Publicat inicialment el 26 de juny de 2020 a The American Review of Public Administration: https://doi.org/10.1177/0275074020933010

Resum

Els estudis sobre l’Administració pública reflecteixen un camp multidisciplinari en què coexisteixen moltes perspectives teòriques. Tanmateix, un dels aspectes negatius d’aquest pluralisme teòric és la fragmentació metodològica. Pot dificultar valorar la qualitat investigadora i participar en les conclusions d’uns estudis que utilitzen metodologies diferents, cosa que limita les possibilitats d’establir debats significatius. A més, la cursa constant en les ciències socials per aplicar unes metodologies cada vegada més sofisticades pot accentuar la separació entre el món acadèmic i el professional. Per equilibrar aquestes dues tendències, amb aquest article volem incrementar la intel·ligibilitat metodològica en el nostre camp, partint de la idea que cada metodologia implica prendre algunes decisions en les fases convencionals de disseny de la recerca, recopilació i anàlisi de les dades, i que totes aquestes decisions s’han de reportar. Aquest paper concreta i exemplifica aquestes necessitats de report per a cinc metodologies seleccionades: els estudis amb enquestes, els estudis experimentals quantitatius, els estudis observacionals quantitatius, els casos d’estudi qualitatius i les etnografies. A partir de la seva discussió i comparació, aquest treball ofereix un marc integrat per equivalents funcionals, que són el denominador comú entre les diverses necessitats de report metodològic. Entre les decisions metodològiques que s’han de reportar, hi ha la raó per la qual se selecciona una metodologia, la delimitació de l’estudi, l’instrument de recerca, el processament de les dades i els aspectes ètics. Incrementar el report de la metodologia seguida facilitaria el diàleg entre les diferents comunitats metodològiques i amb els lectors professionals. I tot això fomentaria també el desenvolupament del camp dels estudis sobre l’Administració pública.