La ponència, titulada “Fonts institucionals de confiança en els partenariats publicoprivats: comparació entre els serveis socials domèstics i els residencials a Espanya”, es basa en un estudi fet a partir de cinquanta entrevistes a directius espanyols de l’àmbit públic i privat, i pretén analitzar els principals obstacles que afronten els partenariats publicoprivats en l’àmbit dels serveis socials domèstics i de tipus residencial. L’estudi fa servir un sistema inductiu, basat en teories fonamentades, adopta el format d’entrevistes amb profunditat semiestructurades i incorpora tècniques analítiques de codificació qualitativa per intentar respondre a les hipòtesis de la recerca: quines són les dificultats principals en la gestió dels partenariats publicoprivats? I quins són els orígens d’aquestes dificultats? Per respondre a aquestes preguntes més generals, s’ha fet un estudi comparatiu dels serveis socials domèstics i residencials. L’estudi conclou que l’obstacle principal per a la cooperació publicoprivada en el sector espanyol de l’atenció social domèstica és la manca general de confiança entre els sectors en conjunt a causa de factors institucionals.

La hipòtesi més àmplia i exploratòria de l’estudi està motivada per la necessitat d’aprofundir la recerca sobre la gestió de la cooperació interorganitzacional i per les característiques de l’àrea estudiada. D’una banda, mentre que l’externalització i la cooperació publicoprivada han augmentat en l’àmbit del proveïment de serveis socials domèstics, hi ha hagut i encara hi ha problemes de pes. De l’altra, per bé que la cooperació interorganitzacional és un mecanisme cada cop més popular, presenta encara un índex de fracàs extremament alt, per problemes de gestió. A més, hi ha estudis recents sobre aliances empresarials que indiquen que el procés té una repercussió més gran en el rendiment de les aliances que en les condicions inicials i l’estructura (Dyer et al. 2007). Aquest estudi, per tant, amb l’anàlisi que fa dels obstacles per a la cooperació intersectorial en un sector feble però en expansió com és el de l’atenció social domèstica a Espanya —i amb la comparació que fa amb el sector molt més desenvolupat dels serveis socials residencials—, constitueix una aportació que ens ajuda a entendre millor la gestió interorganitzacional i intersectorial.

La contribució principal de l’estudi és fomentar l’objectiu d’entendre com es pot gestionar la cooperació de manera eficaç. En concret, l’estudi posa en relleu la importància de la confiança institucional per als grups interorganitzacionals. Si bé és cert que la confiança ha esdevingut un tema important de recerca en l’àmbit interorganitzacional, la confiança institucional encara no s’ha estudiat gaire. Aquesta ponència és un primer pas per intentar posar-hi remei.