L¿acord, a més, responia al Pla de Govern 2004-2007 -cito literalment: "cal reforçar la qualitat democràtica del nostre sistema polític i administratiu i fer més transparent la gestió dels seus organismes i institucions"- i pretenia "obtenir una avaluació independent sobre la situació actual i una aproximació a les determinacions necessàries per avançar en l¿assoliment dels objectius esmentats".

De la lectura d¿aquests enunciats es desprèn clarament no només l¿amplitud dels continguts i la limitació temporal per abordar-los sinó també la complexitat inherent a un debat simultani sobre sistema polític i administratiu. Per aquestes raons el grup desestimà, d¿entrada, tota referència al sistema polític representatiu, si bé deixà constància de la necessitat urgent, superior fins i tot a qualsevol reforma administrativa, d¿una reforma política que es concretés en "una llei electoral, una llei d¿organització territorial, una llei de finançament dels partits polítics i una llei reguladora dels mitjans de comunicació públics". D¿altra banda, el grup feia constar que l¿assumpció dels principis ètics i la transparència en la gestió per part de responsables electes i professionals "no està tant en funció que es facin lleis noves com que es compleixin i es facin complir les lleis vigents". Es tracta, prioritàriament, de l¿efectiva voluntat d¿observar la llei i de fer-la observar a tothom, començant per la mateixa Administració.

Delimitat, doncs, l¿àmbit de treball en el sistema administratiu, es procedí a analitzar-ne la funció, els actors, les accions i la transparència amb una reflexió prèvia sobre els valors que han d¿informar el bon govern. A partir de vuit documents, elaborats per membres del grup, sobre el context de l¿encàrrec; l¿administració i la funció pública; l¿àmbit institucional autonòmic especialitzat; els alts càrrecs; les empreses públiques; la contractació; els ajuts i les subvencions, i la transparència i accés a la informació, com també de les sessions de debat col·lectiu del grup i de les aportacions específiques d¿altres experts en algun tema, s¿han redactat les cinquanta vuit propostes i recomanacions que constitueixen el nucli de l¿informe que s¿ha lliurat al President de la Generalitat de Catalunya.

No és senzill, ni probablement raonable, fer un resum d¿algunes de les propostes i recomanacions ni seleccionar-ne. Són fruit d¿un procés de reelaboració i de simplificació consensuada entre persones de diferents trajectòries professionals i polítiques, i gaudeixen d¿unitat i equilibri. És preferible, doncs, que es llegeixin senceres i com un tot.

Em sembla important, però, subratllar que el Govern de la Generalitat, en formular l¿encàrrec i, encara més, en aplicar -com esperem totes les persones del grup- les propostes lliurades, se situa en la direcció correcta ja iniciada per altres governs europeus i per alguns organismes internacionals a l¿hora de fixar codis de conducta, cartes de servei, mesures estrictes d¿incompatibilitats, accions positives, difusió de bones pràctiques, publicitat de sous i de sancions, lliure accés a tota la documentació pública amb excepcions limitades i raonades... en definitiva, a l¿hora de comptar amb la ciutadania en l¿exercici de la gestió pública en lloc de convertir-la en un parany inextricable, ple de dificultats i accessible només per a iniciats, en el millor dels casos, o en un terreny abonat per a les influències, el clientelisme o la corrupció, en el pitjor.

Des de la consciència que la millora en la transparència i el bon govern no rau només en un catàleg de propostes i recomanacions, com diu la número dos, em permeto reiterar-ne el  contingut, ja que el catàleg de propostes i recomanacions esdevindrà útil, si alhora el Govern, amb la participació informada i activa de la ciutadania, s¿implica a fons en:

§          La definició de valors de ciutadania per a Catalunya

§          La defensa constant d¿aquests valors en el seu discurs i en la seva acció, tot fent-los coherents i conseqüents, i explicant-ho així.

§          L¿adopció de mesures en cascada, promotores d¿aquests valors, en totes les conselleries i empreses públiques, així com en la resta d¿administracions públiques.

§          La formació de tots els treballadors públics en aquests valors i en la seva pràctica.

§          La recerca de la complicitat amb tots els sectors socials en aquesta defensa, amb particular atenció als mitjans de comunicació tant públics com privats.

§          La inclusió d¿aquests valors en tots els acords que promogui dins i fora de Catalunya.

Eulàlia Vintró és catedràtica de filologia grega de la Universitat de Barcelona i vocal d¿un grup de treball sobre bon govern i transparència administrativa.

Ha estat diputada al Parlament de Catalunya i tinent d¿alcalde de l¿Ajuntament de Barcelona. En diferents legislatures ha estat regidora d¿Ensenyament, Cultura i Joventut i també de Benestar Social.