La sessió, titulada “Public Governance for Results: A Conceptual and Operational Framework”, es va centrar en la governança pública per a resultats i el marc conceptual i operatiu en què s’ubica, tema en el qual té un paper destacat el director de l’Institut de Governança i Direcció Pública [IGDP] d’ESADE Business School.

Resum

Els darrers anys, comprendre les institucions ha esdevingut extremament important per analitzar el món real. D’una banda, això és a causa de l’èxit dels enfocaments neoinstitucionalistes dins de les ciències socials; i, de l’altra, als ràpids canvis en la manera com l’estat intervé per solucionar “els problemes maleïts” (Clarke i Stewart, 1997) que han sorgit i que el govern no està preparat ni legitimat per afrontar a soles. Així, diversos autors han començat a parlar d’una evolució cap a l’estat relacional (Mendoza i Vernis, 2008: 37) o cooperatiu (Innerarity, 2006). En aquest context, hi ha la necessitat de deixar de mirar només al “govern” de les societats —massa aferrat als models de presa de decisions heretats de l’antic ordre jeràrquic— i començar a estudiar la “governança” de les societats. L’objectiu d’aquest article és donar algunes directrius sobre el significat conceptual del terme governança. Amb aquesta finalitat, l’autor advoca per adoptar dos enfocaments: 1) un enfocament descriptiu, en què la governança pot ser vista com un conjunt de plans institucionals mitjançant els quals es dissenyen, s’adopten i s’implementen les decisions públiques en un entorn social concret; i 2) un enfocament normatiu o prescriptiu, relacionat amb el desig de qualitat de les actuacions públiques. El concepte de governança està estretament relacionat tant amb institucions formals com informals de totes les perspectives i els graus d’importància.

El resultat de les interaccions entre els diversos factors que condicionen la governança d’una societat porten a un resultat públic determinat. Comprendre les arrels de les causes i el procés de canvi causal involucrat en la consecució d’aquest resultat públic té una importància fonamental per generar coneixement en el camp de la governança social. Els darrers anys, els factors explicatius que s’han utilitzat per analitzar determinats “resultats públics” s’han centrat, fonamentalment, en criteris d’eficiència i en una visió d’eficàcia més aviat tècnica. No obstant això, mentre que és important avaluar els resultats reals de l’acció governamental en relació amb els recursos utilitzats, també és essencial analitzar els components institucionals i polítics d’aquestes accions; és a dir, avaluar com s’han dut a terme les accions. Per això, aquest paper proposa cinc eixos que sistematitzen els plans institucionals bàsics aplicant un enfocament normatiu sintètic a la idea de governança: les institucions polítiques; les normes de les institucions legals; les institucions financeres; l’administració pública, i la societat civil.

Aquest paper suggereix la manera com avaluar la governança si l’objectiu és dirigir l’atenció política i social cap a les causes, no sempre evidents, de determinats problemes, per generar coneixement per millorar les iniciatives en l’esfera pública i fer possible la accountability. El paper no tan sols identifica els principals problemes que cal evitar en l’avaluació de la governança, sinó que també exposa els criteris que s’han de tenir en compte a l’hora de seleccionar els indicadors de governança. 

Llegiu el text sencer fent clic aquí.

Francisco Longo, director de l’Institut de Governança i Direcció Pública (IGDP) d’ESADE, va ser nomenat pel secretari general de les Nacions Unides un dels 24 experts mundials al servei del Comitè d’Experts en Administració Pública (CEPA), per a un mandat de quatre anys que comença l’1 de gener de 2010 i expirarà el 31 de desembre de 2013.