La lectura de la tesi, codirigida pel Dr. Alfons Sauquet (ESADE) i el Dr. Joan Manuel Batista, va tenir lloc el passat dia 13 juny de 2007 a ESADE. El tribunal estava format pels doctors següents:

President: Dr. Eduard Bonet Guinó, professor del Departament de Mètodes Quantitatius d¿ESADE

Secretari: Dr. Ceferí Soler Vicente, director del Departament de Recursos Humans d¿ESADE.

Vocals:

Dr. Miquel Vilardell Tarrés, vicerector de la Universitat Autònoma de Barcelona, vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona i president de la Comissió Vilardell per al finançament de la sanitat.

Dr. Xavier Mendoza Mayordomo, degà de la Facultat de Management.

Dr. Santiago Quijano, catedràtic de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona.

Resum:

Aquest treball ha estat motivat per l¿interès a aprofundir el coneixement de les relacions entre els metges i l¿hospital on treballen com a aspecte central de la gestió dels hospitals. Al llarg dels darrers anys, diferents actors del sistema sanitari espanyol i català han manifestat, de manera reiterada, que els metges que treballen als hospitals se senten desil·lusionats i descontents com a professionals i poc compromesos amb l¿hospital on exerceixen.

Els metges viuen una exigència creixent com a professionals i com a membres de l¿hospital, que també està sotmès a una pressió per millorar la seva eficiència. La doble demanda de lleialtat que viuen els metges ―aquesta exigència de compromís amb la professió i amb l¿organització― i la manera com són capaços de compatibilitzar aquests dos compromisos són els aspectes en els quals he centrat el meu treball.

Per portar a terme aquest estudi, he analitzat el grau de compromís dels metges amb l¿hospital i amb els seus focus més rellevants: el servei i el cap de servei. He analitzat, també, el grau de compromís amb la professió i les diferents formes de compatibilitzar els dos compromisos. Per fer-ho, he utilitzat el qüestionari de Meyer, Allen i Smith (1993) de compromís organitzatiu i professional, adaptat i validat al context català. He enviat el qüestionari a 1.650 metges de nou hospitals de la xarxa d¿utilització pública de Catalunya i n¿he obtingut un 40,3 % de respostes. D¿altra banda, he tingut entrevistes semiestructurades i converses informals sobre la matèria amb diversos facultatius, cosa que, juntament amb els meus coneixements i experiència professional en el sector, m¿ha permès aprofundir en els resultats obtinguts de l¿anàlisi quantitativa.

D¿entre les conclusions més importants del meu treball, destaco que, des d¿una perspectiva global, els metges se senten compromesos amb l¿hospital. Un compromís de caràcter fonamentalment afectiu que, a causa de la percepció dels sacrificis que han fet al llarg de la seva trajectòria, s¿incrementa amb el temps, al llarg de la seva carrera professional. La importància del servei i del cap de servei com a focus del compromís dels metges queda confirmada en el moment en què es destaca que el vincle amb el servei és intens i, per contra, el lligam amb el cap de servei és més feble i decau amb la trajectòria professional del metge. De la mateixa manera, també es confirma la intensitat del compromís dels metges amb la seva professió. Finalment, s¿obtenen quatre clústers que corresponen a quatre patrons de resposta diferents dels metges en relació amb la demanda de doble compromís, i només un d¿aquests clústers expressa una incompatibilitat clara entre els dos compromisos.

Paraules clau: Sanitat, gestió hospitalària, gestió de professionals, compromís amb l¿organització.