Són les persones, coordinades per les institucions, les qui presten els serveis públics. El grau d¿efectivitat amb què les institucions de govern ajusten la conducta del personal a l¿interès públic és determinat principalment per la capacitat, la motivació i la integritat dels recursos humans, com també per la qualitat del lideratge. En altres paraules, les persones són l¿element vital del servei públic. Això subratlla la necessitat de valorar màximament les persones i de desenvolupar i gestionar els recursos humans amb molta cura. L¿àmbit de la DRH ha evolucionat molt significativament als darrers anys, a mesura que per pressions externes i internes els governs s¿han vist obligats a redefinir el paper de l¿estat i a recalibrar les capacitats de l¿Administració pública. Aquesta evolució, si bé respon als avenços econòmics, socials, polítics i tecnològics contemporanis, i reflecteix les tendències actuals en la doctrina de l¿Administració pública, es fonamenta en la història, més llarga, de la teoria i la pràctica de gestió del personal al servei del sector públic. Com a part d¿aquest procés de reforma evolutiva, molts governs estan cercant avui una nova síntesi dels principis i les tècniques tradicionals i modernes de l¿administració i la gestió pública. Aquest Informe defensa que la cerca d¿una nova síntesi implica trobar un equilibri entre tres grans models o escoles en l¿Administració pública, que són l¿Administració pública tradicional; la gestió pública, que inclou la nova gestió pública (NGP), i un model emergent de governança sensible, que posa l¿accent en les xarxes, en major grau d¿obertura i en les relacions de partenariat entre la societat civil i el sector privat.

Cada un d¿aquests models ofereix uns principis, unes eines i unes tècniques que són essencials a l¿hora d¿afrontar els reptes contemporanis que es plantegen a la DRH arreu del món. Així doncs, un repte important que han d¿encarar els líders públics és com incorporar o infondre nou vigor als valors tradicionals que s¿espera que tingui l¿Administració pública, com ara la imparcialitat, la integritat i la dedicació al servei públic, i alhora promoure innovacions en la gestió i millores en l¿eficiència, i fomentar unes formes més obertes i sensibles d¿administració. La síntesi de DRH que propugna aquest Informe és una Administració pública imparcial, professional i sensible, que recorri, quan calgui, a les habilitats i als recursos dels sectors privats i de la societat civil. A més, la nova síntesi insisteix en la necessitat que l¿Administració pública posi fre a la corrupció i mostri els nivells més alts de competència neutral, eficiència i orientació als resultats en tots els aspectes. Per tal de fer efectiva aquesta visió amb vista a la reforma de la DRH, l¿Informe formula una sèrie de recomanacions que els governs dels països en via de desenvolupament i les economies de transició han de tenir en compte. Alguns d¿aquests missatges són els següents:

§ Professionalització de la DRH: vers una ¿especialització estratègica¿

§ Nomenament segons els mèrits: la persona millor per a cada lloc de treball

§ Remuneració: buscar un equilibri entre motivació, equitat i capacitat de pagament

§ Gestió de l¿acompliment: donar suport i promoure el desenvolupament del personal

§ Outsourcing: una espasa de doble tall

§ Nova gestió pública: solucions a la recerca de problemes?

§ Lideratge en el sector públic: ¿complir les promeses¿

§ La DRH a la cruïlla: reptes i oportunitats

Per a més informació: http://www.unpan.org/dpepa_worldpareport.asp