En què consistia l¿itinerari d¿estudi

La implicació d¿un ciutadà en la planificació de serveis i el disseny de les polítiques resulta cada vegada més habitual a tot Europa; és el pas següent lògic per consultar més als ciutadans sobre els pressupostos. És evident que l¿experiència de Porto Alegre al Brasil ha inspirat molts organismes públics europeus, especialment a escala local. No obstant això, l¿elaboració participativa de pressupostos (participatory budgeting, PB) és encara una pràctica emergent, tant a França, on s¿observa un gran interès per ella, com també a Espanya.

Aquesta nota breu resumeix l¿aprenentatge i les qüestions principals de l¿itinerari d¿estudi de Governance International (GI) a tres autoritats locals franceses sobre l¿elaboració participativa de pressupostos. GI és una organització no lucrativa, especialitzada a difondre bones i interessants pràctiques a les administracions públiques a escala internacional, especialment a Europa. El programa, d¿un dia de durada, va consistir en visites i presentacions de:

§  El director de gestió del barri i un ciutadà activista clau d¿Issy-Les-Moulineaux,

§  El president del consell de districte, el president de la inspecció ciutadana i un membre del comitè veïnal de Bobigny,

§  L¿alcalde i director executiu de Saint-Denis.

Tres enfocaments diferents per executar pressupostos participatius

Issy-Les-Moulineaux

Issy és un barri residencial de luxe de 61.000 habitants, situat al sud de París, amb una economia especialment dinàmica i un nivell molt alt de coneixement i d¿ús d¿Internet, amb ¿ciberteteries¿ per a la gent gran, ¿ciberguarderies¿ que permeten als pares seguir els primers aprenentatges dels seus fills i un consell de barri televisat i interactiu. El seu alcalde és André Santini, un polític de centredreta molt conegut a escala nacional, que ha liderat personalment les iniciatives de consultes i de vot electrònic (e-voting).

La ciutat ha tingut comitès de barri des dels anys noranta (abans que una llei francesa de 2002 obligués a crear els consells de barri a totes les ciutats de més de 80.000 habitants) i actualment en té quatre, amb veritables poders de presa de decisions i un pressupost participatiu. Cada consell de barri és elegit cada tres anys i està integrat per: 6 membres elegits (inclosos dos membres del consell de districte), l¿alcalde (ex officio), 8 residents (4 elegits per votació local per Internet i els altres, en representació dels joves, la gent gran i el consell socioeconòmic local), 3 ¿actors econòmics¿ (nomenats per un cos similar a la Cambra de Comerç) i 1 membre del ¿ grup d¿associacions¿. El consell municipal consulta àmpliament als consells de barri i realitza consultes regularment per mitjà de punts informatius als mercats diaris. Els consells de barri poden decidir finançar projectes d¿inversió de fins a 152.500 euros i altres projectes de fins a 15.250 euros a l¿any, i, recentment, s¿han utilitzat tècniques de PB per consultar sobre ells, abans que el consell prengui la decisió final.

Per a les eleccions dels residents de 2005, el consell municipal va crear una pàgina web, en què s¿oferia a tots els candidats un espai per a un bloc web (i formació gratuïta per gestionar-lo), amb un personatge virtual que explicava als usuaris en paraules senzilles tot el que volien saber sobre les eleccions. El lloc web també es va utilitzar per fer una votació segura dels candidats per Internet.

Bobigny

Bobigny, en canvi, és un barri molt marginat, amb habitatge social molt dens, on viuen nombroses comunitats d¿immigrants, i és governat pel partit comunista. Des de 1998, s¿han convocat al barri assemblees de ciutadans cada dos anys. El president del consell de districte va explicar que això va passar després de ¿la caiguda del mur de Berlín i la posterior crisi de la democràcia representativa¿, especialment a França, on hi havia la tradició d¿alcaldes amb un gran suport electoral que actuaven ¿en nom dels ciutadans¿, i el desig del consell de crear una forma alternativa de govern. Les assemblees de ciutadans tenen lloc en 14 àrees del barri. Des de llavors, el consell ha creat una assemblea per a tota la ciutat, un òrgan d¿inspecció liderat pels ciutadans (v. més avall), una publicació gratuïta setmanal independent (Bonjour Bobigny), que actualment va pel número 354, un diari per a la gent jove i, des de 2003, un modest procés d¿elaboració participativa del pressupost, després de la visita que el Fòrum Social Europeu va fer a la ciutat aquell any.

Des de 2004 , hi ha uns facilitadors dels ciutadans que ajuden a desenvolupar les assemblees ciutadanes, les quals s¿han centrat en debats de fins a 6 setmanes sobre temes clau. De mitjana, han assistit unes 350 persones a cadascun d¿aquests fòrums. Es fa una gran difusió publicitària d¿aquestes assemblees i es dóna material de ¿familiarització en qüestions pressupostàries¿ en formats accessibles als ciutadans, i feedback als ciutadans sobre la implementació de les seves propostes en matèria de prioritats. Mentre es feia l¿itinerari d¿estudi, es va realitzar una altra ronda de les assemblees de ciutadans. Curiosament, de la sèrie recent de disturbis protagonitzats per joves a França, Bobigny en va sortir relativament il·lesa, la qual cosa és deguda, en opinió del consell, al grau i a la qualitat de la implicació ciutadana, inclosa la gent jove.

El concepte d¿inspectors ciutadans és un desenvolupament bastant inusual i especialment interessant. Cada dos anys, el consell convoca a una reunió els ciutadans interessats a fi d¿elaborar un informe independent sobre el grau en què el consell està complint bé les seves promeses. Assumeix el finançament de l¿informe, el qual és distribuït a totes les llars. Els participants en l¿itinerari d¿estudi van rebre un exemplar del (tercer) informe A5 de 2004, de 50 pàgines, que incloïa símbols tipogràfics en forma de ¿semàfor¿ i resums de textos sobre els compromisos i els assoliments del consell. Fou elaborat per un grup de només 12 ciutadans! Es preveu que l¿informe següent serà elaborat per un equip integrat almenys per un membre de cada consell de barri, i per d¿altres ciutadans interessats. També es proposa que en el futur el grup faci una auditoría de l¿activitat i la despesa de cada un dels membres del consell electe.

Saint-Denis

Saint-Denis és un altre barri del nord de París, d¿uns 90.000 habitants, que ha experimentat una àmplia regeneració als darrers vint anys ¿fou el lloc previst per acollir gran part dels projectes per a la candidatura de París per als Jocs Olímpics. Exerceix un paper de líder en una communauté d¿agglomeration amb les autoritats locals veïnes. Té comitès de barri i una llarga història de consultes mitjançant les reunions locals de Bonjour Voisins. Aquest és el model de PB més avançat dels tres i tracta el pressupost de la communauté d¿agglomeration i de la ciutat sencera. De maig a setembre, es tracen les expectatives/prioritats de la població local; entre octubre i novembre, s¿elaboren les propostes de pressupost dels departaments del consell; el desembre, es fa la negociació entre els dos i amb els presidents del consell de districte, que es coneix localment com el període d¿¿adquirir compromisos¿; el maig, s¿avaluen les decisions pressupostàries i el procés torna a començar.

La fase de ¿mapeig de les expectatives¿ implica fer reunions de barri, un qüestionari als ciutadans, tallers d¿elaboració de pressupostos i comitès assessors centrats en determinats temes. Es van respondre prop de 400 qüestionaris en l¿exemple més recent per fixar les prioritats dels residents; unes 800 persones van assistir als tallers d¿elaboració de pressupostos al barri, i 250 més van participar en els comitès assessors ¿de manera que el nombre total de persones implicades va superar les 1.000. El pressupost publicat demostra, de manera explícita, com s¿han incorporat, o no, els suggeriments dels ciutadans al pressupost final. El consell ara intenta centrar-se en el nombre cada vegada més gran de persones que participen directament en el procés de PB. Així mateix, Saint-Denis forma part d¿una xarxa internacional d¿aprenentatge de PB, en què també participen Porto Alegre, Barcelona, Nanterre i altres ciutats.

Conclusió

Les tres diferents àrees de París estudiades han tractat, inevitablement, la PB de forma diferent. Cadascuna d¿elles ho ha fet de forma bastant provisional i modesta (enfront dels models brasilers consolidats). Les tres s¿han enfrontat amb força a la tradició francesa d¿alcaldes forts que actuen en nom dels seus ciutadans. Però les tres n¿han extret experiències interessants ¿en la forma d¿elecció dels consells de barri, els inspectors ciutadans i la PB en una regió urbana.

Si en voleu obtenir informació més detallada, trobareu el text íntegre de l¿informe de l¿itinerari d¿estudi a <http://www.govint.org/english/fprodgln.html>