els dissenyadors de les polítiques formen una xarxa interactiva d¿orquestradors que intenten (sovint amb un coneixement limitat de les seves contribucions respectives) dirigir el procés de canvi cap a la realització dels seus interessos, que a vegades són incompatibles. L¿orquestració abasta la divisió conceptual entre lideratge i gestió, perquè empíricament estan integrats. Les característiques de la complexitat i l¿orquestració com a tema global que cal afrontar són els components essencials del marc de planificació pràctica associada. Això implica tres aspectes:

§          les cinc característiques de la complexitat del canvi;

§          les estratègies per afrontar-lo, encapçalades per l¿orquestració, que engloba tres subtemes ¿coordinació i planificació flexible; construcció de cultura i comunicació, i suport diferenciat;

§          les etapes seqüencials en el procés de canvi ¿iniciació, implementació i institucionalització.

Els capítols restants d¿aquesta part del llibre fan una crítica de l¿aplicació de la teoria de la complexitat al canvi en els serveis públics, relaten de quina manera el canvi en l¿assistència sanitària genera noves formes emergents de prestació i introdueixen la perspectiva irònica (esmentada més amunt).

La segona part se centra en la complexitat de l¿elaboració de les polítiques per a la reforma del servei públic, que generen un canvi complex. Els autors analitzen de quina manera el procés d¿elaboració de les polítiques contribueix a la complexitat de les reformes que els gestors han d¿afrontar; examinen la interacció entre noves formes de governança, lideratge i rendició de comptes en els serveis públics, i discuteixen sobre els factors que limiten intrínsecament la capacitat de gestionar les reformes impulsades pel govern ¿tant per als dissenyadors de les polítiques governamentals com per als líders de les organitzacions de serveis.