Per assolir aquest objectiu, la reforma de la Llei d¿urbanisme no tan sols estableix la reserva del 20 % del terreny per a habitatge protegit, sinó que també permet expropiar els promotors que incompleixen els terminis de construcció. Pel que fa a aquest aspecte de la reforma, el director general de VERTIX, Francisco Pérez, ha assegurat que és factible assumir-ne el cost financer, perquè els promotors el traslladaran al preu del sòl. Així mateix, Pérez ha advertit de la possibilitat que el cost de construcció d¿habitatges socials es traslladi als habitatges no socials, cosa que pot resultar molt perjudicial per a les persones que no es beneficien dels pisos assequibles.

No obstant això, la directora general d¿Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Carme Trilla, ha puntualitzat a ESADE que Catalunya és una de les comunitats autònomes amb menys reserva d¿habitatge assequible. Segons la directora general d¿Habitatge, al País Basc el percentatge arriba al 70 %. Trilla també ha assenyalat que, per solucionar definitivament la falta de pisos, primer cal resoldre el finançament dels ajuntaments.

A més, Joan Llort ha destacat que, amb la nova normativa, no es podran urbanitzar les parcel·les amb pendents de més del 20 %, sempre que aquesta mesura no impossibiliti el creixement de nuclis ja existents. Així mateix, ha remarcat que les zones d¿interès natural que s¿incendien no en perden la condició i, per tant, no es poden urbanitzar.

Cal destacar la controvèrsia que ha generat el 10 % de reserva addicional destinat a habitatge concertat. Els ponents de la Jornada no es van posar d¿acord a l¿hora de determinar en quins casos és obligatòria aquesta mesura. Els participants de la Jornada van assenyalar l¿ambigüitat de la reforma quant a aquest aspecte.

Finalment, Carles Pareja, advocat de Pareja & Associats, Advocats, va destacar que la reforma reconeix el dret al reallotjament. D¿aquesta manera, quan l¿Administració dugui a terme reparcel·lacions, haurà de reallotjar els ocupants legals dels habitatges afectats. La nova normativa estableix que la comunitat reparcel·ladora o el concessionari de la gestió urbanística és qui ha de fer efectiu aquest dret. Els mateixos actors hauran de pagar als ocupants dels habitatges afectats les despeses de trasllat i d¿allotjament temporal abans que s¿exerceixi el dret al reallotjament.