Ja són moltes les organitzacions i administracions públics llatinoamericanes que han iniciat projectes de govern obert, amb l'objectiu de redefinir les relacions entre elles i els ciutadans. L'àmbit acadèmic s'ha fet ressò d'aquesta tendència i, des de diverses disciplines, ha començat a estudiar les dimensions i les eines del govern obert.

Els beneficis atribuïts a les iniciatives de govern obert són molts i d'acceptació universal. Diversos autors s'han referit al fet que un govern obert dóna lloc a processos de presa de decisions més efectius, protegeix contra la corrupció, permet l'escrutini públic i promou la confiança dels ciutadans en el govern. Malgrat aquests avantatges importants, no és fàcil impulsar iniciatives de govern obert. Els significats diferents que adquireix el concepte en contextos diferents, la manca d'estratègia o la focalització en l'obertura de les dades com a iniciativa estrella en aquest camp són comés alguns dels factors que en condicionen l'avanç. Com a resultat d'això, es pot dir que avui dia el desenvolupament del govern obert és desigual i heterogeni. Hi ha confusió sobre el concepte mateix (què és i què no és una iniciativa de govern obert; en què es diferencia d'altres termes, com el de govern electrònic; quina novetat aporta¿), sobre el seu procés d'implementació i sobre el seu impacte real.

En aquest context, l'àrea temàtica té com a objectius: a) fer conèixer experiències de govern obert a l'Amèrica Llatina; b) analitzar la importància del govern obert per a la governança pública; c) analitzar els factors crítics d'èxit dels processos de disseny i implementació d'iniciatives, i d) esbrinar com els factors contextuals determinen l'èxit o el fracàs dels projectes de govern obert. Amb aquesta finalitat, es vol promoure el debat pràctic i conceptual sobre totes aquelles temes que encara plantegen reptes importants. Així, doncs, s'hi esperen ponències que tractin de l'estat de la qüestió, però també les implicacions d'aspectes com l'obertura de dades, la reutilització de la informació, les xarxes socials, la interoperabilitat, el rol del cap de gestió d'informació (CIO), la coproducció/cocreació de serveis públics, la innovació social, la participació i la transparència, entre d'altres.

Per a més informació: http://clad.org/congresos/xix-congreso