El Secondary Market Infrastructure Fund (SMIF), el primer fons secundari actiu de la PFI, va ser originàriament creat per Abbey National i Babcock and Brown a l''octubre del 2001. L''empresa de capital privat Star Capital va adquirir a continuació l’SMIF al desembre del 2003. Star Capital obté interessos de capital risc en actius d''infraestructures de tot Europa occidental en fases diferents de desenvolupament, fins i tot durant la construcció. L''estratègia d''inversió de Star es basa a adquirir actius que generen un flux de fons sòlid i a llarg termini, amb el qual proporcionen una bona protecció contra el risc. La idea és obtenir eficiències a nivell de la cartera i llavors optimitzar el flux de fons de l''actiu individual treballant sobre actius relativament estàtics. Durant la vida del fons, l’SMIF va construir una cartera d''interessos en 80 projectes amb un cost superior als 500 milions de lliures esterlines. El Fons va gestionar projectes del nivell de GCHQ, HMP Altcourse, HMP Rye Hill, Medway STC i la seva expansió, Manchester Magistrates Court, North Wiltshire Schools PFI, i Oxford Churchill Hospital. Al febrer del 2007 Star va vendre el fons a Land Securities Trillium per 927 milions de lliures esterlines.

Fons d''Infraestructures per al Regne Unit

Barclays Private Equity, una filial de capital privat de Barclays Bank, va ser una de les primeres institucions financeres a crear, l’any 1996, un fons específic per assumir les inversions PFI existents. El Fons va estar totalment realitzat l’any 2005 sobre la base de dinou inversions, entre les quals hi havia hospitals PFI a Norwich, Bromley, Middlesbrough, Dartford i Swindon, unes quantes escoles PFI i l''aeroport londinenc de Luton. Actualment l''empresa ja ha llançat cinc fons d''infraestructures amb què gestiona fons per valor de més de 1.000 milions de lliures esterlines, i que per tant han incrementat considerablement la liquiditat del mercat d''inversions en infraestructures. En total, aquests fons han realitzat 130 inversions, de les quals el 25% ja s''han dut a terme. Si bé l''estratègia de fons actual cobreix tots els aspectes del desenvolupament de les infraestructures a Europa, l’any 2003 es va crear un fons específic paneuropeu de 481 milions de lliures esterlines que gestiona les inversions en projectes d''infraestructures a mesura que aquestes van esdevenint operatives. El fons és una aliança d’empreses amb Société Générale i 3i plc, una empresa de capital privat amb seu a Londres. Barclays busca projectes amb ingressos de baixa volatilitat durant un llarg període de temps. Per tant, la seva exposició inversora es limita a fluxos d''ingressos que sovint tenen el suport de governs o garanties quasi governamentals.

El problema del refinançament

El Norfolk and Norwich University Hospital, una inversió de 229 milions de lliures esterlines en atenció sanitària per a Norfolk, va ser construït per Octagon Healthcare Limited, una societat instrumental. Octagon va ser creada pel Fons d''Infraestructures per al Regne Unit de Barclays, 3i plc, Innisfree PFI Fund, John Laing Investments i Serco Investments. Al desembre del 2003, al cap de dos anys de finalitzades les obres, Octagon va completar la refinançament de l''Hospital. El refinançament va generar grans guanys per a Octagon (aproximadament 81 milions de lliures), part dels quals es van compartir amb el West Middlesex Trust (aproximadament 33,9 milions de lliures en forma de reducció dels honoraris que el Trust pagava a Octagon). A part del fet que Octagon lliurés el nou hospital d''acord amb el calendari previst, altres factors com ara l''aparició d''un mercat PFI secundari i la reducció dels tipus d''interès generals també van contribuir a uns termes de refinançament favorables. Tanmateix, Octagon només va compartir amb el Trust aproximadament el 40% dels seus guanys totals de refinançament, la qual cosa va suscitar preguntes suspicaces sobre com s’havien obtingut guanys privats a costa de l''interès públic.

Tal com mostra l''experiència dels dos fons d''inversió anteriors, les operacions del mercat secundari comporten un gran canvi en la titularitat dels actius. Preocupa que aquesta transferència en la titularitat dels actius s''estigui produint sense referència al seu possible impacte sobre els serveis públics (UNISON, 2004). Pel que fa a les normes de la PFI, en el procés d''adjudicació del contracte no només es valora el preu i la qualitat de les ofertes, sinó que es considera així mateix la competència de les organitzacions licitadores per prestar els serveis obtinguts. Per tant, hi ha un interrogant sobre fins a quin punt una transferència de la titularitat en el mercat de valors secundari de la PFI garanteix la integritat del procés.