Aquest treball s’emmarca en els esforços del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) vinculats a la promoció d’un nou marc d’efectivitat per al desenvolupament, el qual té l’objectiu de facilitar la comprensió dels factors i dels processos que contribueixen a l’èxit en la instauració d’un sistema de gestió per a resultats (GpR). D’altra banda, també forma part dels treballs que el Centro Latinoamericano de Administración para el Desarrollo (CLAD) ha anat desenvolupant des de fa alguns anys per orientar la gestió cap a resultats útils per a la societat.

El document que es presenta vol aportar un marc conceptual i analític que faciliti la comprensió de la GpR a partir de la revisió i l’aclariment dels termes principals que hi estan relacionats. A més, en els annexos s’ofereix una metodologia de referència per fer diagnòstics sobre la situació de la GpR en els governs i les organitzacions públiques.

La metodologia que s’ha aplicat per dur a terme aquest treball es basa en l’aportació successiva de quatre documents de treball; la realització de tres tallers amb funcionaris del BID, del CLAD i de diversos governs, com també les consultes efectuades a diferents experts. Tot plegat té l’objectiu de contrastar els desenvolupaments que s’han dut a terme, fer-ne una revisió crítica i validar-ne les propostes i les formulacions.

En tot cas, cal destacar que no es vol oferir un resultat tancat ni definitiu a la qüestió plantejada com a objectiu del treball. Les especificitats nacionals, la naturalesa omnicomprensiva del concepte gestió per a resultats —derivada de la pròpia lògica integradora del procés de gestió— i la gran quantitat de producció teòrica, conceptual, operativa i experiencial sobre el tema, conviden i obliguen a la més absoluta humilitat en qualsevol aproximació. S’espera, en canvi, que el treball aporti elements que en facilitin un aclariment conceptual i un desenvolupament operatiu, partint de la consideració que una de les característiques que sembla acompanyar, de manera sistemàtica, la GpR i, en general, l’avaluació de l’acció pública és la gran distància que hi acostuma a haver al sector públic entre la rellevància formal i el desenvolupament conceptual del tema, i la pràctica real.

Continguts

El document presenta la proposta d’un model de GpR integrador que es pot adaptar a les diferents necessitats de les institucions i els organismes públics. A partir de la revisió de la bibliografia existent sobre el tema i de l’explicació dels termes principals relacionats amb la GpR, l’objectiu és proporcionar un marc conceptual que en faciliti la comprensió com a eina per promoure una administració pública més eficient. El text consta dels capítols següents:

§  Al primer capítol, s’examina l’aportació de la GpR al sector públic i se n’identifiquen els processos de modernització principals que n’han facilitat i promogut l’ús. Així mateix, se’n descriuen algunes aproximacions teòriques i se’n revisen les principals experiències d’aplicació a l’Amèrica Llatina.

§  Al segon capítol, s’aclareix el concepte de GpR a partir de les diferents dimensions i se n’identifica l’objecte.

§  Al tercer capítol, es descriuen l’estructura de la GpR i els elements que la formen, i es subratllen les interaccions entre ells i entre les eines que en faciliten la implementació.

§  Al quart capítol, es revisa l’aportació de la GpR com a instrument d’integració organitzativa del procés de creació de valor públic i s’analitza com operen i quin paper hi tenen els diferents components.

§  Al cinquè capítol, es perfilen els límits que presenta la GpR per millorar la gestió pública i per modernitzar l’Estat, i es proposen algunes condicions que ha de reunir l’entorn per tal d’implantar el model.

§  Al sisè capítol, es presenten estratègies de gestió per implementar la GpR.

§  S'hi inclouen, en forma d’annexos, una guia de referència per avaluar les capacitats institucionals de la GpR (Annex 1), un conjunt de definicions sobre la GpR, com també una revisió de les definicions de la GpR que s’han tingut en compte en aquest document (Annex 2). Així mateix, s’hi inclou una ressenya de les referències bibliogràfiques consultades.

Crèdits

El document va ser elaborat per Albert Serra (consultor), amb la col·laboració de Verónica Figueroa i Ángel Saz-Carranza, i es va nodrir de les aportacions dels funcionaris i els consultors del BID següents: Nora Berretta, Manuel Fernando Castro, Mauricio García Moreno i Ariel Pares (consultors), i Ernesto Castagnino, Xavier Comas, Koldo Echebarria i Carlos Pimenta (BID). La coordinació general va ser a càrrec de Roberto García López, del BID, i de Núria Cunill Grau, del CLAD.

Per a més informació: <www.clad.org.ve/libromodeloabiertogestionresultados.html>.